QUEEN, BOWIE I EL ROCK

rockHem estat parlant i treballant els orígens i l’evolució del pop i del rock però  no hem aprofundit massa en cap grup concret. Una banda de rock que val molt la pena conèixer i va ser  tot un referent al seu moment ( anys 70) és, sens dubte, QUEEN.

És una banda de rock britànica que es va formar al 1971 i va fer la seua primera gira al 1973. A partir d’aleshores no van deixar d’editar discos i fer gires fins convertir aquests 4 músics en un dels grups de rock més populars i  més discos venuts de tot el món.queen

El 1991 Freddy Mercury, el cantant del grup ( també tocava el piano, la guitarra i els teclats) va morir de SIDA . La desaparició de l’embaixador del rock més innovador i extravagant va marcar la fi d’una era; músics i aficionats de tot el  món van presentar els seus respectes al  Concert Tribut a Freddie Mercury realizat a l’ Estadi de Wembley el 20 d’abril de 1992, que va originarla Mercury Phoenix Trust, l’ organización caritativa contra la SIDA creada en memòria de Freddie pels membres restants de Queen i Jim Beach.

Aquí us deixo uns vídeos per escolar, veure i comentar:

BOHEMIAN RAPSODY

 

Somebody to love de Queen:

Don’t Stop Me Now:

 

També tenim el gran David Bowie ( 1947-2016)que va marcar un estil i una manera de cantar amb molt caràcter i també és considerat una icona del Rock.

Aquí us deixo algunes cançons d’ell per comentar-les.

Heroes cantada a l’estadi de Wembley al 1985 en l’event Live Aid

Live on Mars? una peça que va gunaynt intesitat a mesura que avança:

Dancing in the street amb Mike Jagger ( cantant dels Rolling Stones):

Què us han semblat aquestes cançons? És el Rock i el Pop que escoltem ara? Per què creieu que van ser icones del Rock i el Pop aquests dos músics? Són cançons que encara ara continuen sonant, se’n fan versions….què deuen tenir ? Us han resultat fàcils d’escoltar? Què heu sentit mentre les escoltàveu? Hi ha alguna frase que us hagi agradat especialment?

Endavant amb els vostres comentaris!!

 

 

Aquest article s'ha publicat dins de General, Rock i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a QUEEN, BOWIE I EL ROCK

  1. nicolas diu:

    Depen del dia m’ agrada o no m’agrada Queen . Jo escolto de tot tipus de musica menos musica electrònica.

  2. Ariadna Roca Melines diu:

    A mi, personalment les cançons m’han agradat a mitges, és a dir, jo no les escoltaria una tarda fent deures o quan quedem amb els amics ( com suposo que farien en aquella època), però en una pel·lícula, com en la que sortia en un dels vídeos, doncs si que m’agrada, es com si li donés un toc d’especial.la música Pop i Roc no és la mateixa que escoltem ara, ha canviat una mica respecte aquells moments, però crec que les cançons d’aquests dos cantants ( que potser eren els únics que s’havien fer música Roc i Pop en aquelles èpoques, i per això és van fer famosos; com si agüessin descobert un nou estil de música que el poble amb qüestió no havia escoltat mai) afavoreixen a les pel·lícules antigues, o no tant antigues. Les versions que en fan, deuen esdevenir a que són les primeres cançons del Roc i del Pop i s’han de conservar, contenen una màgia que s’ha d’anar portant de generació en generació com s’ha fet sempre, com els llibres; els llibres amb més cultura no desapareixeran mai. La música i lletra en qüestió és bastant difícil d’entendre, a part de que no està amb la nostra llengua, ( jo penso ) que són difícils perquè no estan fetes en la nostra època, i és difícil d’antendre com és vivia abans sense haver-te informat una mica, però com he dit abans, contenen una màgia que fa que quan les escoltis t’agradi, siguin d’ara o d’abans, amb anglès o francès; tenen una màgia que es contagia. No haig agafat ninguna frase, perquè si hagués d’elegir una, escolliria totes les cançons.

  3. Alegria Bigorra Bergés diu:

    Aquestes cançons no m’han desagradat, al revés, m’han agradat. Són un estil de música, que no em costaria escoltar, perquè a mi m’agraden algunes cançons que tampoc són molt diferents a aquestes, sobretot a les de Queen. Al sentir la de “Bohemian Rhapsody” gràcies al sentiment en el que cantava Freddy Mercury, ha aconseguit que em sentís com ell, i sentís per les meves venes la lletra. La part de la cançó que més m’ha agradat, sense cap motiu, només quan ho he sentit, m’ha agradat ha sigut la següent: “If I’m not back again this time tomorrow, carry on, carry on as if nothing really matters” (Si demà no estic de tornada en aquesta hora, continua, continua, com si no importés). El rock i el pop d’avui en dia es bastant diferent. En l’actualitat totes les cançons tracten del mateix, tots semblen tenir el mateix ritme i la majoria de cantants no tenen l’expressió en el rostre que tenia Mercury.
    En canvi, aquests musics vam poder atreure a la gent, potser amb les seves lletres, ritmes i aspectes, perquè la imatge també era i és important quan t’agrada un grup o un cantant. Són cançons que es nota que canten amb sentiment, i tot allò que sent el cantant, ho pots arribar a sentir tu només escoltant les seves lletres, per això a la gent li agradava i encara avui en dia continuen escoltant.

  4. Aina Gómez García diu:

    Les cançons no m’han agradat molt, però tampoc m’han desagradat, no es la música que escoltaria moltes vegades. Crec que el grup de Queen i David Bowie són unes icones del rock i del pop perquè han aconseguit arribar al públic i transmetre els sentiments de la lletra de cançó amb les seves veus. Crec que el roc i el pop actuals no són iguals que els de abans. Els cantants d’abans componien les lletre, la melodia… en canvi ara molts els cantants, no en tots, la lletra de la música la composa un altra persona. Aquestes cançons continuen sonant perquè van ser conegudes i transmitien els sentiments de la lletra molt bé i la melodia s’adecua molt bé a casi cualsevol situació. Una de les frases que més m’ha agradat ha sigut “Gotta leave you all behind and face the truth.”

  5. Ares Badia diu:

    Sense paraules. Màgia amb lletra i melodia. És indescriptible el sentiment que produeix escoltar aquestes cançons cantades pel seu propi compositor. M’encanten i m’agrada aquest estil musical. La de “Bohemian Rhapsody, sobretot. Canvia i varia molt d’estils, com comenta una entrada de viquipèdia: “Una introducción a capela, una balada, un solo de guitarra, un segmento operístico, una sección de rock y una coda que retoma el tempo y la tonalidad de la balada introductoria.” Inclou un munt de gèneres musicals diferents, però el que més va cridar l’atenció en aquella època i el que Freddie volia incloure per a que marqués la diferència, era la òpera, com opina Dani Michea: Daniel Michea dijo que “Mercury intentó […] [que esta canción] fuera una suerte de ópera, algo fuera de las normas de las canciones de rock y sigue la lógica operística: coros de muchas voces alternados con solos similares a arias, las emociones son excesivas y la trama, confusa”. Crec que és aquest el principal motiu de per què Freddie Mercury i Queen (el grup al que pertanyia) van causar tanta sensació i rebombori entre la gent d’aquella època. Els artistes quasi sempre triomfen pel mateix motiu i és perquè trenquen amb els esquemes de l’època que estan vivint i, sovint, n’inicien una de nova respecte l’art, en aquest cas, musical. Un altre dels motius crec que és la lletra, perquè l’he buscat per curiositat i és caòtica i extraordinària, de la qual el meu pare m’ha comentat que van fer una explicació a la ràdio al canal RAC105 d’una mitja hora, explicant, fragment per fragment, el significat que tenia i m’ha comentat que era molt interessant. L’he intentat buscar, però no he trobat aquell en concret i m’ha sabut molt greu, perquè m’hauria agradat compartir-lo amb vosaltres i que també haguéssiu pogut gaudir-lo, perquè de segur que era molt curiós i a mi, personalment, m’hauria agradat molt, però m’he hagut de conformar amb la lletra i la cançó cantada per ell. I sí, dic cantada per ell, perquè entre un munt de persones a capel·la s’atansen una mica al que feia ell amb la seva única veu, però tot i ser tantes persones i que ho fan tan fantàsticament bé, ell els hi dóna mil voltes, així que gaudeixo molt més escoltant-lo a ell. Perquè, ja no és només que no puguin igualar la veu que té tan peculiar i que el permet pujar i baixar de to sense haver de passar per altres notes, sinó que és la senzilla que té per cantar i la facilitat que mostra per fer-ho; és el sentiment que li dóna, el sentiment que et transmet; és que obra la boca i la cançó li surt sola de dintre, sense haver de pensar-hi. He sentit curiositat per la cançó de Mercury en especial perquè algú m’ha comentat que creu que abans d’aquella cançó havia mort la seva mare i, llavors, he deduït que per això pronuncia la paraula “Mama” varies vegades durant la cançó i he decidit buscar-ho, tot i que no he trobat aquesta informació, però n’he trobat altra que he afegit a dalt i alguna altra que afegiré més tard que també és interessant, com que abans de que la cançó fos composada, Freddie Mercury ja la tenia tota a la seva ment, així que dedueixo que també era com una mena de geni que ha deixat marca en la història. Navegant, també m’he topat amb l’experiència que va tenir una persona en conèixer-lo:
    Gay Mercader (promotor dels concerts de Queen a Barcelona i Madrid l’any 1979)
    “Me’l van asseure davant en un sopar durant la gira europea de Queen del 1979, que jo havia portat fins a Barcelona i Madrid. El primer que em va impressionar d’ell van ser les dents. No acostumo a tenir gaire tracte amb els artistes perquè no sóc gens mitòman, però aquell cop devia fer una excepció. Bé, i amb els Stones també, però amb ells hi tinc una relació més especial. El Freddie era un tipus molt amable i educat i un xòuman increïble, dels més espectaculars que han pujat mai a un escenari. Era imperial quan sortia a escena. Ho havia après dels cantants negres, en especial de James Brown, que són els millors sobre l’escenari! A part de ‘Radio Ga Ga’, que no m’agrada gens, Queen té cançons boníssimes, himnes brutals com ‘We’re the champions’ o ‘We will rock you’, que tant de bo hagués tingut la sort de compondre jo, perquè n’hauríem viscut jo i tota la meva família pels segles dels segles”.
    Per això, també crec que aquest factor el va ser triomfar, el fet de ser més proper que qualsevol altre artista.

    Per altra banda tenim a David Bowie, que també té una veu impressionant i que té un altre motiu a part de tots els que he mencionat anteriorment per triomfar, i va ser l’estil que portava, el trencament de la roba que es portava en aquella època per roba estrambòtica, extravagant i diferent. La seva cançó de “Live in Mars” també m’ha fet estremir i m’ha agradat molt, que no s’assembla ni aquesta ni les de Freddie Mercury ni en el blanc dels ulls amb el pop i el rock que s’escolta en l’actualitat, sinó que és completament diferent i que mai hauria catalogat sobretot amb l’etiqueta de rock. Em sap molt greu com s’ha anat perdent la música bona amb el pas dels anys, que enlloc d’evolucionar el que ha fet és quedar-se a baix de tot, xafada entre totes les bones cançons que es feien abans, amb lletres espectaculars i bases musicals fantàstiques. I ara? Ara totes les bases són iguals i les lletres no se’n poden dir ni poesia. Hi ha alguna que se’n salva i de tant en tant sorprèn, però no agrada a la gent, els hi agrada la monotonia i les cançons que no diuen més que estupideses i repeteixen una vegada i una altra la mateixa frase perquè ja no saben ni escriure. Les cançons actuals costarà que em facin sentir la passió, el sentiment, l’alegria, la potència i la fortalesa que m’han fet sentir en especial aquestes dues cançons, “Live in Mars” i “Bohemian Rhapsody”.

    PD: em sembla impossible escollir una frase en concret, perquè totes les lletres són espectaculars, però si n’hagués d’escollir una, triaria “I don’t want to die,
    I sometimes wish I’d never been born at all. ” (No vull a morir, a vegades desitjaria no haver nascut en absolut.). És com si digués que ara ja està en aquesta vida i ja no hi pot fer res i que encara que es senti malament no vol morir, però si que en aquests casos desitjaria no haver nascut.

    Aquí us deixo una altra real obra d’art, Freddie Mercury i Montserrat Caballé, dues veus màgiques: “https://www.youtube.com/watch?v=69HHXusK0KU

  6. Emma Gomis Gellida diu:

    Son unes cançons molt transgressores al seu temps, aquestes dos icones musicals, no s’ han deixat influenciar, per les modes del moment, sempre han mostrat un estil propi i molt personal. Van ser uns personatges molt valents a la seva època, mostrant la seva personalitat per damunt de tot, així va demostrar Freddie Mercury la seva homosexualitat i la seva posterior malaltia, o David Bowie amb la seva excentricitat.
    El que ells cantaven era una musica amb un estil propi molt marcat, al contrari d’ ara, ja que la majoria de cantants canten una música molt comercial.
    La seva forta personalitat era mostrada a la seva música, amb la qual connectava amb el públic.
    La gent segueix admirant el treball ben fet dels cantants, transmeten un missatge al públic, i aquest es intemporal, cada generació connecta amb la màgia d’ aquest música.
    La melodia de les cançons es molt agradable sentir, encara que no sigui el estil que tinc acostumat a escoltar, el que noto es un sentiment especial que transmeten els cantants amb les seves cançons, quan he escoltat les cançons notava la força del cantant amb la seva veu.
    En la cançó ‘’Life On Mars?’’ es veu a David Bowie, amb els ulls molt pintats i amb un vestiment una mica estrambòtic, penso que la seva forma de vestir de pintar-se, de cantar, la manera de desentonar a aquella època era una de les coses que més agradava als seus fans.
    En el videoclip de Queen ‘’I Want To Break Free’’, es veu el posat més divertit dels cantants, se’ls veu netejant la casa amb faldilles i perruques, la cançó trobo t’ he un ritme que enganxa i la trobo una de les més originals d’ aquells temps.
    Aquest toc que pot semblar estrambòtic, que tenen aquest cantants, penso que es el que els fa tant originals i que a la gent els hi agrada.

  7. Núria Santos diu:

    Avui dia hi ha molts estils de música diferents, coneixem el Pop i el Rock, l’opera, el jazz, la música clàssica, country, punk, reggaeton… tots i cadascun d’ells són importants perquè la música provoca en qui la fa o l’escolta un seguit d’emocions i sentiments que poden arribar a ser molt intensos. La música és capaç de posar-te els pèls de gallina, et pot fer treure una gran rialla, pels records que et transmet la cançó o simplement perquè t’agrada. És una química que no sé com, però d’alguna manera t’omple i et fa ser feliç.
    He estat escoltant totes les cançons i la veritat és que m’han agradat més del que em pensava. David Bowie tenia una veu molt potent i ha sigut una persona que ha deixat una marca molt important en el món de la música, sempre serà la gran estrella del rock. Però no només per la seva música, sinó també per la seva manera de ser, de maquillar-se vestir i mostrar el seu estil a tots sense importar-li el que diguessin.
    Les seves cançons m’han deixat sense paraules, al sentir-lo cantar he sentit màgia dins meu, perquè realment cantava les cançons des del cor i tots aquells sentiments que li transmetia amb ell la música són els que encara avui dia transmet al seu públic. Sentir-lo ja és bonic, però veure’l és espectacular. La seva manera i capacitat de defensar el rock ha sigut inexplicable i realment fa llàstima saber que ha marxat un artista com ell tan sols amb 69 anys, perquè si des de que va començar a cantar va sorprendre al públic, quina hagués estat la seva manera de sorprendre’ns ara?

    Avui dia les cançons que podem escoltar del pop i el rock no són iguals que les que escoltem d’abans, ja que han anat evolucionant. Els artistes no són els mateixos, les persones no tenim els mateixos gustos ni pensaments que tenia abans… David Bowie i Queen (Freddie Mercury) feia les cançons d’una manera especial, perquè encara ara si les escoltes et transmeten la força i el sentiment de com les cantaven. He llegit un comentari que va fer Bowie després d’anar a un concert de Mercury: “Entre els concerts de rock més teatrals, en Freddie va ser el més destacat. I, per descomptat, sempre he admirat els homes que fan servir vestits de malla. Només el vaig veure una vegada en directe i, com diuen, era definitivament un home que podia tenir el públic al palmell de la mà”. En llegir això penso en com m’hagués agradat anar a un concert d’un d’ells dos, perquè realment han deixat un petjada molt important en el pop i el rock, però també en el cor d’aquelles persones que van poder gaudir del seu talent.

    No a tothom li agrada aquest estil de música ni a tothom li es fàcil escoltar-la, però a mi no és que m’hagi sigut fàcil, sinó que el simple fet d’escoltar-les m’ha fet sentir feliç i amb això ja n’hi ha prou! M’he quedat amb una frase que m’ha agradat molt “we can be Heores, just for one day” (podem ser herois, només per un dia), perquè un heroi no és aquell que mai falla, sinó el que s’aixeca una i una altra vegada sense perdre de vista els seus somnis; ja que tots hauríem de viure la vida com si fóssim els herois de la nostra pròpia pel·lícula, els herois de lluitar cada dia pel que més desitgem.

    Encara avui dia es fan noves versions dels àlbums d’aquests artistes i jo crec que el principal motiu és per no oblidar-los mai i perquè realment es mereixen un respecte molt gran. Crec que els encarregats i els artistes que fan noves versions ho fan també per sentir la màgia i la força que tenien. Eren cançons que van deixar petjada, i la gent les segueix versionant perquè d’una manera o altra mai passaran de moda.

    Finalment vull compartir amb vosaltres una pàgina web dedicada a David Bowie amb l’evolució que va anar fent en la música des del l’any 1969 fins a la seva mort, l’any 2016.Va ser un home que mai es va rendir i que va continuar sorprenent a tothom fins l’últim dia.
    És una pàgina web en anglès, però m’ha semblat molt interesant i completa així que aquí us deixo l’enllaç:

    http://legacy.davidbowie.com/

  8. Núria Fillat Monsó diu:

    En la meva opinió, les cançons, no m’han sigut difícil escoltar-les, però no m’eren familiars, ja que la gent de la nostra edat no escolta aquest estil de música, no perquè no sigui bona sinó per qüestió de tendència. Penso que amb els anys que tenim encara no sabem en quin tipus de música ens sentim identificats ja que ens deixem portar per la música comercial, una música fàcil d’aprendre però encara més fàcil d’oblidar, es a dir, les cançons d’avui en dia neixen i moren en molt poc temps. Però la músic de Queen i de David Bowie és una música d’ahir, d’avui i de demà i això fa que es converteixi en icones de la música del món. Avui en dia es continua fent versions de a seva música i continua sent escoltada i rebuda de la mateixa o millor manera que el primer dia. Són cançons amb molta força i que han tingut el privilegi de ser la banda sonora de moltes històries. Una de les cançons interpretades per Freddie Mercury va ser “Barcelona” al 1992, que va traspassar fronteres i va ensenyar una de les millors ciutats de la nostra Catalunya, Barcelona. Ell va morir, però la seva cançó continua viva, m’ha resultat molt emotiva.
    Es per això que tot i que no escolti aquests cantants en l’actualitat, sé que més endavant ho faré ja que forment part de la història.

    La bona música sempre continua viva.

  9. Mira Magdy Makram diu:

    Les cançons no m’han agradat gaire, però si tingues que escollir una cançó, escolliria la de “we can be heroes” encara que no m’ha agradat el ritme de la cançó, però si la lletra, es molt bonica. La frase que més m’ha agradat a sigut la de “We can be heroes, just for one day”.

  10. Laia Palacín García diu:

    A mi aquestes cançons no es que m’hagin desagradat, però tampoc m’han encantat. Es veritat que jo no escolto aquest tipus de música perquè no van amb la meva persona, o també pot ser que no estigui acostumada a escoltar aquesta música, per això no m’ha resultat gaire fàcil escoltar-la. Al escoltar aquestes cançons no se perquè però he sentit per uns instants com si hagués viatjat al passat, la música et fa viatjar a llocs molt llunyans. Evidentment el Roc i el Pop que escoltem ara no són els mateixos que els d’abans, perquè nosaltres anem evolucionant i amb nosaltres també el que ens envolta, com per exemple la música. Jo penso que David Bowie i Queen van ser icones del Pop perquè les lletres de les seves cançons transmetien sentiments i això va arribar al públic perquè les continuessin escoltant. Aquestes cançons, com he dit abans, tenen sentiment, ritme, que les fa especials, per això hi ha persones que les continua escoltant. Per acabar dir que la frase que més m’ha agradat d’aquestes cançons es: “Together, we can be heroes!”. Que amb català vol dir: junts podem ser herois!

  11. Ferran Castells diu:

    A mi m’han encantat, són aquelles cançons quan te n’adones que la música és una de les millors coses que tenim, i ho sabem ja que està per tot arreu. El Roc i el Pop d’avui en dia és molt bo i hi ha grans músics amb aquests estils però no tant grans com Queen i David Bowie, ells van ser els trencadors del moments, els origens, el que ho van canviar tot, els primers són els primers i no hi haurà cap músic (per molt bo que sigui) que pugui superar-los. Les seves cançons són màgiques, són capaces de transportar-te en un món marxós i bonic (tot alhora). La de David Bowie m’ha encantat, a mi quan sento una cançó, sempre me l’imagino com a banda sonora d’una pel•lícula. I aquesta cançó m’ha inspirat, ja m’imaginava tot l’aurgument, el moviment de la càmera, els decocars, els planòls… La de BOHEMIAN RAPSODY, m’agrada però segons com és una mica extranya i dificil d’escoltar, aquella barreja d’estils tant bruscs, penso que Queen ha fet cançons molt millors que no pas aquesta sense anar més lluny “Don’t Stop Me Now”o “I Want to Break Free”. Mentre les escoltava sentia, felicitat, com si la vida fos un musical, i anéssim cantant pel carrer (és curiós perquè als musicals la gent va pel carrer i deixar estar el que esta fent i tothom es sap la coreografia…). M’ha agradat la frase de Heroes: “We can be Heroes, just for one day” o la de Bohemian Rapsody, la que més: “Scramouch, scramouch! (Ja que em recorda al millor musical que he vist mai, Scramouche)!

  12. MARIONA diu:

    Les cançons que he escoltat d’aquest dos gran artistes no són les que escolto jo normalment però si que hi ha cops que m’agafen com “rampes” i les escoltaria, especialment escoltaria “we can be heroes” perquè pot ser s’atansa una mica més al estil que jo escolto. Se perfectament que aquesta música els hi agrada als meus pares perquè com ells diuen “això si que és música bona”.
    No és el Rock i el Pop que escoltem ara perquè la societat ha evolucionat i la música també i a part que ells han servit d’inspiració ja que les seves obres van arribar ben lluny.
    Van ser icones del Rock i el Pop perquè en aquella època ells potser van ser els que van obrir les portes en aquests dos estils on va ajudar posant a les seves obres frases, ritmes, sentiment, ganes etc… per fer que arribessin a la gent i que en l’actualitat jo no ho veig gaire així, perquè per exemple amb alguns grups que conec o cantants ho fan per els diners i la popularitat que se’ls hi pugui donar. No han siguts difícils escoltar-les per mi perquè m’agrada escoltar temes que s’escoltaven abans i poder posar-me a la pell dels admiradors per saber com és sentien escoltant aquestes lletres tan boniques i no com ara que moltes de les cançons que escoltem tenen lletres absurdes. No sabria quina frase escollir entre aquestes cançons però una entre les que m’han agradat més és aquesta “our future is based on the choices we make today…” /el teu futur és basa ambel que escolleixes avui) m’ha agradat molt perquè diu una realitat i que tots en molts moments l’hauriem de recordar.

  13. Miquel Muñoz Casaucau diu:

    A jo aquest tipus d’estil de música no m’agrada perquè a jo generalment no m’agrada cap tipus de música amb àngles, però reconec que aquest cantant uns mites per al rock.

  14. Adrián Lara González diu:

    A mi tampoc m’agrada aquest tipus de canço, les cançons angleses hi han algunes que si m’agraden però per exemple aquesta cançò no m’ha agradat gaire.

  15. Arnau Buñol diu:

    A jo aquesta música no m’agrada, pero crec que van tenir un molt bon moment pero no el mateix que ara, ara ja no sescolta tant el rock per ara sescolta mes el poprock.

  16. Elena Badia Arjona diu:

    Personalment, dir que aquesta música no es de la meva preferència tot i que en alguns moments si que n’he escoltat per voluntat pròpia. Aquests dos grans artistes que hem escoltat son mites ja en el mon del rock i el pop i crec que mai ens n’oblidarem d’ells ja que tot i ser cançons velles encara hi ha grups molt grans de gent que els escolta. Tinc familiars que en son fans, així que en moltes ocasions he sentit aquesta música i tot i que em crida l’atenció, al cap d’una estona escoltant aquestes melodies me’n canso ja que realment no n’és el meu estil.
    Crec que van ser gent molt innovadora ja que en les époques en les quals van ser escrites i representades en els escenaris es podria dir que la gent i la música era més conservadora.
    Penso que Queen i David Bowie seran icones del pop i rock fins que la gent perdi el gust per la música ja que l’expressió i el sentiment amb els quals canten aquesta música es excepcional i extraordinari, això ho se per frases com ara “I can’t get over the way you love me like you do” (Jo no puc superar la manera en que tu m’estimes com ho fas) de I want to breack free. O també la frase de kind of magic “the bell that rings inside your mind is challenging the doors of time it’s a kind of magic ” ( la campana que sona dins de la teva ment està desafiant les portes del temps, és un tipus de màgia).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *