Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Robert de Niro és un home maniàtic i creu que la relació del seu fill amb una veïna els està portant mala sort a les seves apostes esportives. Però ella li demostra de manera contundent que això no és cert. A més li recorda que els “Giants” són de Nova York i que el lema de l’estat és “excelsior”. Això no tindria importància, si no fos que el fill ha sortit recentment d’un centre psiquiàtric i ha pres com a lema per ajudar-lo a superar els seus problemes precisament aquesta paraula, “excelsior”.

Martin Prince és l’alumne més brillant de la classe, de fet el més “freaky” de tots. M’imagino que deu ser per això que en el seu somni a la pissarra apareixen formes verbals en llatí.

El que no sé molt bé és el que indiquen. En un dels casos “subsum, subesse, subfui” (present, infinitiu, perfet) es podria intuir certa regularitat, una manera de presentar el verb més o menys vàlida, però a la resta de formes hi trobem un garbuix de terminacions sense sentit: “memini, memineram, meminero” (primera persona del perfet, plusquamperfet i futur perfet), “demus, daremus, dederim”  (present, imperfet i perfet de subjuntiu en diferents persones); fins arribar a l’incorrecte “morire, morit, moris”, ja que “morior” és un verb deponent.

Amb aquests errors, el somni no podia acabar bé…

Un fragment d’aquesta sèrie al qual coneixem el lema de la institució: “Memento mori”, “recorda que has de morir”…

Víctor és un director de cine a l’atur, però malgrat la seva situació precària no perd l’esperança de poder filmar una nova pel·lícula. Amb l’ajut del seu fill busca localitzacions per a les seves futures obres. I cita Virgili amb “audentes fortuna iuvat” (La fortuna ajuda els audaços), una frase que després va recollir Sèneca a les seves cartes.

Un altre capellà que ha oblidat els seus estudis de llatí quan li citen el perfet “peccavisti”. Quan veu la foto, però, reconeix que la inscripció és seva. Volia recordar al pare Michael que durant l’època del seminari el llatí no era l’únic que li havia ensenyat…

Continuació de l’anterior vídeo. Ara, però, trobem algú que en sap de llatí. Efectivament “peccavisti” significa “has pecat”, ja que es tracta de la segona persona, no la primera. Ara cal comprovar per què aquell capellà va mentir…

Un assassinat a una església catòlica a Estats Units. Cita en llatí. Però de l’assassí. En aquest país els assassins solen fer cites en llatí. El que resulta sorprenent és que el capellà no sap que “peccavisti” és en segona persona del pretèrit perfet, no en primera. O està dissimulant?

Continuarà…

Basat en un relat de Manuel Rivas, “La lengua de las mariposas” ens presenta les virtuts de l’educació laica impartida per un mestre republicà. A l’escena podem veure la curiosa competició que s’estableix entre el mestre i el capellà del poble, a base de cites llatines.

La primera cita és del poeta Estaci: “nidos tepentes absiliunt aves”. La segona de l’historiador Tit Livi: “libertas virorum fortium pectora acuit”.

Seguint el ritme del tren, el xiquet està repassant les terminacions de la paraula “Dominus”, que acaba en -o (és a dir, que és de la segona declinació). L’ordre que segueix és el següent: Nominatiu (Subjecte), vocatiu (interjecció), acusatiu (C.D.), genitiu (C. N.), datiu (C. I.) i ablatiu (C. C.):

“Dominus, Domine, Dominum, Domini, Domino, Domino”

I també en plural:

“Domini, Domini, Dominos, Dominorum, Dominis, Dominis”

Això sí, amb un accent anglès terrorífic…

Aquest és el lema que citen a la pel·lícula de Disney. El significat és clar, però no la gramàtica, ja que la preposició “pro” porta ablatiu i hauria de ser “pro veritate”. Només va acompanyada de vocatiu quan es tracta d’una interjecció. Però no és el cas aquí.

Senyors de Disney, entenc que van curts de diners per contractar un especialista, però jo els ho hagués fet gratis.