Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Veiem aquesta famosíssima escena de la pel·lícula de Chaplin en versió original i doblada al castellà. En ella el dictador ens mostra la seva gran ambició de poder adaptant el famós lema de Cèsar Borja “aut Caesar aut nihil”. Ara bé, en la primera versió la frase es pronuncia en llatí, perquè quedi clar que es tracta d’una locució antiga. En el doblatge espanyol, en canvi, i això s’ha convertit ja en una mania, no respecten la locució i la tradueixen com fan amb el text anglès.

Veronica Mars amb l’ajuda del seu pare, investigador privat i sheriff, tracta de descobrir el culpable d’una sèrie de crims. En aquesta escena fa servir un terme una mica antiquat per referir-se a les relacions sexuals amb intercanvi de diners…

Comença aquesta famosa sèrie amb una escena a classe de Dret Romà. Us transcric les paraules amb què el catedràtic i l’alumne avantatjat es llueixen dient llatinismes:

“La ciudadanía es un status civitatis que interesa por igual al ius publicum y al ius privatum, en el sentido de que sólo el civis puede participar en las relaciones que nacen de uno y otro. Ciudadano romano con ciudadanía plena –civis optimo iure– es el que se hallaba facultado para participar en toda suerte de derechos.

Joaquín Pez, ¿Qué es la testamenti factio?

La capacidad en orden a la sucesión hereditaria, sea como disponente, sea como beneficiario o como testigo status activus [[encara que l’alumne diu ius activus]] o derecho de actuar en juicio civil para que de esta manera…

Juan Santa Cruz ¿Qué es el ius publicum?”

Adaptar una novel·la no és sempre fàcil i aquesta escena és una mostra de la necessitat que té el mitjà audiovisual de donar vida a les simples descripcions sense diàlegs de l’autor. Això és el que en Pérez Galdós escriu literalment al capítol 1 de la novel·la:

“Santa Cruz y Villalonga se ponían siempre en la grada más alta, envueltos en sus capas y más parecidos a conspiradores que a estudiantes. Allí pasaban el rato charlando por lo bajo, leyendo novelas, dibujando caricaturas o soplándose recíprocamente la lección cuando el catedrático les preguntaba. Juanito Santa Cruz y Miquis llevaron un día una sartén (no sé si a la clase de Novar o a la de Uribe, que explicaba Metafísica) y frieron un par de huevos. ”

En la sèrie de televisió “Hinterland” els detectius investiguen diferents assassinats, però a nosaltres ens interessa el d’aquesta estudiant, en el qual els investigadors es troben amb el vers de Catul “Odi et amo”. Així que li pregunten al professor de llatí…

L’advocat té molt clar que l’expressió llatina “res ipsa loquitur” és important per entendre de què va el judici i no para fins aconseguir que els membres del tribunal així ho entenguin.

Ara, no pronuncien bé la frase ni un sol cop. Coses del doblatge…

Si heu vist alguns episodis dels dibuixos de la Warner sobre el Correcamins, recordareu que sempre repetien la mateixa estructura: en començar, en ple desert californià, el dissortat “Coyote” estava empaitant el Correcamins per intentar menjar-se’l quan, de sobte, la imatge s’aturava i se’ns presentaven els dos protagonistes utilitzant els seus noms científics, a l’estil dels documentals de naturalesa. Això sí, els noms en llatí eren falsos. L’escena es repetia a cada programa, però els noms científics no, de manera que es jugava irònicament amb el paper que cadascun dels protagonistes tenia a la sèrie. Per cert, els noms reals dels dos animals (“Canis latrans” i “Geococcyx californianus”) no es van utilitzar mai.

Aquí teniu una de les capçaleres:

Enric VIII d’Anglaterra visita en Thomas More, ja que vol que li doni el seu suport. El rei vol divorciar-se de la seva dona, però el Papa ho ha prohibit, de manera que Enric està fent les primeres passes per la creació d’una església anglicana independent de Roma. És cert que en Thomas és un fervent catòlic, però d’altra banda sempre s’ha mostrat com el millor i més lleial conseller de què disposa Enric. Quan es troben té lloc aquesta curiosa escena:

El rei de Siam acull una institutriu britànica perquè eduqui els seus fills i els prepari per al món modern. Però qui realment més profit traurà d’aquesta mestra serà el mateix rei. Fins i tot aprendrà una expressió llatina com “etcètera”. I li agradarà tant que la repetirà 39 cops al llarg del film.

Aquí en teniu dues escenes com a exemple:

Encara que el fragment d’aquest documental sobre la font “Helvetica” està en anglès sense subtítols, és fàcil entendre l’explicació sobre  l’origen. Al darrera està l’antic nom llatí de Suïssa. I no resulta gens estrany que en aquest país estiguin acostumats a emprar la forma de l’època romana, ja que actualment tenen ni més ni menys que quatre llengües oficials…

Aquesta és l’última pel·lícula de Dario Argento dedicada a les tres mares del mal: Mater lacrimarum, mater suspiriorum et mater tenebrarum.