Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

“El meu gos se’ls ha menjat” (els deures). Una broma de friqui d’institut americà…

Una escena interessant d’aquesta sèrie sobra la família Borja. La tradició deia que una dona va poder fer-se passar per home i es va convertir en Papa. Per evitar que això tornès a passar, després de l’elecció d’un nou Papa se celebrava una cerimònia de comprovació de la masculinitat…

En aquesta pel·lícula holandesa el vell pintor Rembrandt recorda la seva infantesa. Devia estudiar molt de llatí, perquè sentim com es recita la conjugació dels verbs “ser”, “estimar”, “poder”, “destruir” i “comprar”:

sum, es, est, sumus, estis, sunt

amo, amas, amat, amamus, amatis, amant

possum, potes, potest, possumus, potestis, possunt

deleo, deles, delet, delemus, deletis, delent

emo, emis, emit, emimus, emitis, emunt

El protagonista d’aquest film no és un bon estudiant a l’acadèmia militar. Però fa la promesa de millorar, sobretot en llatí, i un company decideix ajudar-lo. Veiem en aquesta escena com practica l’enunciat (nominatiu i genitiu) de diverses paraules (que no estan molt ben subtitulades). També practica amb l’Eneida de Virgili.

El fragment de l’Eneida prové del principi del segon llibre i és realment: “Conticuere omnes intentique ora tenebant. Inde toro pater Aeneas sic orsus ab alto: infandum regina iubes renovare dolorem, quis talia fando temperet a lacrimis?” (“Tots van callar i es mantenien atents. Aleshores el pare Eneas des de dalt del seu llit va començar a parlar: reina, ordenes rememorar un dolor abominable; qui, en explicar aquestes coses, podria contenir les llàgrimes?”)

Un final musical per aquesta pel·lícula del 1951: L’orquestra i el cor de la universitat entonen el “Gaudeamus igitur”, himne dels estudiants i feliç banda sonora del final de curs. Final de curs i principi d’una nova vida…

El text cantat és: “Gaudeamus igitur iuvenes dum sumus post iucundam iuventutem, post molestam senectutem, nos habebit humus! Vivat academia, vivant professores! Alma Mater floreat quae nos educavit, vivat membrum quodlibet, vivant membra quaelibet, semper sint in flore!”

Poc a poc els protagonistes del film van acostant-se. I ell intenta eliminar les diferències que els separen aprenent una mica de llatí:

Els protagonistes van ser parella però ara estan separats. Tenen aficions i maneres de ser diferents. Ella, de fet, està aprenent llatí, perquè per dominar la botànica és imprescindible. Per cert, no es diu “poculo”, sinó “poculum”…

Adela Castro en una revisió mèdica descobreix que en realitat és un home i abandona el seu poblet per a refer la seva vida. A Madrid decideix començar els estudis de Batxillerat, ja que vol trobar feina, però això del llatí se li resistirà una mica…

Malena, la filla del mestre, és l’obsessió no només de molts homes, sinó també dels propis estudiants. En aquesta escena arriba una carta anònima que adverteix el pare de la mala vida que porta la seva filla. Mentrestant, un alumne va recitant de memòria part del poema 76 de Catul: “Si qua recordanti benefacta priora uoluptas est homini, cum se cogitat esse pium, nec sanctam violasse fidem, nec foedere in ullo diuum ad fallendos numine abusum homines, multa parata…” (“Si existeix algun plaer per a un home en recordar els antics beneficis, quan creu que ell és pietós, i no ha trencat cap pacte sagrat, ni ha abusat del poder diví per a enganyar els homes, aleshores moltes coses estan preparades…”).

En aquesta estrambòtica sèrie de ciència ficció el monstre que apareix en aquest planeta també és una mica raret. Tot i que hauria de ser un llop, perquè l’anomenen amb el terme científic llatí “canis lupus”