Elle Woods creu que ho té tot a la vida: bellesa, diners i un xicot atractiu, en Warner. Quan aquest, però, se’n va a estudiar dret a Harvard, li diu que ha de deixar-la perquè la considera una persona massa superficial.
Per a una altra noia això seria un desastre, però l’Elle decideix sobreposar-se i, encara que no respon en absolut al seu estil de vida, apuntar-se també als estudis de dret i demostrar la seva intel·ligència a en Warner.
A la primera escena sembla que la cosa no li ha d’anar massa bé. Què és pitjor, un “malum in se” (un delicte que és considerat dolent de manera natural per tots) o un “malum prohibitum” (un delicte creat per la convenció d’una societat concreta)? L’Elle es troba una mica perduda…
De tota manera, poc a poc va adaptant-se als seus estudis i, encara que d’una manera una mica peculiar, s’atreveix fins i tot a aconsellar a una amiga. Només cal fer servir unes quantes locucions en llatí, com “ipso facto” o “habeas corpus” (la norma que obliga als estats a presentar davant un jutge qualsevol detingut) i ja ets mig advocada…