Llegiu aquest article de l’escriptor Toni Sala i feu l’activitat que es proposa després de la lectura.
Llegir? Obligatòriament?
En el fons del fons del fons, no sé si s’ensenya a llegir. És com escriure: s’ensenya a escriure? Es pot ensenyar a escriure? Se’n pot aprendre. Però, ensenyar-se’n? Seriosament? No ho crec.
Es pot fer que una persona tingui uns gustos concrets?
Es pot acompanyar, es pot agafar del braç algú que et tingui confiança i dir-li: mira, veus aquesta pintura? Doncs fixa’t en aquest detall. Mira-t’ho d’aquest cantó, interpreta aquest símbol, no et perdis aquest quadre. Això pot fer-se. Es pot encoratjar, aconsellar, però aconseguir que a algú li agradi un determinat pintor, músic o escriptor és com pretendre que podem arribar a les entranyes d’una persona i manipular els cables.
Som com som.
Ara bé, qualsevol principiant necessita un ensenyament. Algú l’ha d’acompanyar i li ha de dir: mira, tenim això. Es tracta només de donar-li a conèixer, de fer-li constatar que hi ha un gran plaer que se’n diu lectura. Que pot prescindir-se’n? Si no s’hi ha entrat, segur. Que d’entrada no és fàcil? I tant que d’entrada no és fàcil, perquè la literatura està feta de paraules, o sigui de raonaments, i hi ha mecanismes molt més immediats que la raó – la música, la pintura, el cine són més fàcilment accessibles -, que competeixen per un mateix espai de temps. Per això em sembla que un professor de literatura està obligat a obligar l’alumne a llegir bons textos. No li pot ensenyar a llegir en el sentit profund però pot iniciar-lo en la lectura.
Perquè llegir no vol intermediaris, llegir profundament és comunicació directa entre dues persones màxim – l’escriptor amb el lector, el lector amb si mateix.
Després, també és part essencial d’aquest llegir profundament llegir el que ens doni la gana i només el que ens doni la gana.
Alumne: per llegir bé, no pot llegir-se per obligació. Tots els grans llibres han jugat a saltar-se les normes – fins i tot aquesta -, i els lectors també han de fer-ho i per tant, alumne, has de llegir només els llibres que et vinguin bé o et recomanin persones en qui confiïs, i encara si el llibre t’agrada, i res d’obligacions.
( No confonguis l’obligació amb l’esforç: ens esforcem més en allò que no és obligatori. )
Deixa’t d’històries, agafa Gógol, llegeix-te El nas, El diari d’un boig o L’abric, que són contes, i si t’han agradat no et perdis Les ànimes mortes, que és una novel·la per morir-s’hi de riure.
Toni Sala ( Institut, 2006 )
Expresseu la vostar opinió respecte el que diu Toni Sala: hi esteu d’acord? no hi esteu d’acord? Què en penseu de les lectures obligatòries?
A continuació, proposeu dues lectures que recomanaríeu i justifiqueu per què.
Deixeu la vostra opinió als comentaris.