La vespa paperera

Amb el nom de vespes papereres podem trobar diverses espècies molt semblants: Polistes dominula, Polistes gallicus i Polistes nimpha.

Nom científic: Polistes dominula.
Família: Vèspids.

Himenòpter que fa prop de 2 cm de llargada. És de coloració negra i groga i té la cintura molt estreta.
Quan vola porta les potes penjant. S’alimenta d’insectes i del nèctar de les flors.
Fa els nius en llocs resguardats, molt sovint en la part exterior de les cases.

Niu

 *  *  *

Nom científic: Polistes gallicus.
Família: Vèspids.

Himenòpter molt semblant a Polistes dominula que fa una mica menys de 2 cm de llargada. És de coloració negra i groga i té la cintura molt estreta.
S’alimenta d’insectes, d’aranyes i del nèctar de les flors.
La seva picada és molt dolorosa i pot provocar  reaccions al·lèrgiques en alguns casos.

Niu

 *  *  *

Nom científic: Polistes nimpha.
Família: Vèspids.

Himenòpter que fa 1-1’5 cm de llargada. És de coloració negra i groga i té la cintura molt estreta. Té les antenes negres per sobre i vermelloses per sota amb la punta una mica corbada.
S’alimenta d’insectes i del nèctar de les flors.

 *  *  *

Les vespes són fàcils de reconèixer pel seu abdomen amb franges negres i grogues.
Tenen aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb un agulló al final amb el que piquen i injecten el verí.
Les sis potes són llargues i primes.
S’alimenten de substàncies vegetals i de petits insectes.
La reina pon els ous. De l’ou surt la larva que passa per diversos estadis.
La reina caça altres insectes, els mastega i els converteix en una mena de polpa amb la que alimenta les larves. Quan aquestes es fan adultes ajuden la reina a mantenir les noves cries.
Les vespes viuen en petits grups dins de nius de paper fabricats amb fibres vegetals. Al niu hi viuen les obreres, les femelles i els mascles.
Acostumen a volar seguint unes zones determinades; si es troben amb una persona li piquen perquè intenten que s’aparti del seu trajecte.
L’agulló de la vespa no té ganxos; per tant, quan pica no mor i pot tornar a picar de seguida.

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en animals, himenòpters, insectes, invertebrats, vespes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *