Fauna i flora

Ordre: Himenòpters.

Família: Esfècids.

Els esfècids (Sphecidae) són una família d’himenòpters caçadors d’altres insectes i d’aranyes.

La majoria són de coloració fosca, amb una cintura molt prima i un abdomen allargat; alguns tenen també una part de color ataronjat.

Són vespes solitàries. Moltes fan el niu a terra o aprofiten forats que troben fets. Altres fan el niu amb fang o resina.

Com els pompílids, també cacen i paralitzen les preses amb el verí del seu fibló. Sovint la femella captura una eruga i la porta al niu, a continuació pon un ou dins la presa i tanca el forat. Va repetint aquest procés fins que ha posat tots els ous.

Sphex sp.

Un esfècid molt comú: Ammophila sabulosa.

Ordre: Himenòpters.

Família: Pompílids.

Els pompílids (Pompilidae) són una família d’himenòpters caçadors d’aranyes. Es mouen sovint pel terra cercant les seves preses.

La majoria dels pompílids cacen i paralitzen les aranyes amb el verí del seu fibló. La femella excava un forat al terra i hi arrossega l’aranya a l’interior; a continuació pon un ou dins la presa i tanca el forat. Va repetint aquest procés fins que ha posat tots els ous.

Quan neixen les larves s’alimenten de les aranyes paralitzades fins que pupen i es converteixen en adults.

Són vespes solitàries, de potes llargues. Acostumen a ser de color negre, però alguns tenen colors vermellosos, grocs o blancs.

Els mascles no s’interessen per les aranyes i passen els dies visitant les flors.

Nom científic: Danaus chrysippus.

Família: Nimfàlids.

La papallona tigre procedeix del continent africà; per tant és una espècie migradora que en els darrers anys ha arribat a les planes de Lleida.
Sembla ser que aquesta expansió pot estar relacionada amb l’augment de la temperatura a causa del canvi climàtic.

Aquí la podem veure sobre les flors de l’olivarda (Dittrichia viscosa).

Fa uns dies, al Delta del Llobregat, vam trobar un grup d’aquestes papallones que estaven ponent ous sobre una planta anomenada Gomphocarpus fruticosus, una de les seves plantes nutrícies.

Ou de Danaus chrysippus

També vam veure erugues que ja estaven creixent i alimentant-se d’aquesta planta:

Eruga de Danaus chrysippus

La planta nutrícia: Gomphocarpus fruticosus

L’expansió de la papallona tigre (edu3.cat/El medi ambient/4 minuts):

Més informació sobre la papallona tigre.

Més informació sobre la planta nutrícia.

Nom científic: Coccinella septempunctata.

Família: Coccinèlids.

La marieta femella reparteix centenars d’ous en petits grups escampats per les plantes.

Les larves són fosques amb uns punts ataronjats; la seva forma és ben diferent de la dels adults.

Les larves també s’alimenten de pugons.

Les larves tenen 6 potes i es desplacen fàcilment per les plantes.

A vegades les larves són parasitades per petits àcars que s’enganxen al seu cos.

Els pugons s’alimenten de la planta xuclant la seva saba.

La larva s’alimenta de pugons.

Els àcars paràsits s’alimenten de la larva.

La larva s’enganxa a la planta i es disposa a iniciar la pupació.

Es queda quieta, sense alimentar-se, i comença la seva transformació.

Lentament el cos i la forma de la larva va canviant. Finalment esdevindrà un insecte adult.

Més informació sobre les marietes adultes.

Nom científic: Libelloides cunii.

Família: Ascalàfids.

Aquests insectes no són libèl·lules, sinó que són neuròpters.

Tenen llargues antenes i són de colors groguencs amb taques marronoses.

Viuen en herbassars, sobretot en llocs secs i càlids.

Volen amb rapidesa d’un lloc a l’altre.

S’alimenten d’altres insectes.

Femella

Mascle

Detall dels cercoides del mascle

Detall del cap i les antenes

Més informació sobre els neuròpters.

Nom cientific: Chrysis sp.
Família: Chrysididae.

S’assembla més a una vespa de colors, tot i que se les coneix com amosques daurades.

Les mosques daurades són insectes himenòpters paràsits.
Tenen el cos de color metal·litzat, el cap i el tòrax de color verd blavós i l’abdomen de color granatós.

Ponen els ous en nius d’altres insectes, sobretot de vespes i abelles solitàries. Quan neix la larva s’alimenta del menjar que troba al niu i, fins i tot, de la larva hoste.

Els curculiònids són petits insectes coleòpters que s’alimenten de vegetals.

Alguns arriben a ser una veritable plaga pels cultius agrícoles. Algunes larves s’alimenten d’arrels, altres de les parts tendres de les flors.

Alguns curculiònids són del gènere Lixus i viuen sobre els cards.

Les larves viuen a l’interior dels teixits vegetals.

Els adults tenen el cos allargat i recobert de petits pèls en els que s’enganxen els grans de pol·len, els quals els donen el seu aspecte groguenc.

El seu cap s’allarga en una mena de bec en la punta del qual hi ha la boca. Les antenes també es troben en aquest bec.

Altres curculiònids són del gènere Larinus.

Larinus alimentant-se del pol·len d’una centaurea groga.

Un altre Larinus amb el cos recobert per la pilositat del card on viu.

Alguns curculiònids quan senten perill es deixen anar i simulen que estan morts.

Com a cada primavera els insectes estan treballant de valent per recollir pol·len  de les flors.

Aquí podem veure com una abella fa la pol·linització de la porrassa (Asphodelus fistulosus).

En anar d’una flor a una altra, transporten i intercanvien el pol·len que queda enganxat al seu cos.

Aquesta pol·linització permet que hi hagi una variabilitat genètica important, la qual cosa augmenta les possibilitats d’adaptació de les plantes en front dels canvis ambientals.

Més informació sobre les abelles.

Més informació sobre la pol·linització i la importància dels insectes.

Qui no ha vist mai volar les libèl·lules durant l’estiu? Només cal passejar per la vora de zones humides (rierols, basses) i seure’s a contemplar l’espectacle del seu vol.

Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l’aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d’uns 50 km/h. Com tots els insectes tenen els ulls compostos.

 Quan es paren damunt d’una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels espiadimonis (pleguen les ales i les mantenen verticals).

Les ales són fortes i elàstiques.

Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.

La femella pon els ous dins de l’aigua.

De l’ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s’anomenen nimfes. La nimfa viu dins l’aigua de basses i rierols.

Finalment la nimfa surt de l’aigua pujant per la tija d’una planta i trenca la pell per sortir com a adult.

La pell abandonada que queda s’anomena exúvia i conserva l’aspecte de la nimfa.

A Catalunya hi viuen molts tipus de libèl·lules pertanyents a diferents famílies (Gomphidae, Aeshnidae, Cordulegastridae, Macromiidae, Corduliidae i Libelluidae).

Aquí en podem veure algunes de ben diferents.

Més informació i fotos sobre les libèl·lules.

Cliqueu aquí per veure una col·lecció de fotos d’espiadimonis i de libèl·lules.

Nom científic: Vespula sp., Polistes sp.

Família: Vespidae.

La vespa és fàcil de reconèixer pel seu abdomen amb franges negres i grogues.
Té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb un agulló al final amb el que piquen i injecten el verí.
Les sis potes són llargues i primes.

S’alimenta de substàncies vegetals i de petits insectes.

La reina pon els ous. De l’ou surt la larva que passa per diversos estadis.
La reina caça altres insectes, els mastega i els converteix en una mena de polpa amb la que alimenta les larves. Quan aquestes es fan adultes ajuden la reina a mantenir les noves cries.

Les vespes viuen en petits grups dins de nius de paper fabricats amb fibres vegetals. Al niu hi viuen les obreres, les femelles i els mascles.

Acostumen a volar seguint unes zones determinades; si es troben amb una persona li piquen perquè intenten que s’aparti del seu trajecte.
L’agulló de la vespa no té ganxos; per tant, quan pica no mor i pot tornar a picar de seguida.

Més informació i fotos de les vespes.