Artículo de Raúl Minchinela, publicado el 21 de diciembre de 2005 en “Culturas” núm. 183 de La Vanguardia.
SILENCIO MUSICAL. El silencio no es sólo la ausencia de sonido. Es también un apreciado recurso musical con precio de venda en algunas ocasiones. Hay quin se plantea incluso si el silencio, como tal, se puede situar bajo la protección de las leyes de la propiedad. Continue reading
Acostumem a utilitzar indistintament tres paraules per a fer referència al fet que utilitzem l’oïda com a mitjà de percepció del què ens envolta, i més concretament, dels sons (siguin sorolls o música, sons naturals o mecànics, agradables o desagradables) o la seva absència (silenci). Em refereixo a aquestes tres paraules: sentir, oir i escoltar. Però si feu CLIC sobre cadascuna i llegiu les definicions del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana, us adonarem que tenen matisos diferents.
Avui 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, em sembla adient fer una reflexió sobre la importància del sentit que té relació directa amb la Música.
Ferran Sors i Muntades (Barcelona, 1778 – París, 1839), era un guitarrista i compositor català que va viure a la mateixa època que el pintor saragossà Francisco José de Goya (1746-1828), amb qui coincidí a la cort de la duquesa d’Alba (no la d’ara -és clar-, sinó una avantpassada seva), del músic Ludwig van Beethoven (1770-1827) i dels escriptors Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt am Main, 1749 – Weimar, 1832), George Gordon Byron (Londres, 1788- Grècia, 1824) i François-René Chateubriand (Bretanya, 1768 – 1848, París)
Avui 14 de febrer fa 229 anys que va nèixer; per això creiem oportú fer esment a la seva figura.
Als amics i amigues que gràcies a les noves tecnologies (ja siguin els e-mails, els SMS, el mòbil o els comentaris als blocs) sempre tenen un moment per compartir-lo amb els amics però, sobretot, pels que sempre són presents quan se’ls necessita. Només espero estar a la seva alçada…
Hola a tots i a totes els que aneu seguint aquest bloc. Voldria agrair-vos el fet que m’aneu acompanyant en aquest nou projecte, i especialment a tots/totes els qui deixeu algun comentari als posts que vaig publicant.
Coneixeu el bloc La corxera xafardera de l’Anna Sais?… Això vol dir que encara no heu entrat a l’opció del menú que he anomenat Blogroll! Us recomano que hi doneu una ullada perquè hi trobareu tota mena de relacions entre estris de cuina, cuinats i postres amb noms d’instruments, estils de música i compositors o intèrprets.
De la mateixa manera que m’agrada interpretar o escoltar una i altra vegada determinades obres musicals, també hi ha textos que de tant en tant m’agrada rellegir perquè sempre hi descobreixo aspectes nous o en retrobo d’altres que ja m’eren coneguts i que les circumstàncies fan que el vegi des d’un altre punt de vista. Aquest és el cas de l’anomenat Testament de Heiligenstdt de Ludwig van Beethoven.
Estem de carnaval, així que he pensat que podriem fer referència a una obra del compositor francés Camile Saint-Saëns (1835-1921): el Carnaval dels animals, gran fantasia zoològica (1886). Es tracta d’una suite formada per 14 peces que el compositor va escriure com un divertiment o broma musical per a ser interpretada davant d’un petit grup d’amics. De fet, Saint-Saëns va prohibir expressament que aquesta obra s’interpretés en públic perquè pensava que perjudicaria la seva reputació de compositor seriós. La realitat ha estat ben diferent perquè és una de les seves més conegudes i més populars.
He trobat unes animacions de l’any 1999 d’Eitan Rieger que em semblen apropiades. A veure si us agradaran!