Avui faig una recomanació lectora d’un llibre filosòfic. Acontinuació podeu llegir la síntesi que fa l’editorial Herder sobre aquesta publicació.
Crec que potser molt interessant la lectura d’aquest llibre.
La confiança és un conglomerat d’actituds, desitjos, creences, emocions i expectatives que impregna la nostra vida. Confiem en les persones, les institucions, en la naturalesa i en nosaltres mateixos. Per descomptat, hi ha diverses formes i tipus de confiances amb diversos correlats (pràctics i teòrics, concrets i abstractes …).
Però si és imprescindible per a la nostra vida també és necessària per l’engany: sense confiança no hi ha traïció. Quan ens convertim en víctimes, posem en marxa diferents respostes per fer front a aquesta ruptura i apareixen malestars perquè … És que confiar no implica establir dependències?
El filòsof Carlos Pereda se submergeix en aquest difícil entramat sabent, però, que no cal Apostar ni a una cultura de la confiança ni a una de la desconfiança, sinó a una cultura de l’argumentació o, el que és el mateix, de la responsabilitat.
“L’adquisició de l’autonomia és un èxit complicat ja que consisteix a descobrir les millors raons per creure i actuar en cada situació.”
Podeu escoltar una entrevista a l’autor del llibre.
Us recomano un nou espai pels infants. És la Biblioteca digital internacional per nens/es (ICDL).
En la seva pàgina web fa una descripció de la missió d’aquest biblioteca de la Fundació ICDL
Declaració de la missió
“La missió de la ICDL Foundation (Fundació Biblioteca Digital Internacional per a Nens) és entusiasmar i inspirar als nens del món perquè es converteixin en membres de la comunitat global. Nens que comprenguin el valor de la tolerància i el respecte de la diversitat cultural, els idiomes i les idees, aconseguint tot això en posar a disposició d’ells la millor literatura infantil en línia sense càrrec. La fundació lluita per aconseguir la seva visió mitjançant la construcció d’una biblioteca digital de llibres infantils destacats de tot el món i que doni suport a les comunitats de nens i adults en l’exploració i l’ús d’aquesta literatura a través d’una tecnologia innovadora dissenyada en associació amb els nens i per als nens.
La Fundació ICDL [en] és una corporació sense fins de lucre”.
A la pàgina web de leer.es he trobat aquest recurs per treballar a les aules els contes rodons. La proposta de treball és de Ana María Martínez i Juan Ignacio Pérez.
Ara que ja s’acosta la diada de Sant Jordi, aquesta proposta de treball pot ser interessant per les aules de cicle inicial i mitjà. Podeu treure idees per treballar amb els alumnes el text narratiu d’una forma diferent.
En què consisteix un conte rodó? Bàsicament, en un artefacte mòbil de forma circular que, en ser manipulat, mostra l’element clau que dóna pas al següent personatge o a la següent acció de la història, estimulant el record de la seqüència narrativa i facilitant l’expressió oral.
Si cliqueu a sobre la imatge accedireu a la pàgina web de leer.es Trobareu tota la informació necessària sobre els contes rodons i alguns exemples.
A la pàgina detecnotic hi he trobat una presentació sobre PDI que ens pot resultar interessant. Fa una presentació sobre què són les PDI, quines modalitats hi ha, quin tipus de software (programari) es pot utilitzar i quins perifèrics s’hi poden afegir. Però la part més interessant arriba al final, quan fa una presentació sobre algunes aplicacions pràctiques que s’han fet sobre PDI. Si podeu, no us perdeu això:
diapositiva nº134: video sobre ArtProject, un projecte realitzat sobre museus d’arreu del món aprofitant la tecnologia StreetView de GoogleEarth.
diapositiva nº139: video sobre un projecte de Realitat Augmentada realitzada sobre PDI.
diapositiva nº142: video sobre un projecte relacionat amb fenòmens de Física (és impressionant!).
Potser avui és un dia trist per les persones que el coneixien i l’estimàven.
El 27 d’octubre de 1981 va crear la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, l’objectiu de fomentar i desenvolupar tot tipus d’activitats culturals, en especial les relacionades amb els llibres i la lectura.
Des d’aquest lloc volem donar les gràcies a la Fundación Sánchez Ruipérez per la seva tasca envers la cultura i la literatura!
Demà es celebra el Dia escolar de la No Violència i la Pau. He trobat aquesta cançò que parla del futur. Escolteu-la potser podrem canviar el futur d’aquest món on la Pau no regne a tot arreu.
Potser caldria que pensessim en la pròpia Pau de casa nostra. Què tal? Podem canviar algun aspecte?
La consigna de crear grues de paper en la lluita per la pau, es remunta a la història d’una de les víctimes de la bomba d’Hiroshima.
Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba a Hiroshima, ciutat on vivia. Nou anys més tard, com a conseqüència de la irradiació, se li va diagnosticar leucèmia. Internada en l’hospital es va dedicar amb gran entusiasme a realitzar grues de paper. Segons la tradició japonesa, si arribava a crear mil, es compliria el seu desig i milloraria de la seva malaltia.
Va morir l’octubre de 1955, després d’haver plegat 644 grues de paper. Simbòlicament, els seus amics van continuar la seva missió i van completar les mil grues, amb l’esperança que s’evitessin les guerres en el futur i van construir al Parc de la Pau d’Hiroshima, un monument a Sadako i les seves grues.
Vas arribar a l’escola l’any 2006-2007 i la biblioteca estava començant. Tu ens vas ajudar i un gran dibuix ens has deixat. Avui la biblioteca ha tornat a obrir les portes i els alumnes han contemplat la teva gran obra d’art. És la teva aportació a la cultura.
Et portem en el cor. Fins sempre!
Sabem que t’hagués agradat acomiadar-te, però nosaltres ho farem per tu i amb el teu somriure.
Com ja sabeu el mes d’octubre és el mes Internacional de les biblioteques escolars. A l’escola hem fet activitats per celebrar-lo.
Però vull destacar un punt d’un article escrit per Miguel Calvillo que vull compartir en un dia com aquest, tant especial pels bibliotecaris i bibliotecàries.
Espero que ens ajudi a reflexionar:
“4. No triunfará ningún nuevo concepto de biblioteca escolar si no triunfa realmente un nuevo concepto de enseñanza.
La biblioteca como centro de recursos para el aprendizaje ha triunfado en la bibliografía sobre bibliotecas pero no lo ha hecho en la vida real porque en la enseñanza no ha triunfado un modelo de consulta de diferentes recursos.”
Si voleu llegir tot l’article cliqueu a la imatge.
