Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

A l’inici d’aquesta pel·lícula dirigida pel Dario Argento veiem un llibre escrit per un antic alquimista. El text, és clar, està escrit en llatí, com manen els cànons de les ciències ocultes. La lectora moderna utilitza un diccionari per entendre el significat que va apareixent a la pantalla, però pensant en la comoditat dels espectadors, una veu en off el tradueix, tot i que es remarca els noms de les tres mares en llatí:

En aquest especial de l’escurçó negre els seus protagonistes viatgen pel temps amb l’ajut d’una peculiar màquina. En un d’aquests salts arriben a la Britànnia romana i escolten parlar un oficial en llatí, mentre defensen el famós mur d’Hadrià dels bàrbars del nord.

El text llatí és (amb alguna correcció):

“Sed mihi nuntiatum est, Romanum undique oppugnari, sed imperator(em) nihil fecisse, praeter (quod) matrem venenavisset equumque uxorem duxisset. Itaque, senatus copias e Britannia revocare ad civitatem nostram imperialem defen(den)dam constituit.”

Una festa. Una copa. Una dama. Un cavaller hongarès.

I una demostració que és un conquistador ben entrenat, perquè ha llegit l'”Art d’estimar” del poeta Ovidi, un manual clàssic per als que volen lligar…

Estem al principi d’aquest film basat en l’exitosa novel·la d’E. M. Remarque (coneguda en espanyol com “Sin novedad en el frente”). Mentre els soldats desfilen en direcció a les batalles de la 1ª Guerra Mundial, el professor arenga els alumnes intentant exaltar el seu patriotisme.

Però l’interessant està darrera d’ell: la pissarra, que tenia només dos escrits (un en llatí i un altre en grec), i que sense que ningú s’hi acosti passa en el següent pla a tenir-ne tres!

El primer text en llatí és d’Ovidi dels “Remedia amoris”: “principiis obsta, sero medicina paratur” (“Enfronta’t al problema des del principi, la medicina es prepara massa tard”). El text en grec és el primer vers de l’Odissea d’Homer (“Conta’m Musa d’aquell home de tan gran ardit…”). Després apareix el fragment sorpresa, que pertany a les “Gesta Romanorum” del segle XIV: “Quidquid agis, prudenter agas et respice finem” (Facis el que facis, fe-ho amb prudència i tenint en compte el desenllaç).

El personatge que interpreta Tony Leblanc està passant una mala ratxa personal, però a més resulta que és professor de llatí i aquesta matèria està perdent pes a l’ensenyament. Com a conseqüència és acomiadat de l’escola on treballa.

A la pissarra que esborra apareixen els primers quatre versos de les “Tristia” d’Ovidi, obra que el poeta va escriure des de l’exili. En adonar-se d’aquesta casualitat, el professor deixa quatre paraules sense esborrar: “mihi tota cara reliqui”.

De nou ens centrem en una sèrie de TV. En aquest cas sobre “lladres de guant blanc” sofisticats i molt hàbils. En l’episodi que us presento es tracta de robar a un magnat que utilitza una contrasenya en llatí (“faber suae quisque fortunae”), la qual només funciona amb la seva veu. El protagonista, per tant, ha d’animar-lo a fer cites en llatí per poder obtenir una mostra de la contrasenya que necessita; així, per exemple, comenta l’etimologia del nom de l’empresa (que és “Novis”) i fa una cita del dret romà que encara s’usa en la pràctica judicial: “da mihi factum, dabo tibi ius”, és a dir, que el jutge, a partir d’uns fets, ha de mirar sempre d’encaixar-los en alguna norma per poder després aplicar-la.

Quan la protagonista de “Sister act” torna a posar-se els hàbits, ho fa com a mestra de música a una institució educativa catòlica. Perquè quedi clar que l’institut és molt tradicional, podeu escoltar en aquest brevíssim fragment com el professor de llatí ensenya la conjugació del verb “voco”:

Aquest film ens explica la sensació que provoca en els alumnes l’arribada d’un jove professor que aporta frescor i modernitat a una institució educativa conservadora. Imagineu-vos si són antiquats en aquest lloc, que encara declinen paraules de la 1ª declinació!

Observeu també a la pissarra la declinació de “Rex, regis” i us adonareu que d’acord amb l’ordre dels casos podem deduir que ens trobem en una escola americana.

“Stiff upper lips” és una pel·lícula britànica de l’any 1997 dirigida per Gary Sinyor. Es tracta d’una paròdia dels films de James Ivory i dels seus refinats protagonistes. Al film que us he portat al bloc els personatges són tan aristòcrates, tan refinats, tan cultes, en definitiva, tan cursis, que utilitzen el llatí quan la conversa ha de ser discreta. En aquesta escena, el personatge que es banya vestit (?!) comenta el que opina sobre la germana del seu amic, que podria ser la seva promesa.

Aquesta és la transcripció únicament de les paraules en llatí, que estan subtitulades a l’anglès:

– “Placetne tibi mea soror?”
– “Illa habet coxendices graciles.”
-(…)
– “Graciles!” (…) “Quoque illa habet oculos bellos.”
-(…)
– “Oculos bellos” (…)
-(…)
– “Illa habet mammas belliores.”
-(…)
– “Mammas!”
-(…)
– “Illa quam frater doctior est.”
-(…)
– “Adiuvate, adiuvate!”
– “Festina,o homo! Festina! Festina!”

En una escena d’aquesta antiga pel·lícula argentina descobrim que l’ordre dels casos no s’estudia igual que aquí. L’ordre a Argentina és: Nominatiu, Genitiu, Datiu, Acusatiu, Vocatiu i Ablatiu. La diferència no és casual. Existeixen dues maneres de presentar els casos, la britànica (que ha triomfat a Europa i que fem servir nosaltres), i la nord-americana (que, com veieu, té més èxit al seu continent).