Cary Grant és aquí un Lord anglès que ha obert el seu castell als turistes. Un milionari americà entra a la mansió i també a la vida de la seva dona. Per aclarir les coses, Lord Rhyall organitza un cap de setmana plegats al castell.
Demostrant la seva educació elitista, l’anglès cita aquesta dita del món judicial: “Nil dictum quod non dictum prius”.
La denominació de l’arbre és evidentment falsa. Ell, en la versió doblada a l’espanyol, parla de “terribles extremus gigantus circus… esparragus”. Però en realitat es tracta d’una “sequoia sempervirens”, una conífera que pot viure més de 2000 anys i arribar a dimensions gegantines de la vora dels 100 m. d’alçada.
El nom científic que s’inventa és, de tota manera, bastant descriptiu…
Aquesta pel·lícula, basada en el llibre de E. B. White, ens explica la curiosa amistat entre un porquet de granja i una aranya.
En l’escena que us presento, Carlota s’acomiada del seu amic, perquè ja té a punt la seva obra mestra: la seva descendència…
Publilius Syrus va ser un compilador d’aforismes contemporani d’en Juli Cèsar. El que fa el número 22 de la col·lecció és el famós “amare et sapere vix deo conceditur”.
En l’escena de la sèrie “Forever” que us presento ens trobem una nota de suïcidi amb aquestes paraules; bé, no exactament les mateixes, perquè tal com l’investigador comenta, hi ha un petit error: la persona que ha assassinat al doctor ha escrit “amor” en lloc d'”amare”. Tota una lliçó de gramàtica…
El protagonista de la sèrie ens diu que l’expressió llatina “Una salus victus” és “l’esperança del reu no és la comoditat”. Però la veritat és que l’expressió “Una salus victus” literalment hauria de ser una cosa així com “l’única salvació és estar vençut”. D’on prové la traducció que fa ell?
Probablement fa referència a un famós vers de Virgili, a l’Eneida, II, 354: “Una salus victis nullam sperare salutem” (l’única esperança per als vençuts és no esperar cap salvació), del qual ha sobreentès la segona part. El problema es troba, com molts cops, en el doblatge, ja que en lloc de “victis” l’actor ha dit “victus”…
Avui una altra sèrie basada en un clàssic de la literatura espanyola: “La Regenta”, de Clarín. En aquesta escena don Fermín de Pas està preparant un dels seus sermons farcit de llatinismes, davant de la mirada de la seva mare. El tema és la infabilitat del Papa, dogma proclamat el 1870 al primer Concili Vaticà.
Les frases en llatí de don Fermín són: “Prima salus est rectae fidei regulam custodire” (la primera salvació està en defensar la norma de la recta fe), “cum ex cathedra loquitur” (quan parla “ex cathedra”) i “per assistentiam divinam” (per assistència divina)
Us presentem dues versions del “Henry V” de Shakespeare. En ambdues sentim un himne llatí de lloança a Déu després de la batalla d’Agincourt.
A la versió d’en Laurence Olivier, seguint el text de l’obra de teatre el rei ordena que s’entonin un “Non nobis” i un “Te Deum” per agrair a la divinitat la gran victòria contra l’exèrcit francès. Tanmateix només sentim els primers versos del segon himne: “Te Deum laudamus, Te Deum confitemur. Te aeternum Patrem omnis terra veneratur. Tibi omnes angeli…” (Et lloem Senyor, et reconeixem, Senyor. Tota la terra et venera. A tu tots els àngels…).
A la versió d’en Kenneth Brannagh, en canvi, només sentim el “Non nobis”: “Non nobis, Domine, non nobis sed nomini tuo da gloriam” (no a nosaltres, Senyor, no a nosaltres sinó al teu nom dóna la glòria), que procedeix del Salm 113:9. Curiosament, el cantant que inicia el “Non nobis” és en Patrick Doyle, el mateix compositor de la peça.
Basada en un llibre d’en Neil Gaiman, aquesta pel·lícula comença amb la lluita entre set germans per aconseguir heretar el regne del seu pare. Seguint el costum dels antics romans, cadascun d’ells ha estat anomenat amb un número ordinal. Curiosament, els noms són en llatí: Primus, Secundus, Tertius, Quartus, Quintus, Sextus i Septimus…
Avui toca un spaghetti western. Habitualment, els protagonistes d’aquestes històries no són homes gaire educats i es passen el dia bevent, jugant a cartes i disparant-se. El personatge interpretat per en José Bódalo, no obstant, sí que és un home de cultura i per això utilitza expressions com “quod erat demonstrandum” o la frase atribuïda a Appi Claudi “faber suae quisque fortunae” (cadascú és artífex de la seva pròpia fortuna). Els pistolers que l’envolten, però, no entenen res de res, i és que no són més que un munt de cretins que no saben llatí…
En aquest breu fragment podeu sentir dos lemes llatins. El primer ja el coneixeu de l’article anterior; però en aquest cas, a diferència del dictador Hynkel, és citat amb exactitud: “aut Caesar aut nihil”. El segon és més britànic: “aut vincere aut mori” (o vèncer o morir) i sorgeix durant la guerra de les roses a Anglaterra.