Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Arriba una carta amb aquestes paraules en llatí: “Eduardum occidere nolite timere bonum est”. No hi ha comes. Doncs, quin problema! Perquè es pot entendre de dues maneres segons on es col·loca la pausa: “No tingueu por de matar Eduard, això és bo” si la posem després de “timere”, i “No mateu Eduard, és bo sentir respecte”, si la posem després de “nolite”. Quin embolic! I a més si la sèrie només està en francès…

Quan t’agrada l’etimologia, tant és si la utilitzes per a defensar un alumne que et cau bé, com per a criticar-lo.

El “pavor nocturnus” (“terror nocturn”) que es diagnostica en aquesta escena no és un invent, sinó un transtorn del son real que provoca sensacions de terror i està acompanyat de sudoració i taquicàrdia. Tot i que sol ser més habitual en els nens petits.

Tres militars (un britànic, un americà i un rus) són ajudats per una italiana durant l’època d’ocupació nazi. Amb tantes nacionalitats, la comunicació és difícil, de manera que quan la dona pregunta què li ha passat a l’home malalt, el britànic intenta comunicar-se en llatí: “vulneratus” (ferit) diu, creient que una italiana ho entendrà fàcilment. Però no és el cas.

En aquesta pel·lícula descobrim que el cap d’un estat pot enamorar-se d’una periodista. Cosa que potser no resulta tan novedosa. El que sí sorprén és que considerin el francès més estrany que el llatí.

El protagonista del film es troba al campament de l’exèrcit italià que lluita a la guerra civil espanyola i intenta mantenir una conversa amb un soldat. La seva companya queda sorpresa amb el seu nivell d’italià i ell comenta que és gràcies al llatí que va aprendre. El soldat sembla que no en va aprendre, per cert. Les dues cites llatines que fa són: “vinum laetificat cor hominis” i “Semen retentum venenum est”. Crec que no calen comentaris.

El jove protagonista descobreix que sota l’hotel on treballa s’hi amaga tot un submón sinistre ple de túnels i de màgia. I des de Harry Potter, si hi ha màgia, hi ha llatí. El text complet de la inscripció és: “Hic locus aquae deorum, fons sacer auri salubris”. El significat literal seria una cosa així com :”Aquest és el lloc de l’aigua dels déus, font sagrada de l’or saludable (o portador de salut)”.

Aquesta pel·lícula, que només podem veure en versió original, tracta sobre l’estada d’una restauradora d’art a un monestir al qual hi viuen tres monjos molt especials: cadascun d’ells fa olor a un arbre diferent. Deixant això a banda, com a monjos catòlics que són, han de demostrar el seu coneixement del llatí. I en aquesta escena veiem que fan el que poden. El text del sepulcre és: “Ille erat domus, ego sum pectus, nos connectus”. El significat seria més o menys així: “Ell era la llar, jo era el cor, nosaltres estàvem connectats”. No sé a qui es refereix, perquè no entenc res de l’escena, però l’última part està mal escrita. Hauria de ser “nos connexi”.

6 anys després de la versió italiana en pel·lícula del llibre de Federico Moccia, es decideix realitzar una nova versió a Espanya. Ara, però, la classe perd nivell; el text és inventat per la professora i a sobre el pronuncia malament: “Domum itinere eunte, multo ambulandum fuit”.

Una classe de llatí a Itàlia, amb un cert nivell; el text a traduir a la pissarra és de Sèneca, de la tragèdia “Medea”: “Alumna, celerem quo rapis tectis pedem?”. Uns anys després es va fer la versió espanyola, i el nivell era molt diferent…