S. Francesc acompanyat del seu amic i confident Lleó (en italià “Leone”) es dirigeix als monts de l’Alvèrnia per pregar i trobar respostes a les seves preguntes. Tal com diu, no ha estudiat “Grammaticam, divinitatem et legem”, però creu que ha rebut la crida de Déu (“Deus mihi dixit”) i vol comprovar que no es tracta d’una bogeria o una temptació.
Pel que sembla, als monts d’Alvèrnia van aparèixer a les mans i peus de Francesc les ferides de Crist a la creu (els “estigmes”), i això va convèncer el sant de continuar en el camí que havia iniciat.
En el seu testament S. Francesc va escriure: “Dominus dedit mihi. Dominus dixit mihi. Deus revelavit mihi. Deus conduxit mihi” (“Déu m’ha donat. Déu m’ha parlat. Déu m’ha revelat. Déu m’ha guiat.”), paraules que en aquesta escena de la pel·lícula es resumeixen amb el “Deus mihi dixit”.