Author Archives: xvallalt

Descripció-Imatge

Port de la Selva

Port de la Selva és una vila marinera de l’Empordà que la trobareu entre les puntes del Cap de Creus i de Portvendres; és en aquell lloc que la pedra viva de Catalunya s’acosta més a la mar, i el poble del Port de la Selva sembla tan enamorat de l’aigua que les coses no s’amunteguen les unes damunt les altres, ni s’arrapen a la pujada, sinó que van baixant i van posant-se l’una al costat de l’altra, fent una dolcíssima cinta blanca, que voreja la corba marina. I una miqueta més amunt de les teulades del poble, hi veieu la façana i el campanar de l’església, tota de neu, que ve a ésser com el cap d’aquella gran gavina de pedra emblanquinada, que està prenent el sol en un redós que no té preu per oblidar el tràngol de les misèries d’aquest món. Si us voleu fer càrrec d’aquest finíssim allunyament, d’aquesta serena indiferència del Port de la Selva, us haveu d’enfilar un dia que el cel estigui net, al Castell de Stn Salvador, damunt de Sant Pere de Roda. Des d’allí dalt veureu la plana més bella d’aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó fins a la mar. Us adonareu que la plana empordanesa, canta amb el món i vibra amb totes les coses d’aquest món.

Josep Maria de Sagarra

Lletra de batalla

– A tu, Tirant lo Blanc, que has estat principi de la destrucció de la sang militar:

Si el teu ànim esforçat gosa mirar el perill de les armes que entre cavallers s’acostumen, armat o desarmat, a peu o cavall, vestit o despullat, en la manera més segura per a tu, posa’t d’acord amb mi, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.

Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes: EL SENYOR DE VILESERMES.

Als alumnes de 1r de Batxillerat,  el 12 de novembre esteu convocats a camp clos (aula de 1r B) per enfrontar-vos amb l’examen de lectura del Tirant lo Blanc. En aquest cas, no podeu divisar les armes; només s’admet un bolígraf.

El llibre dels fets, la vida de Jaume I

Enguany se celebra els 800 anys del naixement del rei Jaume I. En motiu d’aquesta efemèrida, s’han publicat diversos treballs que aprofundeixen en la figura d’aquest rei. Per conèixer la importància que té Jaume I per la història dels Països Catalans, podeu visitar aquests webs:

Jaume I, geografia, fets i memòria http://www.reijaumeprimer.cat/

Recerca en acció http://www.recercaenaccio.cat/

Reflexionen sobre l’escriptura

En aquesta presentació, trobareu un recull de fragments on hi ha diversos errors típics de puntuació, d’ordre dels components, de pronoms o de cohesió en general. Segurament que els seus autors van cometre errors per no revisar el text. El resultat és el següent:

Us recomano que abans d’intentar corregir aquests textos, primer repasseu les recomanacions generals de redacció.

Ús dels signes de puntuació, la coma

Vist que la “comatitis” és un fenomen molt estès, a continuació us presento el millor antídot que hi ha al mercat: les normes d’ús de la coma. Qui vulgui aprofondir més en el tema, pot fer-ho en l’enllaç següent: la puntuació

La coma s’utilitza en els casos següents:

1. En una sèrie enumerativa, en delimita elements.

2. Delimita incisos o fragments explicatius: La tercera fase de les obres, destinada a construir el pont, ja ha acabat.

3. Delimita un vocatiu: No ho dubto pas, Roger.

4. Delimita un element de l’oració desplaçat del seu lloc habitual: un milió, em deuen.

5. Delimita certs mots o expressions adverbials que connecten les diferents parts d’un text: Primerament, l’alcalde va inaugurar la pista de futbol sala.

6. Marca una pausa entre oracions copulatives i adversatives, sobretot si són d’una certa extensió o complexitat o quan s’hi vol reforçar un contrast.

7. Marca l’elisió d’un verb: Aquest formatge, boníssim. En Joan és de les Franqueses; en Pere, de Granollers.

8. En general, no es col·loca coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i el seu complement: El diari, anuncia que la vaga ha fracassat.

Escriure bé (II)

Aquí teniu més recomanacions per millorar la redacció dels escrits. Pren la paraula Daniel Cassany…

Escriure per Daniel Cassany 

Enfilar lletres i dibuixar gargots cal·ligràfics és només una de les microhabilitats més simples que formen part de la complexa capacitat de l’expressió escrita. Un bon redactor o escriptor és qui és capaç de comunicar-se coherentment per escrit sobre qualsevol tema de la vida quotidiana: una carta, un article d’opinió, una instància, un currículum, un informe, … 

Els punts més importants del perfil del bon escriptor, de l’escriptor competent, són els següents: 

· Lectura: Els escriptors competents són bons lectors. La lectura és el mitjà principal d’adquisició del codi.

· Prendre consciència de l’audiència (lectors): Els escriptors competents dediquen temps a pensar en el que volen dir, en com ho diran, en el que sap el receptor, etc., mentre escriuen.

· Planificar el text: Els escriptors es fan un esquema mental del text que escriuran. Es marquen objectius.

· Rellegir els fragments escrits: Ho fa per comprovar que s’ajusten a allò que vol dir per escrit.

· Revisar el text: Mentre escriu i rellegeix el que ha escrit, l’autor ho revisa i hi introdueix modificacions i millores.

· Procés d’escriptura recursiu: El procés d’escriptura és cíclic i flexible. Poques vegades l’escriptor es conforma amb el primer esquema; el va modificant durant la redacció de l’escrit.

· Estratègies de suport: Sol consultar gramàtiques o diccionaris, per extreure’n alguna informació que no té i que necessita.

Estem abocats a escriure. Recordem la nostra edat perquè vam registrar la data de naixement, podem viatjar a països llunyans perquè tenim un passaport escrit que així ho certifica, tenim escriptures que avalen les nostres propietats… Al treball, el domini de les tècniques escrites és una qualitat molt preuada; qui sap comunicar té moltes més possibilitats de promoció, satisfacció i èxit professional.

Escriure és una poderosa eina de reflexió. En l’acte d’escriure, els redactors aprenen sobre ells mateixos i sobre el seu món i comuniquen les seves percepcions als altres. Escriure confereix el poder de créixer com a persona i d’influir en el món. I no hem d’oblidar que s’aprèn a escriure escrivint.

Alguns consells per escriure frases eficients: 

1. Vigila les frases gaire llargues, de més de 30 mots! Comprova que es llegeixen fàcilment.

2. Esporga tots els mots i els incisos irrellevants. Queda’t només amb els essencials.

3. Busca l’ordre dels mots més planer: subjecte, verb i complements. Evita les combinacions rebuscades.

4. Col·loca la informació rellevant en el lloc més important de la frase: el principi.

5. No abusis de les construccions passives, ni de les negacions, que enfosqueixen la prosa.

6. Deixa actuar els actors: que els protagonistes de la frase facin de subjecte i objecte gramaticals.

7. No tinguis mandra de revisar les frases! Has d’elaborar la prosa, si vols que sigui enèrgica i entenedora.