Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

L’expressió “Hic Rhodus, hic salta” es pot traduir com “Aquí està Rodes, salta aquí”. És la traducció llatina d’un vers del poeta Esop que pertany a una faula anomenada “el fatxenda”. A la faula el protagonista se’n riu dels salts que realitzen uns atletes i comenta que quan era a Rodes ell els feia més llargs. En negar-se a participar al concurs, el comminen a fer-ho utilitzant aquesta frase, que s’ha convertit en una manera d’obligar algú a demostrar allò que és fàcil de comprovar.

Mai la famosa frase del filòsof francès Descartes “Cogito ergo sum” (“Penso per tant existeixo”) havia cobrat tanta força i transcendència com en aquest fragment de la sèrie Star Trek. En ell podeu veure com el professor Moriarty, enemic implacable de Sherlock Holmes, és recuperat a través de la recreació d’un programa. Però el que en un principi era un joc virtual, de seguida passa a ser alguna cosa més…

En aquesta pel·lícula, el director Dario Argento vol recordar algunes males experiències amb fans massa obsessionats per les seves pel·lícules anteriors. I ho fa mostrant-nos un escriptor nord-americà de thrillers que veu com un seguidor comença a assassinar seguint els esquemes d’una de les novel·les. No sabem qui és aquest boig, però en l’escena que us presento és evident que una mica de llatí en sap. La famosa dita “Sic transit gloria mundi” (així és com s’acaba la glòria del món) passa aquí en mans de l’assassí en sèrie a ser “Sic transit gloria Lesbi”. Tenint en compte que una de les escenes més importants del film és l’assassinat d’una parella de lesbianes, queda clara la intenció del text anònim…

Pel·lícula sobre abolicionisme. El jutge britànic William Murray cita una frase que el convertiria en un personatge famós dins del món legal anglosaxó en el judici que va presidir i que va suposar un cop al comerç d’esclaus africans.

En aquest remake d’una pel·lícula d’en Charles Bronson, el personatge interpretat per en Donald Sutherland ha de ser assassinat per un amic seu assassí a sou, ja que el Govern considera que ha estat corromput pels narcotraficants. L’assassí ha de simular que en Donald Sutherland ha estat mort durant el robatori del seu cotxe.

La sorpresa és veure el lema llatí que apareix a la pistola: “Amat victoria curam”, una cosa així com “la victòria estima la cura ( o els que estan preparats)”.

La protagonista és una especialista en desmuntar falses sessions d’espiritisme. El que és una llàstima, perquè com a mínim els espiritistes saben una mica de llatí. Aquí ens recorden allò de “memento mori”…

En aquesta escena un cosac fill d’en Taras Bulba s’adona que el llatí descriu a la perfecció els seus sentiments envers una polonesa…

El comte d’Albrit s’ha fet gran i les persones més influents de la comarca  li han perdut el respecte. Per això intenten apartar-lo de la vida pública recloent-lo en un convent. Això al comte no li fa gaire gràcia, encara que tots lloïn la perfecció de la vida retirada. Fins i tot en llatí, amb una cita del poeta Horaci. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de Pérez Galdós.

Quan dos evadits de la justícia s’oculten en un monestir catòlic i es fan passar per capellans descobreixen que una mínima preparació en la llengua llatina els era necessària. Per fer la benedicció del dinar, per exemple…

Avui toca tot un clàssic: la pintada en llatí incorrecte que un militar romà corregeix  preocupat per la gramàtica, però sense ni fixar-se en el contingut… tota una al·legoria de la docència tradicional.