Arxiu de l'autor: FRANCESC XAVIER MORENTE MELLADO

Arriba una carta amb aquestes paraules en llatí: “Eduardum occidere nolite timere bonum est”. No hi ha comes. Doncs, quin problema! Perquè es pot entendre de dues maneres segons on es col·loca la pausa: “No tingueu por de matar Eduard, … Continua llegint →

Quan t’agrada l’etimologia, tant és si la utilitzes per a defensar un alumne que et cau bé, com per a criticar-lo.

El “pavor nocturnus” (“terror nocturn”) que es diagnostica en aquesta escena no és un invent, sinó un transtorn del son real que provoca sensacions de terror i està acompanyat de sudoració i taquicàrdia. Tot i que sol ser més habitual en … Continua llegint →

Tres militars (un britànic, un americà i un rus) són ajudats per una italiana durant l’època d’ocupació nazi. Amb tantes nacionalitats, la comunicació és difícil, de manera que quan la dona pregunta què li ha passat a l’home malalt, el … Continua llegint →

En aquesta pel·lícula descobrim que el cap d’un estat pot enamorar-se d’una periodista. Cosa que potser no resulta tan novedosa. El que sí sorprén és que considerin el francès més estrany que el llatí.

El protagonista del film es troba al campament de l’exèrcit italià que lluita a la guerra civil espanyola i intenta mantenir una conversa amb un soldat. La seva companya queda sorpresa amb el seu nivell d’italià i ell comenta que … Continua llegint →

El jove protagonista descobreix que sota l’hotel on treballa s’hi amaga tot un submón sinistre ple de túnels i de màgia. I des de Harry Potter, si hi ha màgia, hi ha llatí. El text complet de la inscripció és: “Hic … Continua llegint →

Aquesta pel·lícula, que només podem veure en versió original, tracta sobre l’estada d’una restauradora d’art a un monestir al qual hi viuen tres monjos molt especials: cadascun d’ells fa olor a un arbre diferent. Deixant això a banda, com a monjos … Continua llegint →

6 anys després de la versió italiana en pel·lícula del llibre de Federico Moccia, es decideix realitzar una nova versió a Espanya. Ara, però, la classe perd nivell; el text és inventat per la professora i a sobre el pronuncia … Continua llegint →

Una classe de llatí a Itàlia, amb un cert nivell; el text a traduir a la pissarra és de Sèneca, de la tragèdia “Medea”: “Alumna, celerem quo rapis tectis pedem?”. Uns anys després es va fer la versió espanyola, i … Continua llegint →