Us presentem dues versions del “Henry V” de Shakespeare. En ambdues sentim un himne llatí de lloança a Déu després de la batalla d’Agincourt.
A la versió d’en Laurence Olivier, seguint el text de l’obra de teatre el rei ordena que s’entonin un “Non nobis” i un “Te Deum” per agrair a la divinitat la gran victòria contra l’exèrcit francès. Tanmateix només sentim els primers versos del segon himne: “Te Deum laudamus, Te Deum confitemur. Te aeternum Patrem omnis terra veneratur. Tibi omnes angeli…” (Et lloem Senyor, et reconeixem, Senyor. Tota la terra et venera. A tu tots els àngels…).
A la versió d’en Kenneth Brannagh, en canvi, només sentim el “Non nobis”: “Non nobis, Domine, non nobis sed nomini tuo da gloriam” (no a nosaltres, Senyor, no a nosaltres sinó al teu nom dóna la glòria), que procedeix del Salm 113:9. Curiosament, el cantant que inicia el “Non nobis” és en Patrick Doyle, el mateix compositor de la peça.