No estaria malament que qui talla el bacallà (o el retalla a base de tisorades) conegui bé què té entre mans. A continuació podeu llegir un text argumentatiu parlant de l’educació obligatòria. És una visió des de dins, viscuda des de les aules de 3r d’ESO; una reflexió interessant.  

I tu, què en penses?

L’educació obligatòria fins als setze anys és un error. La societat creu que fa un favor als joves proporcionant-los l’oportunitat d’estudiar durant més anys, i jo no nego que sigui una bona opció, però crec que n’hi hauria d’haver una altra.
Hi ha joves que realment no tenen un futur prometedor acadèmicament, penso que haurien de poder treballar. Amb la dinàmica social que s’imposa actualment, augmenta l’anomenada població “ni-ni” (ni estudia, ni treballa). A més, crec que amb catorze anys una persona ja és capaç de dur a terme certes feines. Temps enrere es feia així i s’aconseguien persones més madures i expertes, ja que aprenien a desenvolupar l’ofici ben aviat.
Des del meu punt de vista això també facilita que aquelles persones que volen aprendre ho puguin fer millor, sense obstacles. Els estudiants farien realment allò que els interessa, permetent que l’actitud fos més centrada en l’estudi i que s’avancés més temari, ampliant els coneixements.
En definitiva, els joves han de poder escollir el camí que volen seguir, el seu propi bé i el dels altres, sense interferir en els seus futurs posant-se traves mútuament.