Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Aquesta extraordinària màquina permet posar-se en contacte amb altres ments. Amb altres ments que, curiosament, parlen en llatí: El text que tradueixen és: “una hora locum statuisti. Ad stationem australem commercium convenimus. Bene. Vbi fuit? Ab initio in eius corpore fuit.” (literalment: “has fixat el lloc en una hora. Acordem l’intercanvi al costat de l’estació del Sud. Bé. On era? Des del principi va estar en el seu cos”)

En aquest biopic de l’escriptora i compositora medieval Hildegard von Bingen veiem com de jove és una alumna treballadora i voluntariosa.  Encara que el text original que vol esmenar és totalment correcte: “(quia omnia quae facta sunt) velut umbra in me fuerunt” (“perquè totes les coses que es van crear van ser com una ombra en mi”). Per tant substituir “fuerunt” per un singular “fuit” està fora de lloc.

El lema de la família que llegim a l’epitafi (“sic gorgiamus allos subjectos nunc”) és un exemple més de llatí macarrònic i es podria traduir realment: “així fem gargares als dits grossos dels peus posats sota ara”. El que ella tradueix hauria de ser més aviat: “manducamus eos qui nos subigere volunt”. Resulta incomprensible que no utilitzin els serveis d’un especialista en la llengua llatina per assessorar-se…

En aquesta pel·lícula es mostra la lluita d’un pare discapacitat per conservar la tutela de la seva filla. Un dels testimonis del judici ens assenyala la diferència entre la nota “magna cum laude” (amb gran elogi) i “summa cum laude” (amb el màxim elogi), una diferenciació que és innecessària a Espanya, on només s’utilitza el simple “cum laude” que és la màxima puntuació per un doctorat:

En aquesta pel·lícula coreana el protagonista es mostra molt orgullós del seu treball amb la fusta a l’estil tradicional. Per això, quan es refereix al seu mestre utilitza un terme en llengua coreana que ja ha quedat antiquat per a les noves generacions. No conec el mot, però el que em resulta curiós és que el traductor a l’anglès, pensant en quin terme podria representar la tradició antiga per a un anglosaxó, tria un concepte en llatí: “master templum lignarius”. No és un llatí molt correcte, millor seria una cosa així com “magister templi lignarius”, però ja s’entén que parla d’un mestre fuster constructor de temples.

Un fals clergue vol fer negoci a un poble venent butlles. Sap que si utilitza la llengua llatina ningú dubtarà de la seva condició, de manera que atribueix a Sant Agustí fragments de la història de Roma que segurament hauria treballat a classe de llatí. Comença pel famós “veni, vidi, vici” de Juli Cèsar i segueix amb un fragment de l’historiador Justí sobre les guerres mèdiques del segle V a. C. entre perses i grecs: “Ante navalis proelii congressionem miserat Xerxes quattuor millia armatorum Delphos” (“Abans de la batalla naval havia enviat Xerxes quatre mil homes armats a Delfos”). Després diu algunes paraules aïllades com “naves alligatae adsunt a periculo veni, vidi…” (“estan les naus lligades del perill he vingut, he vist…”), per acabar tornant al text de Justí “ad templum Apollinis diripiendum” (“per a destruir el temple d’Apol·lo”):

“Ecce Homo” (“Aquí teniu l’home”) són les paraules dites pel prefecte romà Pilat en presentar Jesús davant de la multitud. Jesús ha estat flagel·lat, el seu cos és ple de sang i porta una corona d’espines sobre el cap, de manera que presenta un aspecte molt deteriorat. D’aquí l’expressió popular “eccehomo” per indicar una persona que es troba en pèssimes condicions físiques. A l’escena de la pel·lícula veiem un anunci de TV al qual es juga amb aquesta expressió i amb el nom d’un detergent (“Omo”):

El Dr. Newton (protagonitzat per David Bowie) no és britànic, sinó que, com diu el títol de la pel·lícula, en realitat és un al·lienígena originari d’un planeta gairebé destruït per les guerres nuclears. Ha aprés els costums terrícoles ja que té la missió de construir una nau que pugui traslladar els seus pocs compatriotes supervivents fins a la Terra. Però la seva preparació ha estat imperfecta: s’ha descuidat del llatí.

Els dos protagonistes del film es troben durant el seu viatge per les carreteres italianes en moltes situacions curioses, però aquesta és la més surrealista: uns capellans alemanys han tingut una punxada i decideixen comunicar-se en llatí amb ells: propter cummam deflagratam pedibus calcantibus sumus, elevator nobis necesse est (“per culpa d’un pneumàtic que ha esclatat hem d’anar a peu, necessitem un cric”). “Elevator” és la paraula (molt gràfica) utilitzada per indicar un aparell que aixequi el cotxe i permeti el canvi de roda.  Amb un llatí macarrònic, en Bruno respon: “non habemus cricche, desolatus”:

Durant la investigació d’un seguit d’assassinats, la policia observa que cada víctima ha estat trobada amb la boca en una posició diferent. Això, curiosament, ens porta al llatí i a una resposta sorprenent a la pregunta: qui parla avui en dia aquesta llengua?