Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Avui us presento una escena de la sèrie “Midsomer murders”, dedicada a la investigació criminal en un comtat britànic acomodat i aparentment tranquil.

Suposo que l’alt nivell cultural i econòmic dels habitants és el que provoca que les pistes d’un assassinat siguin en llatí. I, com és habitual, es busca un traductor dins del món de l’església.

Els noms científics de les orquídies citades són: Cymbidium, Odontioda, Phalaenopsis i Papheopedilum. Aquests gèneres d’orquídies existeixen realment, tal com podeu comprovar a internet.

Pel que fa al diari amb comentaris pujats de to, el monjo només llegeix en llatí una frase, que sona així: “Die Saturni ut canes in via delicias fecimus, vinum bibimus et interim… fecit”. (El dissabte vam satisfer-nos com a gossos pel carrer, vam beure vi i mentrestant ell ho va fer). Sorprenentment, tradueix l’adverbi “interim” per “again and again”…

Una altra curiositat: en aquest cas es tracta d’un documental que utilitza com a títol el famós palíndrom “in girum imus nocte et consumimur igni” (fem voltes per la nit i som consumides pel foc). Recordeu que un palíndrom és una frase que es pot llegir igual en els dos sentits.

L’autor del documental, Guy Debord, volia fer una crítica de la població que es desentén dels problemes polítics i només pensa en les distraccions (com el cinema). Sembla que el famós palíndrom fa referència a les arnes i potser el director pensava en elles com una metàfora del seu públic. En tot cas, el palíndrom li queda molt bé per a començar la pel·lícula…

El que us presento avui no és un film, sinó la introducció d’un programa de TV que es dedica a repassar  l’actualitat, presentat per en John Oliver i produït per l’HBO.

A la temporada 2017 els creadors del programa van decidir utilitzar una introducció que resumís els diferents fronts de l’actualitat internacional amb una simple definició. Ja que la llengua científica utilitza el llatí precisament amb aquesta finalitat, aquesta temporada la van triar per acompanyar cada imatge.

El resultat és molt còmic, tant quan el llatí és correcte, (per exemple en definir Kim Jong On com “Tyrannus Secundus” o l’or com “Oleum Aureum”), com quan és macarrònic (en definir Israel com “Terra Complicatus”, o un míssil com “Penis envious”).

Compte, però! Les imatges es succeeixen molt de pressa…

En aquest gag del popular programa de TV3 una família demana l’ajut d’un exorcista. De fons sentim la banda sonora de la famosa pel·lícula “l’exorcista” i per continuar amb les similituds, el capellà utilitza el llatí per combatre les tretes del suposat dimoni.

Aquest llatí és del mateix tipus que vam trobar-nos a la pel·lícula “Aquí un amigo”; es tracta d’un seguit de locucions llatines al atzar, perquè els oients intueixin que estan sentint aquesta llengua: “rosa, rosae, curriculum vitae, ipso facto, opera prima, vae victus, a priori…”. Curiosament, les dues escenes coincideixen en una locució, “ipso facto”.

Una missió de rescat és enviada a investigar la desaparició d'”Horizonte final”, una nau que es trobava prop de Neptú. Els científics han rebut una transmissió a la qual un dels tripulants demana auxili. El curiós és que ho fa en llatí: “Liberate me”. Un bon ingredient per a provocar el terror…

Més endavant, en un altre article, veurem si el text és del tot correcte.

Pel·lícula de Billy Wilder basada en una anterior francesa titulada “L’emmerdeur”.

El protagonista és Trabucco, un assassí a sou, que ha de matar un testimoni en un judici contra un cap mafiós. Amb l’ajuda inesperada d’un veí d’habitació d’hotel, fereix el testimoni. Quan la policia els persegueix, es disfressa de capellà catòlic per passar desapercebut, i en el moment en què sembla despistar-los…

La millor manera de semblar un capellà catòlic és dir coses en llatí. La improvisació que fa en Trabucco és molt bona: “tempus fugit, habeas corpus, e pluribus unum, ipso facto, caveat emptor, flagranti delicto, nolo contendere, adeste fideles…”

El nadó protagonista s’ha guanyat l’antipatia del germà gran, que pensa que ha perdut l’afecte dels seus pares per culpa del nouvingut. Però el nadó en realitat és un agent secret en lluita contra una agència que utilitza els gossos per aconseguir robar l’amor de les famílies. Així que els dos germans s’hauran de posar d’acord…

Un grup de lladres anglesos prepara un gran cop. Estan construint un túnel, quan de sobte es troben amb una cripta plena de cadàvers.

La data, 1665, ens recorda la gran plaga de Londres que va tenir lloc entre aquest any i el següent i se’n va endur unes 100.000 mil persones a tota Anglaterra.

Tot i que al país s’havia perseguit el catolicisme (sobretot en l’època d’Oliver Cromwell), el monarca que governava el 1665, Jaume II, practicava una política de tolerància religiosa. Per això els lladres poden trobar una tomba amb aquest text en llatí.

El fragment d’avui és una escena d’un film del director Vicente Aranda, basat en fets reals.

Mentre Paco i Luisa es llencen mirades conspiradores (tal com diu el títol d’aquesta pel·lícula, ells dos són amants), es tanca un contracte.

Ja se sap que en el món del dret el llatí és molt important, però el pobre comprador no l’entén. L’expressió és “ab intestato”, que significa “sense testament” i que s’aplica quan algú ha mort sense fer constar les seves propietats en un testament.

El protagonista d’aquesta pel·lícula és en Mel Gibson, i suposem que té molta estima per la llengua llatina, ja que aquesta apareix en moltes de les pel·lícules que ha interpretat.

En aquest cas, a la conversa apareixen les expressions “Scientia est potentia”, un lema que significa “El coneixement és poder”, i “sta sursum”, que no és una locució, sinó una manera simple de dir “aixeca’t”.