Escriu una narració (en prosa) ambientada en el món trobadoresc. Recorda que els trobadors van existir durant l’edat mitjana per les contrades de Catalunya, occitània i nord d’Itàlia. La història ha de correspondre’s amb algun dels gèneres poètics estudiats (alba, pastorel·la, sirventès, plany, debat o cançó) i hi han d’aparèixer elements i personatges de l’època: trobador, joglar, dama, gilós, lauzengier , cavallers, clergues…)
Tingues cura del lèxic i utilitza paraules precises per referir-te a la indumentària, instruments, habitatges de l’època, oficis…
No t’oblidis d’esriure un títol.
Extensió: 150-200 paraules
Ariadna:
Al segle Xll els poetes escrivien en provençal i s’anomenaven trobadors.
Els poemes de temàtica amorosa anaven adreçats a dones casades de la noblesa.
Ramon Llull va nèixer a Mallorca al any 1232, provenia de una noble família de Barcelona, va tenir una vida plàcida i familiar fins als trenta anys.
Va escriure sobre filosofia, teologia, astronomia, medicina, física… Va fer servir una llengua neollatina, el català. Va fer els següents:
Prosa Filosòfica: Arbre de la ciència, Gèntil.
Obra Narrativa: Vida coetània, Blanquerna, Llibre de les meravelles.
Obra poètica: Cant de Ramon, Desconhort.
Obra mística: llibre de amic e amat, arbre de filosofia d’amor
COMENTARIS
T’has d’inventar una història ambientada en l’època dels trobadors. Això que has escrit no serveix.
PLANY:
La tristor m’envolta i el dolor em mata.
Ai! Pobre rei, noble rei.
mai he vist, ni he sentit cap injustícia contra vós
Tantes ganes, tenia jo de agrair-vos tot
el que vós vau fer per mi.
Oh! Cortès , el més noble, el més lleial.
He buscat per tot arreu i no he trobat algú
tan gentil i ple d’harmonia.
tan sols vós, només vós.
Per vós sacrificaria la meva vida per tal que
que vós visquéssiu amb harmonia .
Has deixat gran petjada al poble que
Sempre has estimat de tot cor.
Ai, senyor lleial en el meu cor sempre
hi haurà lloc per vós.
PLANY:
La tristor m’envolta i el dolor em mata.
Ai! Pobre rei, noble rei.
mai he vist, ni he sentit cap injustícia contra vós
Tantes ganes, tenia jo de agrair-vos tot
el que vós vau fer per mi.
Oh! Cortès , el més noble, el més lleial.
He buscat per tot arreu i no he trobat algú
tan gentil i ple d’harmonia.
tan sols vós, només vós.
Per vós sacrificaria la meva vida per tal que
que vós visquéssiu amb harmonia .
Has deixat gran petjada al poble que
Sempre has estimat de tot cor.
Ai, senyor lleial en el meu cor sempre
hi haurà lloc per vós.
Hi havia una vegada, en un castell hi vivia una bella dama (?), de cabells brillants com l’or. Era dolça i molt amable, enamorava a tothom amb la seva suau veu . Ella estava casada amb el senyor de les terres de Camp Preciós, un home ric. No estaba enamorada d’ell, però es van casar per conveniència. Ells dos, van tenir dos fills L’Alfred i en Dionís.
Un bon matí, va aparèixer un trobador a la porta de la fortalesa. Aquell dia, el rei no era present, estava a les creuades. El trobador estaba afamat i esgotat, la dama li oferí els seus millors menjars. Mentre menjaven, ell li explicà la seva història. Orfe de pare i de mare, tampoc tenia germans, venia de catalunya sense un gra d’or. La dama en sentir les seves paraules, no es va poder contenir i li caigué una petita llagrimeta. El trobador va veure aquells ulls brillants i la va consolar. En veure la tendresa del seu cor, els seus llavis van unir-se. La dama i el trobador es van enamorar.
Una setmana més tard, els va arribar la notícia
deque el rei havia mort en una de les guerres. La dama contenta de no haver de viure una mentida va anar a viure la seva història amb el trobador.COMENTARIS
Força bé, però hi ha algun fragment poc cohesionat. NOTA: 7
En un castell a les afores d’un poble hi vivia Jaume de La Bisbal amb la seva dona Elisenda de L’Empordà. Tenien terres, treballadors i, en Jaume, alguns cavallers. Els treballadors que treballaven a les terres, els hi pagaven el delme (desena part de la collita).
Un dia en Jaume de La Bisbal, va marxar amb els seus cavallers i els seus cavalls, a solucionar un conflicte que havien tingut amb les seves terres. Anaven tots amb armadures, espases, i escuts. Els cavalls tots amb la mateixa cella i les mateixes regnes. I després de solucionar el tema de les terres, anaven dos pobles més enllà, a lluitar contra uns nobles que els hi volien pendre uns boscos.
Elisenda de L’Empordà es va quedar una setmana sola a casa. Un dia que passejava pel mercat del poble més proper, amb la seva serventa, van passar per una plaça on, un trobador hi cantava cançons per entretenir a la gent, i per explicar històries de guerra i d’aventures…
Elisenda i la serventa s’hi van acostar, hi havia tot un semicercle de gent. Ella s’hi va pa posar entremig per poder veure la cara d’aquell home que cantava tan bé! El trobador quan la va veure es va quedar embadalit amb la seva bellesa, i no li sortien les paraules de la boca.
Quan ja era hora de dinar, ja no quedava gent pels carrers, el trobador li va preguntar on vivia, i si es podien veure algun altre dia. Ella li va dir que vivia en el castell més alt del turó… Però que estava casada…
L’endemà a mitja tarda l’Elisenda estava a la seva habitació i va sentir uns crits. Es va acostar a la finestra i va veure el trobador i el seu joglar que li guardava el cavall. El va fer pujar ràpidament perquè cap servent no ho veiés i li digués al gilós.
Cada dia de la setmana a la mateixa hora es veien, i ell li cantava cançons . Un dia quan arriba el marit, el veu marxar i es posa molt gelós. I envia els cavallers a matar-lo. I contracta un lauzengier, perquè ell pogués saber qui era l’amant de la seva dama.
El trobador era molt estimat pel poble, i sobretot pel seu joglar, i va demanar als camperols que li fessin un canvi, li van canviar la roba, el pentinat. I es va transformar en un altre camperol, i mai més no va tornar a centrar aquelles meravelloses cançons…
COMENTARIS
Enhorabona per la feina. Molt ben treballat tant el lèxic com l’ambientació en el món trobadoresc. Es podria millorar una mica la puntuació. NOTA: 9
Des de aquí, des de les nostres terres, notem el dolor que ha causat la mort del nostre joglar, ens lamentem molt de la seva mort, l’anima del poble ha caigut, i ja no hi és, tota la seva alegria, les seves bones qualitats i sobretot, la seva simpatia s’han perdut per sempre, i ja no el tornarem a veure pel poble cantant, ballant i somrient. El recordarem com si estigues entre nosaltres, com si fos viu, el recordarem amb un somriure, ja que es com ell ens tractava, amb un somriure d’orella a orella, sempre content, feliç, cantant ballant i fen disfrutar a la gent del poble; ell era insubstituïble.
Desde aqui al camp, lamentem la seva pèrdua i acompanyem en el seu dolor a tota la família, als amics i coneguts, i esperem que allà on sigui ara, estigui envoltat de éssers estimats, , lamentem la seva pèrdua, creiem que és insubstituïble, i esperem, que allà on sigui ara tingui una bona vida, i sigui feliç.
COMENTARIS
Hi ha errors bàsics d’accentuació i d’apòstrof. Queda clar la voluntat d’escriure un plany, però podria estar més elaborat. NOTA: 6
Gènere poètic: Plany
EN JOANET DE CERVATINYA
En un poble que es deia Cervatinya, al nord de Catalunya, hi vivia una família molt senzilla i molt humil. El pare es deia Joan i la seva mare Teresa i tenien dos fills, en Joanet i la Maria. Ell era un jove molt espavilat que li encantava sortir amb el seu cavall negre com el carbó, fort com un roure i ràpid com el vent… l’Ussaín, on anava a fer corregudes molt llargues a la matinada per els camps del voltant. El seu pare l’havia salvat de una guerra que va haver-hi més cap al nord. El cavall estava en un estable que s’havia cremat i el pobre cavall no havia pogut sortir de les flames. Tenia tot el cos envoltat de cremades i tot just feia menys de dos setmanes que havia nascut ja que era molt petit i hi havia la seva mare ajaguda el seu costat, morta i totalment cremada. El pare d’en Joanet era Joglar, encara que la seva especialitat era ser trobador, es dedicava a escriure cançons i poemes de tot allò que anava passant en aquell temps. Havia recorregut quasi tot el nord d’Itàlia ensenyant els seus coneixements a gent interessada, i és allà on va conèixer la Teresa. (PUNTUACIÓ) Una dama aventurera que s’havia escapat de casa amb només un cavall i amb l’objectiu de marxar d’Itàlia, i que més tard es convertiria en la seva esposa.
En Joanet volia ser cavaller per poder anar a fer la guerra als sarraïns amb al seu company més fidel (PUNTUACIÓ) l’Ussaín, però als seus pares no volien pas que en Joanet fes això ja que estava en joc la seva vida.
Finalment en Joanet, després de ser nombrat Cap de la Cavalleria Catalana, va morir per una infecció en el fetge.
COMENTARIS
Hi ha alguns errors de puntuació (PUNTUACIÓ). Si el pare d’en Joanet escrivia els poemes, aleshores era trobador… NOTA: 7,25
TRAÏCIÓ DE REIS.
Fa molt de temps, en els anys dels cavallers, va viure un rei que es deia Pere VIII, que regnaba les terres de l’est de la Gran Bretanya. Pere VIII, sempre va ser conegut per el nombre de noies que moltes nits portava al seu palau, quan la reina no estava.
La reina moltes vegades s’enterava a través dels criats del palau, perquè els hi tenia molta confiança.
Aquell rei estava casat amb Margarita de Bretanya, una reina molt gelosa per les relacions que molt sovint tenia el rei amb algunes noies del seu regnat, i , també molt coneguda per la seva paciencia i bondat.
Quan s’apropava la data del seu casament, la parella estava cada vegada més i més il.lusionada, ja que, no només volien casar-se per raons polítiques i territorials, sinó, també perquè la parella s’estimava molt.
Quan va arribar el dia del seu casament, van convidar a molta gent del regne.
Pere VII, va insitir a Margarita que convidés també a les noies que el rei portava al regne, el rei va posar com excusa, que les convidés perquè, així, si les noies s’ho passaven bé, correria la veu de el gran casament del rei i la reina, i quedarien molt bé, davant de els altres regnats, que suposadament, els hi farien enveja.
La reina, en pensar-s’ho va dir que si, que podia convidar a les noies, però que, la nit del seu casament seria només per ella, i va amaneçar el rei, que com portés una sola noia a la habitació aquella nit del casament, trencaria el seu compromís amb ell.
Ell, li va dir que es tranquilitzés, que res d’allò passaria.
Quan tots els convidats van arribar a el palau del rei i la reina, es van assentar en una gran taula adornada amb unes precioses estovalles.
Aquell sopar, tots i cada un dels convidats s’ho van passar més que bé, i tots menys un van sortir del palau contents, i amb la beguda fins el cap.
M’entres la reina estava amb els criats parlant de l’endemà, el rei, sense fer cas a les amanaçes de la reina, va pujar a la habitació amb una noia, que es deia Adela, filla del missatger, una noia molt atractiva, que més d’una vegada el rei l’havia portat al palau.
Ell, es pensava que la reina trigaria molta estona a pujar a la cambra, però, no va trigar gens ni mica.
La reina va pujar al pis de dalt i quan va obrir la porta se li va posar una cara d’odi, que ningú, mai l’havia vist.
Quan el rei i l’Adela es van donar conta, el rei li va dir a l’Adela que s’enanés i que no tornés més.
La història conta que van tenir una nit molt dolenta. La reina, es va barallar a més no poder amb el rei, i va arribar a un punt d’estrés, que la reina, es va tirar pel balcó de la seva habitació, i el rei, en veureu, es va suicidar, penedint-se de tot.
COMENTARIS
La història està molt ben treballada, té interès i està ben ambientada. Des del punt de vist ortogràfic, però, hi ha força errors i la puntuació s’hauria de millorar.
NOTA: 7,75
Gènere de l’ Alba:
Bona dama, tu que em demanaves,
què dormis amb tu totes les nits fins les matinades.
Que em quedes al teu costat dormit,
fins que vingués el teu marit.
M’agradaria quedar-me tota la nit al teu costat,
i tota l’eternitat.
Però l’alba ja arribat,
i jo amb ella he marxat.
Quan el teu marit marxi de viatge,
no ho dubtis, envia’m un missatge.
Tinc ganes de tornar a veure el teu rostre,
tant dolç com un bon postre.
COMENTARIS
No s’havia d’escriure un poema, sinó una narració en prosa. Repetiex l’exercici.
Gènere de la pastorel•la:
Oh! Pastora que esteu en el prat,
jo de vos me enamorat.
Entre Llinars i Cardedeu, hos he trobat.
I sota un arbre el cor m’has robat,
mentre jo escric aquest relat.
Quan penso en vos em quedo bocabadat,
perquè la vostre bellesa m’ha encantat,
però tu parella ja has trobat.
I quan penso que en vos l’amor he trobat,
decebut em quedo acabat.
Si pogués amb tu escapar,
sens dubte ho faria a l’instant.
M’imagino dormint al teu costat,
i veure el teu somriure recentment llevat.
Oh! Pastora que esteu en el prat,
jo de vos me enamorat.
COMENTARIS
Veig que hi ha gent que està escrivint poemes. No es tracta d’això! Heu d’escriure una redacció en prosa.
Temps era temps, vivien en un castell els Reis de Collblanc amb la seva estimada filla, Aurora. Durant la seva infantesa, els reis de Collblanc havien tingut vàries disputes amb els reis de les terres veïnes, els reis de Terraplana, que tenien un fill malcriat i desagradable, en Joan.
Un dia, van tenir una disputa tan forta, que va començar una guerra. Els reis de Collblanc, no volien que morís ningú, van enviar un missatge als reis de Terraplana per pregunta’ls-hi què volien a canvi d’aturar la guerra. Els de Terraplana van decidir casar el seu fill amb Aurora de Collblanc. Els Collblanc, van demanar la seva opinió a la seva filla, que no volia que ningú més perdés la vida en aquella guerra, i va acceptar. Els de Terraplana van aturar la guerra només rebre la resposta.
Setmanes després es va celebrar al palau de Terraplana un gran casament. Un cop casats, els nuvis van haver d’iniciar el ball i amb el poc que havien parlat durant la cerimònia, Aurora s’havia donat conte de que no l’estimaria mai a aquell home. Així que, després d’iniciar el ball aurora va anar a asseure’s una estona. Quan estava allà asseguda, se li va acostar un joglar, que li va cantar una cançó convocant-la aquella mateixa nit a la torre.
A mitjanit, Aurora va anar a la torre per conèixer el trobador, i després d’haver parlat, a l’alba es van despedir i Aurora es va adonar que estava enamorada del trobador.
Així que, va enverinar al seu marit, i com que ningú sospitava d’ ella, es va casar amb el trobador, sota l’excusa que ella sola no podia controlar Terraplana.
Així doncs, Aurora i el trobador, van ser feliços i van menjar aniços.
COMENTARIS
Ben treballat, però hauries d’haver escrit un títol. Compte amb la puntuació i els errors marcats en negreta. NOTA: 7,75
Fa molt de temps, en una remota comarca de Catalunya, ara no recordo quina, hi havia un senyor feudal molt vell, gras i, sobretot, sàdic, que tenia una dona molt més jove que ell (ara no recordo l’edat de cap dels dos, l’únic que sé és que era una diferència brutal), que era molt bonica, de fet la dona més bonica que et puguis arribar a imaginar. L’home es deia Guillem VII del Boscfrondós i ella Eleonora. L’Eleonora mai li havia donat fills, ja que li feia fàstic aquell home que no se sabia quan havia començat a ser tant lleig. Ell la maltractava i ella, plorava cada nit quan ell no la sentia.
Casualment, corria per allà un trobador anomenat Joan Eustaqui de la Vila-alegre. Aquell trobador era famós per la seva veu angelical i la seva gran habilitat amb el llaüt. Ell era un trobador que no tenia joglar, no en necessitava i estava fent una gira per tota la zona de Catalunya i el sud de França. Un dia, el senyor Guillem VII va proposar un banquet en honor a aquell gran trobador. En Joan Eustaqui acceptà, ja que així podria menjar un bon àpat sense haver de gastar-se ni una sola moneda. També havia de fer un concert en honor al senyor i a la seva esposa amb cançons dedicades a aquests dos i amb altres cançons seves. Així, va compondre molts poemes i cançons en honor a aquell senyor i les va practicar per fer un bon paper.
Va arribar el dia, i va ser quan aquell jove trobador s’enamorà per primer cop, veient el bonic rostre d’aquella dona que seia al costat d’aquell senyor lleig i brut. Tot va transcórrer com estava planejat i tothom s’ho passà molt bé. Quan el senyor va anar al lavabo, el trobador s’acostà a la seva estimada i li confessà el seu amor. Ella li digué que també estava enamorada d’ell i que volia escapar-se d’aquell castell amb ell ja que el seu home la maltractava. I així, decidiren que ell l’aniria a buscar per la nit i s’escaparien junts. Però, en secret, hi havia un home espiant, en Ramon Llenguaverí, un infame conseller del senyor que se n’aprofitava per tenir nombrosos diners. En Ramon li explicà tot al rei i ell va decidir actuar apostant guàrdies a sota de la finestra de la seua habitació. Així que detingueren a en Joan Eustaqui per el delicte d’intentar robar-li l’esposa.
El trobador es passà 100 dies i 100 nits a la presó fins que un dia li digueren que el senyor havia mort i que li pagarien una fortuna i l’alliberarien si componia un plany i el cantava durant l’enterrament. Ell acceptà, però tenia un pla.
I arribà el dia de l’enterrament, ja l’havien alliberat, ja que era la meitat del tracte. Ell pujà a l’escenari, però en comptes de cantar un plany com tothom creia, cantà un sirventès molt dur contra el senyor que havia compòs els dies en que estigué tancat a la presó. Llavors els guàrdies l’agafaren, i quan estigueren a punt de tornar-lo a portar a la presó, l’Eleonora, que era la senyora regent fins que no es casés amb algun cavaller, digué que paressin i que el deixessin. Acte seguit, ell li cantà una cançó molt romàntica que també havia compost a la presó i li demanà si volia casar-se amb ell. Ella li digué que sí, i visqueren molts anys, tingueren molts fills i foren molt feliços.
COMENTARIS
Enhorabona per la feina! La història, els noms dels personatges, l’ambientació i els conceptes trobadorescos estan molt ben elaborats. L’escrit és digne de formar part dels grans èxits. NOTA: 9,9
EL MALVAT D’EN JOAN JOSEP
Una vegada, temps era temps, quan els cotxes eren transportats per cavalls, existia un senyor feudal, anomenat Joan Josep que tenia fama de ser molt malvat i una dolenta persona.
Un dia va anar amb intenció de comprar unes bones terres que eren famoses, (PUNTUACIÓ) per les bones hortalisses i bones fruites que cultivaven allà. Eren unes terres properes al poblat de Joan Josep, a uns deu minuts caminant.
Van parlar amb l’amo, en Francesc, però ell no va acceptar la compra dels seus magnífics terrenys, que des de generacions i generacions la seva família portava conreant hortalisses i fruites de molts tipus i d’altes qualitats, degut al les magnifiques condicions de les terres i el clima d’aquell lloc.
En Joan Josep no li va agradar la negació de la compra de les terres que li digué en Francesc.
Durant anys i anys, en Joan Josep,(PUNTUACIÓ) va animar a criticar i explicar les histories que s’inventà del pobre Francesc. Entre elles que enverinava els productes que procedien de les seves terres. Això va fer que moltes fondes no compressin els seus aliments i la seva família va perdre molts diners. En Joan Josep també s’inventà que en Francesc no era catòlic, sinó un jueu (una religió mal vista per la ciutadania en aquella època), i moltes més coses i encara de més greus.
Un dia en Francesc se’n va afartar de
queel critiquessin. Va anar a la fortalesa d’en Joan Josep i li digué, que li donaria les seves terres si a canvi, rebia una dama de les més belles que es poguessin trobar pel seu fill. Joan Josep va acceptar la proposta.Al cap d’uns quants dies, el fill d’en Francesc, en Jaume, va rebre una bella donzella, la Lluïsa, que era filla del senyor feudal de Sant Celoni, un poblat a unes quantes hores en cavall. Però els pares de la noia van posar la condició
deque tenia de viure a Sant Celoni. En Francesc li va agradar la proposta, perquè aixi el seu fill viuria lluny i no hauria d’aguantar les critiques que deia el Joan Josep contra la seva família.En Francesc es va convertir en un trobador, i va anar per el poble, i per poblets del voltant cantant poemes que explicaven com es va comportar el senyor Joan Josep amb ell, les injustícies que li va fer i es va anant fent famós per tot el poble i els voltants. Gracies els seus poemes, en Joan Josep va anant agafant fama de ser un malvat, un lladre i un mentider.
COMENTARIS
Ben treballat. Semblava que el món trobadoresc no apareixeria, però al final ha tret el cap. NOTA: 8
LA BELLA DAMA I EL CAVALLER
Pels voltants del segle XIV,va viure la comtessa Martina,una donzella molt bella. La seva bellesa era tanta, que tenia a tots els cavallers del comtat encisats. Però, aquesta dama, tenia un marit,el comte d’Empúries.El compte, anomenat Marcel de Roget,era dolent i despietat,matava per gust,i s’alegrava del mal dels demés. Aquest,tenia una germana,Davinia de Roget,de la qual es deia que l’havien vist fent bruixeria.Ella,estava fascinada pel cavaller més famós i més valent de tot el regne: Miquel de Reus.
Marcel,que era un home molt infidel, enganyava a Martina amb diverses donzelles, i inclús amb serventes de la seva propia esposa,per després dir-li que només li estava fent un massatge pels dolors de les batalles que ell havia lliurat.
El cavaller Miquel de Reus,després d’una de les seves gestes,coneix a la comtessa Martina, en una festa en honor als salvadors del poble,on també s’hi trova el compte Marcel.
Martina i el cavaller, als veure’s,s’atreuen mutuament.Després d’aquella trobada, els dos enamorats,es reuneixen cada vespre fins a l’alba.
Al assabentar-se de l’idil•li,Davina,gelosa i furiosa,decideix explicar-ho tot al compte,per tal de venjar-se de la comtessa.Ells dos, traçan un pla per separar-los i destruir la seva felicitat.
Marcel de Roget,juntament amb la seva germana Davinia, decideixen enviar al cavaller lluny de la dama,en un comtat llunyà. Mentres que a la comtessa la tancan en una calabós del comtat veï. Així, separant als dos amants, el compte va amb totes les dones del comtat,i Davinia embruixa als cavallers que ella vol.
COMENTARIS
Força ben treballat per la toponímia i la història. Compte amb les faltes d’ortografia. Tenint a l’abast correctors i diccionaris, n’hi ha massa.
NOTA: 6,75
MORT PER AMOR:
Fa molt de temps, en un poblet del Pla d’Urgell, hi havia un regne, on hi vivia Pere de Torregrossa. Pere, estava casat amb Isabel IIV (?) de Cerdanya, i encara que eren els reis del regne, tenien tot el poder i posseïen moltes propietats, no eren un matrimoni feliç, ja que encara que s’estimaven, no estaven enamorats.
Un dia Pere de Torregrossa va haver de marxar tres dies i dues nits, ja que havia d’anar a complir el seu deure com a rei, és a dir protegir el seu regne dels enemics.
El segon dia que Pere va ser fora, Isabel, va fer un dinar, i hi va convidar a tots els nobles del regne, (PUNTUACIÓ) per celebrar que l’endemà al migdia, arribaria el seu marit. També va convidar-hi al millor trobador del poble i al seu joglar, perquè cantessin i distraguessin
alsels convidats.Una vegada va acabar la vetllada, encara que quedaven alguns convidats, Isabel, va decidir anar a la seva cambra a descansar i va ordenar als servents que s’encarreguessin
deque els convidats marxessin.Mentre travessava el menjador, on s’havia celebrat tot el banquet, va xocar amb el trobador, un jove elegant, i molt guapo, que encara cantava una de les seves últimes cançons. El trobador, es va girar i va quedar atònit de la bellesa que acabava de veure, estava tant bocabadat que ni tant sols li sortien les paraules de la boca. Isabel en veure’l va decidir quedar-se fins que acabés la vetllada.
Quan ja no quedaven convidats, el trobador, (PUNTUACIÓ) va anar a parlar amb Isabel IIV de Cerdanya, per preguntar-li si li concedia el plaer de veure-la un altre dia. Isabel, encara que s’havia enamorat d’aquell trobador, va haver de dir-li que no, per dos motius, que encara que no s’estimaven amb el seu marit, ella estava casada, i perquè els seu marit tornava l’endemà a la nit.
El trobador però, no es va rendir tan fàcilment, ja que aquella mateixa nit va anar al castell, i va enganyar als servents posant qualsevol excusa per veure a la reia. Quan per fi els servents van creure’l, el trobador va anar a la cambra de la reina i va cantar-li una cançó d’amor. Els dos, molt enamorats, van passar junts la nit.
L’endemà al matí, un noble del regne, molt amic del rei el , va assabentar-se del que havia fet Isabel aquella nit, i sense pensar-s’ho dues vegades, va ser el primer que li va dir al rei quan va arribar.
El rei, molt gelós, va contractar a un lausengier perquè busqués al trobador que havia passat la nit amb la seva muller.
Quan el lausengier va trobar al trobador, el portà davant el rei, i aquest havia portat a Isabel. Quan Isabel va veure al trobador, i va assabentar-se
deque el rei el volia matar davant seu, va tirar-se pel balcó i es va suïcidar. El trobador en veure l’acte d’amor que havia fet Isabel, va fer el mateix.El rei, molt bocabadat per l’acció de la seva dona i del seu amant, va adonar-se que Isabel i el trobador estaven realment enamorats. Es va sentir molt culpable d’aquells suïcidis, i va decidir suïcidar-se ell també, deixant el regnat a mans del seu nebot.
COMENTARIS
Ben treballat. Amb tot, al text hi ha confusió entre el i al. Aquest final recorda bastant a la llegenda del cor menjat… NOTA: 8,5
Gènere de l’ Alba:
Bona dama, tu que em demanaves,
què dormis amb tu totes les nits fins les matinades.
Que em quedes al teu costat dormit,
fins que vingués el teu marit.
M’agradaria quedar-me tota la nit al teu costat,
i tota l’eternitat.
Però l’alba ja arribat,
i jo amb ella he marxat.
Quan el teu marit marxi de viatge,
no ho dubtis, envia’m un missatge.
Tinc ganes de tornar a veure el teu rostre,
tant dolç com un bon postre.
COMENTARIS
No s’havia d’escriure un poema, sinó una narració en prosa. Repetiex l’exercici. NOTA: De moment, un 2
Fa molt de temps quant els ocells tenien dents, havia un castell on hi vivia un cavallerós rei que tenia una bella filla que es deia Helena. Ella estava enamorada d’un camperol anomenat Arnau, que treballava als camps del seu pare. Cada nit ella l’anava a veure, s’estimaven molt però una nit estrellada el rei va descobrir que la princesa no estava al seu llit dormin, i va enviar a un guàrdia que la busques. La va buscar per tot el regnat i a la fi se la va trobar amb el camperol. Per el matí el rei va anar a parlar amb al princesa i li va prohibir veure’s mes amb el Camperol perquè ella s’havia de casar amb el Princep felip del poble del regne del costat, la dama es va posar a plorar perquè ella estimava l’Arnau(PUNTUACIÓ) no el mal educat del Felip , així que va decidir escapar-se amb ell per estar junts tota la eternitat, així ho van fer , van tenir 3 fills i van viure mol feliços per sempre.
COMENTARIS
Poc elaborat. Hi ha faltes d’ortografia elementals que hauries d’haver corregit amb un corrector o diccionari. Tot i que està ambientat en l’edat mitjana, el món trobadoresc no apareix per enlloc… NOTA: 4
EL CAVALLER I LA PASTORA
Aquell matí, el cavaller Eduard, que estava molt cansat perquè havia anat a fer-se una armadura nova, va decidir anar a donar una volta pel bosc a lloms del seu cavall.
En sortir del castell es va trobar amb les dames del poble, que eren allà, com cada dia, per veure’l.
Així doncs, el cavaller Eduard, cavalcant pels voltants de la vila, va arribar als camps on hi havia els pastors i les pastores sempre treballant.
Quan es va cansar va decidir aturar-se i al baixar del cavall va veure una pastora sembrant.
A simple vista li va semblar una pastora qualsevol, però, a mida que s’hi anava acostant, cada cop més, més bella la veia. Fins que, sense adonar-se’n, es va trobar gairebé al seu costat.
La pastora, va preguntar-li tímidament si el podia ajudar en alguna cosa.
El cavaller va trigar una mica a reaccionar, i llavors va dir-li que només passava per allà, i li va preguntar com es deia. La pastora, sorpresa per aquella pregunta, va respondre-li que es deia Griselda. Ella també li va preguntar com es deia ell, i el seu li va semblar un nom molt bonic.
Sense més conversa, el cavaller se’n va anar, ja es començava a fer fosc…
A partir d’aquell dia, el cavaller Eduard, passava cada tarda pel camp per veure-la. Però no hi podia parlar, ja que el senyor feudal l’estava vigilant.
Un dia però, que la va trobar sola, va decidir cridar-la.
Ella hi va anar corrents, sense pensar-ho. Aquell dia, la va veure més bonica que mai, anava sense aquell mocador al cap, que sempre portava.
Van estar parlant una bona estona, està clar que s’havien enamorat.
No sabien què fer, anar-se veient de tant en tant com fins ara, anar-se’n a viure junts, no veure’s més…
Van decidir, doncs, marxar. Però, on s’havia vist un cavaller viure amb una pastora? Enlloc.
Així, però, ho van fer, i se’n van anar a viure en un mas a les afores de la vila.
El cavaller Eduard…Qui ho hauria dit! Vivint amb una pastora! Pensava la gent.
Però, el més important per tots dos era ser feliços junts, i no van donar cap mena d’importància que ella fos una pastora i ell un noble cavaller, simplement van fer el que els feia més contents.
COMENTARIS
Ben treballat. Amb tot, es podria millorar els signes de puntació: hi ha punts i a part que haurien de ser punt seguits. Molt bona correcció ortogràfica i gramatical. NOTA: 9
LA CURIOSA ALEXANDRA.
En un poblat situat al nord d’Itàlia, hi vivia una dama anomenada Alexandra. Els seus pares eren els amos de la comarca: el bosc, els camps, el riu, les dues muntanyes de la zona i un castell immens. La família era molt estricta amb els pagesos que treballaven, els feien pagar impostos molt elevats, com la majoria no podien pagar hi sembrava un ambient de temor pels càstigs immorals que jutjaven. Un dia l’Alexandra va saltar la muralla i va travessar el riu en busca d’aventures, el vestit li va quedar estripat i brut de fang. Quan va arribar al poble la gent no la va reconèixer i la van adoptar una família humil, van passar algunes setmanes i ella treballava al camp i a la nova llar, fins que va arribar el dia de pagar els impostos. La família de camperols en que vivia l’Alexandra no podia pagar-los, el càstig que havia atorgat aquell mes el senyor era matar al fill més gran de la família, així que van agafar a l’Alexandra i la van penjar al mig del poble. Quan els seus pares van sortir el cap de dos dies a passejar van provar de la seva pròpia medicina al veure la seva única filla morta per dues monedes d’or.
COMENTARIS
No hi apareixen ni trobadors, ni joglars. Tampoc es pot associar a cap dels gèneres trobadorescos que hem vist a classe. NOTA: 4
Plany:
Hi havia una vegada un rei que es deia Frederic Bonafont que vivia en un castell situat en el sud de França . En aquell castell s’amaga una història que va d’una dama que mori just allí.
El senyor Bonafont estava casat amb la reina Bonamussa, però el senyor Bonafont estimava a la dama que feia mes d’un any que s’havia allotjat en una de les habitacions lliures del castell.
Era aquell dia, just quan feien un sopar en honor als 300 anys de la construcció del castell. En el sopar estavan tots; majodroms, nobles, caballers, guardaespatlles, el rei i la reina. Però faltava la dama invitada.
El rei tot preucopat es posà nervios , fins que de sobte s’aixecà i va anar a l’habitació de la dama.
Trucà trec sops a la porta però ningú l’obrí. Ell mateix entrà sense por. I va veure que la dama estava en el llit estirada amb una espasa a la mà , una punyalada al cor, i una carta damunt.
El rei s’acostà i llegí la carta.
“Senyor meu, sento fer aquesta despedida tan inesperada, però el destí ma cridat, no podia negarli al meu déu que em tocava marxar, així donsc que agafarè l’espasa i sense pensar-ho dues vegades m’apunyalarè”
Quan el rei va veure això exclamà en tot el castell:
-Oh Déu meu! Perquè se la enportat, era jove i molt maca, es mereix ser aquí.
Laments i més laments, el senyor Bonafont l’anyorava molt, ell se l’estimava, pero se’n adonà que tot fou culpa seva i no d’ella.
Tot va ser perque ell no estimava a la reina Bonamussa, si no que estimava a la dama i el Déu el castigà enportant-se a la dama al cel.
Finalment , un cop descobrí que la dama havia marxat per la seva culpa el rei Bonafont agafà la mateixa espasa i s’apunyalà el cor.
Quan tot el castell s’aseventà del que havia pasat, van fer saber a tot el poble el que havia pasat i varen fer una escultura amb la mort de la dama i el senyor Bonafont en el cel.
Des de aleshores en el castell sempre s’ha celebrat els anys de construcció mes la mort de la dama i el senyor Bonamussa.
COMENTARIS
Ben treballat, però compte amb les faltes d’ortografia i la puntuació. En una redacció feta a casa pots resoldre els dubtes ortogràfics que tinguis. NOTA: 6,75
el títol és: En el cel s’esperen.
Plany:
ho bon rei
tu que eras tan bona persona i jo quin odi et tenia
no se que em passava per el cap en aquells moments…
era boix? era ruc? era estupid?
aixo no ho se ni ningu ho sabra mai
la questio honoraria es que ets mort i
perfi descanses en pau..
em sap mol de greu i prometo
que trobare a el bostre assasi i
li posare veri a la seva veguda com ell et fa fre a tu….tho prometo
COMENTARIS
S’havia d’escriure una narració en prosa. Saps com s’escriuen els accents amb l’ordinador? Hi ha moltes faltes d’ortografia. Hauries d’haver passat el corrector. NOTA: 2
el tito es: com et trobo a faltar gran rei.
La tristor m’envolta i el dolor em mata, ara que no sou en aquesta vida. Ai pobre senyor, noble rei, mai he vist ni he sentit cap injustícia contra vós.Tantes ganes tenia jo de agrair-vos tot el que veu fer per mi, però ara que no hi ets, t’ho estaré agraïnt des d’aquí. Oh cortès el més noble, el més lleial. He buscat per tot arreu i no he trobat algú tan gentil i ple d’harmonia, tan sols vós, només vós .Per vós hagués sacrificat la meva vida per tal que vós visquéssiu amb harmonia. Has deixat gran petjada el poble que sempre has estimat. No t’amoïnis que allà on siguis sempre et recordarem. Tots hem plorat per vós, sobretort els joglars perquè la vostra pèrdua ans ha afectat molt, ja que vós hereu un senyor de molt bones obres.
En el meu cor sempre hi haurà lloc per vós estiguis on estiguis.
COMENTARIS
Compte amb algunes faltes d’ortografia. Ben treballat, però és un pèl repetitu… NOTA: 6,5
Els treballs en si, és tan bastant bé!!! jejejejeje!!!
Jo crec que treballar aquest tema de música, és força divertit jejejejejje :)!