Ho haureu vist molts cops als còmics: cada vegada que els pirates volen recuperar-se dels desastres infligits per l’Astèrix i l’Obèlix, es troben de nou amb ells i acaben amb el vaixell enfonsat.
El pirata de més edat sembla que ha rebut una certa educació, perquè a cada naufragi té encara l’humor i el temps de citar algunes paraules en llatí, generalment extretes de la Bíblia o d’algun autor clàssic.
A les adaptacions per la gran pantalla passa gairebé el mateix. Us en presento dos exemples:
A “Astérix y Obélix: misión Cleopatra” del 2002 el pirata cita el llibre dels Salms 48, 7: “Abyssus abyssum invocat” (l’abisme invoca l’abisme) i fins i tot abans ens ha regalat dues locucions més: “ipso facto” i “manu militari”…
A “Astérix: el secreto de la poción mágica” del 2018 el pirata torna a citar els Salms 104, 15: “Bonum vinum laetificat cor hominis” (el bon vi alegra el cor de l’home) i un fragment de l’Eneida de Virgili, llibre IV, 88: “Pendent opera interrupta” (les obres queden interrompudes). Com sempre, unes paraules molt adequades…