Els sondejos amb recollida de testimonis són cars, tant per la maquinària i els materials que s’utilitzen com pel procediment de perforació i d’extracció de les mostres, que pot ser força lent i requereix de diversos operaris, entre els quals un geòleg, que és l’encarregat de la testificació (el reconeixement de les característiques petrològiques i estructurals de les mostres recollides).

Les corones de perforació amb diamant es desgasten ràpidament, tot i estar construïdes amb aliatges metàl·lics de wolframi molt dures, i cada vegada que s’han de substituir és necessari aturar la perforació i aixecar tot l’eix d’acer.

Per treure les mostres geològiques també cal aixecar el tub. És per això que quant més profund es realitza el sondatge, més s’encareix el metre de perforació.

Els testimonis s’han d’analitzar preliminarment en el mateix punt d’extracció. Tot seguit es conserven en caixes per a un posterior estudi més detallat de les roques i de les estructures que presenten. Els testimonis es guarden de manera ordenada, controlant la profunditat de perforació i possibles pèrdues de material amb l’objectiu de disposar d’un registre precís i fiable de la fondària a la que es troba cada material.

Els fragments es correlacionen amb marques de retolador permanent sobre el testimoni per tal de disposar d’un control precís de qualsevol canvi estructural o textural de la roca.

Posteriorment, el geòleg elabora informes detallats dels testimonis, amb la descripció litològica dels materials, el seu espessor i fondària, així com d’altres paràmetres d’interès en funció de l’objectiu del sondeig.

***

Imaginem ara que s’ha portat a terme una sèrie de 5 sondejos verticals espaiats regularment al llarg d’un transsecte rectilini de 2 km de longitud i de direcció NE – SW. La topografia al llarg del transsecte és molt plana, així que es pot menystenir el relleu.

Els sondejos s’han numerat consecutivament de NE a SW amb els codis S1, S2, S3, S4 i S5.

La primera anàlisi de mostres revela la següent informació:

La descripció litològica queda sintetitzada a la graella següent:

1) Dibuixa sobre un full mil·limetrat en posició apaïsada el transsecte NE – SW a escala 1:8.000.

2) Situa en el transsecte la posició exacta dels sondejos verticals S1, S2, S3, S4 i S5.

3) Dibuixa a escala la longitud exacta de cadascuna de les perforacions  mitjançant 2 línies verticals paral·leles separades 2 mm entre sí.

4) Pinta entre les línies verticals paral·leles amb els colors corresponents als materials que s’han trobat a cadascun dels testimonis. Indica amb retolador negre 0’2 els contactes litològics. Si són contactes discordants (erosius, tectònics…), utilitza un retolador negre 0’8.

5) Dibuixa el tall geològic al llarg de tot el transsecte correlacionant els cossos litològics i les estructures descoberts als 5 sondejos.

6) Interpreta la història geològica de la regió.

Comparteix