131 anys del naixement de Pau Casals
29 12 2007
El 1971, Pau Casals i el poeta anglès Wystan Hugh Aude van rebre l’encàrrec d’escriure un Himne de les Nacions Unides (+ info: text i arxiu midi) per tal de commemorar el XXV aniversari de les Nacions Unides. En una entrevista de Michael Newman feta al poeta pocs mesos abans de la mort, va dir:
“El problema al escribir este himno, en el que no se debe ofender a ningún hombre, a la naturaleza o al mundo, era cómo evitar los clichés más tristes. Decidí que la clave estaba en crear imágenes musicales, porque la música, a diferencia del lenguaje, es internacional. Casals y yo nos escribimos y él fue extremadamente generoso en alterar su partitura cuando, como ocurrió un par de veces, me parecía que acentuaba las sílabas de forma errónea.”
El 24 d’octubre del mateix any, coincidint amb el Dia de les Nacions Unides, el mateix Pau Casals va estrenar aquest Himne a la seu de la ONU a Ginebra. En aquell acte, el secretari general de l’Assemblea de les Nacions Unides li lliurà la Medalla de la Pau en reconeixement a la seva defensa dels drets humans. En aquell acte, Pau Casals va dir unes paraules a tot l’auditori. Llegiu el text o escolteu-lo en aquest vídeo:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Tot seguit, i alterant l’ordre del programa previst, Pau Casals va interpretar la cançó tradicional catalana El cant dels ocells (text) al violoncel. Vegeu el següent vídeo en el que el músic l’interpreta acompanyat al piano de la la seva jove esposa Marta Montáñez.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Si us interessa la trajectòria d’aquest músic, us recomanem que visiteu el web oficial de la Fundació Pau Casals






Hola !
En Pau Casals està ben clar
que era un crac de la música.
Visca en Pau Casals!
No deixem que el temps el
faci passar de moda! XD
Adeu !!!!!!!!!
En Pau Casals toca molt bé el violoncel en el video i sembla una gran persona.
Hola a tots!
Aquest home, Pau Casals, tocava meravellosament el violoncel, i a part, sentia una forta passió per Catalunya.
No podem deixar de recordar-lo, i menys els catalans!!!!!
Adéu a tots!