Author Archives: xvallalt

3r ESO. La carta al director

Escriu una carta al director d’un diari en què expressis la teva opinió sobre alguna de les qüestions següents:

– un tema d’actualitat

– un aspecte de la vida quotidiana

– una experiència concreta que hagis viscut

– un tema social que vulguis denunciar, etc.

He de deixar la vostra carta als comentaris d’aquest article i enviar una còpia a algun diari. A continuació teniu els mails d’alguns diaris.

Avui: bustia@avui.cat

El punt: barcelona@elpunt.cat

El periodico: cartalector@elperiodico.com

Recordeu l’avís que fa el Periodico (i que serveix per a tots els diaris) a propòsit de les cartes al director:

El Periódico publica opinions dels seus lectors, així com rèpliques i suggeriments d’interès general que siguin respectuosos amb les persones i les institucions. Les cartes han de tenir com a màxim 20 línies. El Periódico es reserva el dret d’extractar-les. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Demanem comprensió i que acceptin que no podem mantenir correspondència o contacte telefònic sobre aquestes ni tampoc retornar-les. Han d’estar firmades, indicant DNI, domicili i telèfon o mitjà de contactar amb el seu autor.

4t ESO. Llegir? Obligatòriament? de Toni Sala

Llegiu aquest article de l’escriptor Toni Sala i feu l’activitat que es proposa després de la lectura.

Llegir? Obligatòriament?

En el fons del fons del fons, no sé si s’ensenya a llegir. És com escriure: s’ensenya a escriure? Es pot ensenyar a escriure? Se’n pot aprendre. Però, ensenyar-se’n? Seriosament? No ho crec.

Es pot fer que una persona tingui uns gustos concrets?

Es pot acompanyar, es pot agafar del braç algú que et tingui confiança i dir-li: mira, veus aquesta pintura? Doncs fixa’t en aquest detall. Mira-t’ho d’aquest cantó, interpreta aquest símbol, no et perdis aquest quadre. Això pot fer-se. Es pot encoratjar, aconsellar, però aconseguir que a algú li agradi un determinat pintor, músic o escriptor és com pretendre que podem arribar a les entranyes d’una persona i manipular els cables.

Som com som.

Ara bé, qualsevol principiant necessita un ensenyament. Algú l’ha d’acompanyar i li ha de dir: mira, tenim això. Es tracta només de donar-li a conèixer, de fer-li constatar que hi ha un gran plaer que se’n diu lectura. Que pot prescindir-se’n? Si no s’hi ha entrat, segur. Que d’entrada no és fàcil? I tant que d’entrada no és fàcil, perquè la literatura està feta de paraules, o sigui de raonaments, i hi ha mecanismes molt més immediats que la raó – la música, la pintura, el cine són més fàcilment accessibles -, que competeixen per un mateix espai de temps. Per això em sembla que un professor de literatura està obligat a obligar l’alumne a llegir bons textos. No li pot ensenyar a llegir en el sentit profund però pot iniciar-lo en la lectura.

Perquè llegir no vol intermediaris, llegir profundament és comunicació directa entre dues persones màxim – l’escriptor amb el lector, el lector amb si mateix.

Després, també és part essencial d’aquest llegir profundament llegir el que ens doni la gana i només el que ens doni la gana.

Alumne: per llegir bé, no pot llegir-se per obligació. Tots els grans llibres han jugat a saltar-se les normes – fins i tot aquesta -, i els lectors també han de fer-ho i per tant, alumne, has de llegir només els llibres que et vinguin bé o et recomanin persones en qui confiïs, i encara si el llibre t’agrada, i res d’obligacions.

( No confonguis l’obligació amb l’esforç: ens esforcem més en allò que no és obligatori. )

Deixa’t d’històries, agafa Gógol, llegeix-te El nas, El diari d’un boig o L’abric, que són contes, i si t’han agradat no et perdis Les ànimes mortes, que és una novel·la per morir-s’hi de riure.

Toni Sala ( Institut, 2006 )

Expresseu la vostar opinió respecte el que diu Toni Sala: hi esteu d’acord? no hi esteu d’acord? Què en penseu de les lectures obligatòries?

A continuació, proposeu dues lectures que recomanaríeu i justifiqueu per què.

Deixeu la vostra opinió als comentaris.

Poesia també és ritme

No cal saber entendre el missatge d’un poema per detectar-ne el ritme. Lyrikline ofereix la possibilitat d’escoltar poemes recitats en moltes llengües diferents. Escolta aquests poemes i digues, creus que tenen ritme?

Claudio Pozzani  recita Sono (italià)

Claude Beausoleil recita L’Amérique, Jack et la route (francès)

Georgi Gospodinov recita ?? ?????? ???? i Girl (búlgar)

Ursula Rucker recita Realise (anglès)

Escolteu alguns dels poemes del bloc i recomaneu-ne algun pel seu rimte o rimes.

Poesies

Activitats

1.- Entreu al webViu la poesia o al Mag Poesia i busqueu un poema que us agradi.

2.- Escriviu els motius pels quals heu seleccionat el poema.

3.- Expliqueu el significiat del poema.

4.- Busqueu informació sobre l’autor.

5.- Un cop tingueu tota aquesta informació, escriviu-la als comentaris d’aquest article.

6.- Cal que escriviu el poema en un full o bé que el guardeu i el porteu imprès la setmana vinent.

Què és la poesia?

Mireu els vídeos poesia (I) i poesia (II) i escolliu dues definicions sobre poesia. Escriviu-les i comenteu per què les heu escollit, per què us ha cridat l’atenció. Avís: justificar perquè és la més curta, és un zero de l’exercici.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CRU9OTVn43U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Activitat de cohesió

A continuació tenim un text en què no s’han utilitzat recursos anafòrics (pronoms, el·lipsis, sinònims…). Llegeix el text i reescriu-lo. Quins Guillem de Berguedaà sobren i quins no? Caldrà escollir la forma apropiada dels pronoms i a vegades canviar l’ordre de la frase.

Guillem de Berguedà fou un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i de Puig-reig. Guillem de Berguedà fou un bon cavaller i bon guerrer, i Guillem de Berguedà tingué guerra amb Ramon Folc de Cardona, que era més ric i poderós que Guillem de Berguedà. S’esdevingué que un dia Guillem de Berguedà es va trobar amb Ramon Folc i Guillem de Berguedà va matar Ramon Folc a traïció; i per la mort d’En Ramon Folc Guillem de Berguedà fou desheretat. Durant llarg temps els parents de Guillem de Berguedà i els amics de Guillem de Berguedà mantingueren Guillem de Berguedà; però després tots els parents i tots els amics abandonaren Guillem de Berguedà perquè Guillem de Berguedà posava banyes a totes els parents i a tots els amics, o amb les mullers, o amb les filles o amb les germanes, de manera que no va quedar cap parent ni cap amic que mantingués Guillem de Berguedà, fora d’Arnau de Castellbò, que era un valent gentilhome d’aquella contrada. Guillem de Berguedà féu bons sirventesos on Guillem de Berguedà deia mal dels uns i bé dels altres, i Guillem de Berguedà es vantava de les dones que sofrien d’amor per Guillem de Berguedà. Esdevingueren moltes grans aventures d’armes i de dones a Guillem de Berguedà, i grans desventures. I després un peó va matar Guillem de Berguedà. I aquí són escrits els sirventesos de Guillem de Berguedà.

De La cuina de l’escriptura

Història de vida lingüística

Heu d’escriure la vostra història de vida lingüística als comentaris d’aquest article. Recordeu que la definim com a:

“Relat que una persona fa, quan una altra li demana, al voltant del seu repertori lingüístic. Les llengües que es coneixen, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com s’han après, el record i l’oblit, l’ús quotidià de les llengües, la identificació com a bon o mal aprenent de llengües, etc. són algunes de les qüestions que de manera inevitable es tracten en aquests relats. “

El punt de vista

Adapta el vídeo que hi ha a continuació en un text narratiu utilitzant un punt de vista extern o intern.  Per fer-ho, t’hauràs d’inventar el nom dels personatges. Si utilitzes el punt de vista intern, pots utilitzar el de qualsevol personatge.

Heu de fer l’activitat en els comentaris d’aquest article.  No us oblideu d’indicar el vostre nom i curs.

Exemple de punt de vista intern:

Com cada dia, després de l’institut vaig agafar la bicicleta per tornar cap a casa. Just abans de marxar cap a casa, em vaig trobar amb l’Arnau i els seus amics…

Exemple de punt de vista extern:

Eren dos quarts de sis de la tarda, en Pere va agafar la bicicleta per anar a casa seva i, just abans de sortir, es va trobar amb l’Arnau i els seus amics que es dirigien cap a ell…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OBDlnhaOWoA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]