James, un noi fanàtic dels avions de guerra, és separat dels seus pares durant la segona guerra mundial i acaba en un camp de concentració dels japonesos. Allí uns britànics tenen cura d’ell i fins i tot l’imparteixen una certa educació, a la qual s’inclou l’aprenentatge del llatí. Assistim a una classe típica: conjugació de certes formes del verb “amo”. James encerta amb “amabor” i “amatus eris”, pero no amb “amabantur”.
Arriba el final de la guerra, un moment d’incertesa, sobretot quan avions americans bombardegen el camp, i només el repàs rutinari de la gramàtica llatina aconsegueix calmar en James: comença conjugant el verb “amo” amb les formes del perfet passiu “amatus sum, amatus es, amatus est”. Afegeix les frases “par est disserendo” (s’ha de raonar) i “fugiendo vincimus” (fugint vencem). I finalment es calma…