Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Els temps avancen i les sèries també es modernitzen. Ara ja apareixen dones que coneixen el llatí en ple bosc de Sherwood. Cosa que està molt bé.

Per cert, les paraules llatines són: “Thesaurus patriae”.

Un bon lema per a defensar l’educació musical: “Quan fallen les paraules, comença la música”…

“Top secret” és una pel·lícula nord-americana del 1984 interpretada per Val Kilmer, el qual és un jove cantant de rock que als anys 50 del segle passat viatja a l’Alemanya Oriental. El film és una paròdia de la Segona Guerra Mundial i està plena de despropòsits: així, els nazis encara estan governant al territori, i a més s’hi enfronten a la resistència francesa (!?). El jove protagonista intenta ajudar precisament a aquesta resistència, però és capturat i condemnat a mort. Al video hi veiem el recorregut des de la seva cel·la fins a la sala on ha de ser electrocutat. Un capellà el precedeix, pregant en llatí. Bé, pregant, el que es diu pregant, potser no, però el que sí que fa és deixar anar tot un seguit de locucions llatines. A veure si en reconeixeu alguna.

La versió que podeu veure no és l’original, sinó la italiana. Per això s’hi senten algunes expressions en aquesta llengua. Per exemple, al final, el capellà diu: “ma che cazzus dicus?” que es podria traduir com “però, què collonus esticus dient?”

Sembla que, tot i estar rodejat d’advocats, el president dels EEUU és l’únic que sap fer cites en llatí amb correcció:

En aquesta pel·lícula francesa(que sentireu en versió doblada al polonès) es mostren escenes de l’antic sistema educatiu que regnava durant els anys 40 als països catòlics. Us presento aquest fragment, perquè, sigui quina sigui la llengua del film, el llatí es inconfusible. Hi trobareu la declinació de “rosa” en singular, i després en plural. A continuació la declinació de “dominus” en singular. El noi s’equivoca en el genitiu i l’ha de tornar a declinar. Finalment passen a l’anglès.

Bé, un botànic perd la seva memòria i és suplantat per una altra persona. Quin misteri, oi? Doncs la resposta es troba en un manual de botànica escrit en llatí. Després d’una àrdua investigació, he descobert que el llibre que consulta el protagonista és el “Hortus Eystettensis”, publicat el 1613 pel botànic amateur Johann Konrad von Gemmingen. Les plantes es diuen: “Calochortus albus” i “Umbellularia californica”.

Com a continuació de l’anterior vídeo, aquí tenim el moment en què Van Helsing, el famós caçador de vampirs, aconsegueix completar l’enigmàtic text en llatí, que resulta ser: “Deum [lacessat] ac ianuam iubeat aperiri”. Això significa: “Que molesti a Déu i que ordeni que la porta s’obri”. El frare que l’acompanya, però, és de l’escola cardenalícia i tradueix el que s’havia dit a l’escena anterior: “En el nom de Déu, obre la porta”.
Aquí és quan es descobreix que el cardenal era molt intel·ligent, perquè tot i el despropòsit dels guionistes… sí!! la porta s’obre.

A la pel·lícula de 2004 “Van Helsing” se’ns ensenya aquest document escrit en llatí. El tradueix un cardenal que devia suspendre les llengües clàssiques al Seminari, perquè, tot i que és evident que està incomplet i que hi apareix una paraula inexistent en llatí (“imbeat”), s’anima a dir que significa “En el nom de Déu, obre la porta”.
Si entenem el mot “imbeat” com “iubeat” la part final de la frase tindria una mica de sentit: “que ordeni que la porta s’obri”. El “Deum ac” tal com està vol dir “i Déu també”. D’on treu doncs la seva traducció?

Bé, de fet hauria de ser “Orbis unus”, ja que el mot “orbis” és masculí. Però davant de la raresa de l’argument del film, aquest és un problema menor…

Ja vam veure un fragment d’aquest film al qual la mare no resultava de gran ajuda per traduir el llatí. L’àvia, en canvi, sí que dóna bons consells. La part que està traduint en primer lloc seria en la seva forma original: “quorum mentes sensusque vulneras”. Després continua llegint: “Si te parentes timerent atque odissent tui, neque eos ratione ulla placare posses…” (“Si els teus pares et temessin i t’odiessin, i no els poguessis apaivagar de cap manera…”).