Teniu un repte: consisteix a escriure un minirelat que haurà de tenir entre 120 i 140 paraules. A més, dins del minirelat haureu d’utilitzar la paraula: cruïlla, ja sigui en el sentit literal o en un sentit metafòric. És decisió vostra.
Bits de llengua i literatura
Recursos didàctics de llengua i literatura
XTECBlocs -
Funciona amb WordPress & va ser dissenyat per Tom.
Entrades (RSS)
and Comentaris (RSS).
febrer 7th, 2012 a les 11:16
La gran decisió.
Tota la meva vida depenia d’aquesta decisió: havia de decidir entre la meva mare o la meva novia. No entenc perquè em posaven en aquesta cruïlla tan complicada. Si escullo a la Sara, ma mare em deixarà de parlar i si escullo a ma mare, perdre a l’amor de la meva vida. Haurien de pensar una mica en mi, i veure que no puc escollir entre dos part del meu cor. És com si jo li fes escollir a ma mare entre el meu germà i jo o a la Sara entre el seu germà i jo. Encara que jo intenti explicar-li a les dues això, no ho entenen. Tot seria més fàcil si fossin amigues, però no, tot ha de ser complicat. Quina mà em tallo que no sagni?
febrer 7th, 2012 a les 11:18
Hola, em dic Roger, tinc 16 anys, i des de sempre m’havia agradat una noia, la Joana, però fa tres mesos que va arribar una noia nova a classe, l’Elisabeth i diguem que, és diferent. Crec que estic començant a sentir algo per ella, però la Joana m’ha dit que m’estima, que necessita de mi algo més que un amic. Això és una bona cruïlla.
A la Joana la conec des de que teniem 6 anys, i a l’Elisabeth, només des de fa tres mesos… No sé que fer, són tan(t) diferents l’una de l’latre, la Joana és atrevida, i molt segura d’ella mateixa, i l’Elisabeth és tímida, però molt bufona i dolça, i jo mai he tingut cap relació… Tinc masses preguntes. M’agraden les dues? Estic enamorat d’alguna? Estic preparat per mantenir una relació seria? M’estic centrant massa amb les noies? Té raó la meva mare, no m’estic centrant amb el meu futur?
COMENTARIS
I la paraula “cruïlla”?. Bé.
febrer 7th, 2012 a les 11:18
Una decisió equivocada
Un dia anava per la muntanya i em vaig trobar una cruïlla, no sabia quin camí agafar, al final vaig decidir a agafar el camí de la dreta. En agafar-lo vaig sospirar (SOSPITAR?) que alguna cosa no aniria bé, però no li vaig donar gaire importància i vaig seguir caminant. Van passar dues hores de camí, i en arribar al cim de la muntanya vaig caure cap avall, després de caure no recordava res, o recordava molt poc. Al despertar estava al hospital i em van dir que mai no podria prendre decisions sense està segur del que vulgui fer. Aleshores des de aquell dia sempre abans de actuar decideixo bé les coses que vull fer, i ara les coses em van molt millor.
Notable
febrer 7th, 2012 a les 11:21
La fila del desaparegut
En un poble molt llunya, on tot era molt fosc, hi vivia un noi que és deia Cram. Era un noi que no sortia mai de casa. Un dia va escoltar (SENTIR)un soroll al carrer, semblava que algú l’estava cridant molt fluixet. Va sortir i va veure al terra una fila de caramels, va decidir seguir-los. Una mica més endavant va veure que hi havia una cruïlla, hi havien tres camins, Cram no sabia si seguir els caramels o anar per un altre camí. Va decidir seguir-los. Va caminar uns deu metres mes i va arribar al final del camí dels caramels. Una mica mes endavant va veure una casa, no estava molt segur d’entrar-hi però ho fa ver per esbrinar qui era el noi que el cridava. Des de aquell dia no es va saber res de ell.
COMENTARIS
Nota: Notable. Compte amb els apòstrofs!
febrer 7th, 2012 a les 11:22
Somiar un somni.
La noia va sortir al seu jardí i de sobte li va aparèixer al pas una ombra fosca: pèl clar, ulls negres. Davant d’ella, un llop jugant entre arbustos i turons. Però tot el que comença acaba, el llop va tornar al Bosc. La noia el va intentar seguir. Va arribar a una cruïlla no sabia quin camí escollir, va fer una marca a terra i va marxar a l’esquerra. El va trobar i va jugar amb ell. Després va intentar tornar a casa però s’havia perdut al bosc, però ni la seva mare ni el seu pare sabien que havia sortit a jugar a fora. Estava espantada i es pensava que anava a morir. Després de l’ensurt la nena es va despertar del somni.
COMENTARIS
Les narracions que acaben dient “al final era un somni”, són com un malson. El començament del minirelat té ritme.
NOTA: Notable
febrer 7th, 2012 a les 11:23
El porter del cementiri
Fa molt de temps, en un poble molt llunyà d’aquí, hi vivia un home, aquest home era el porter del cementiri i mai havia parlat amb ningú, anava sempre de negre i portava la cara tapada per una caputxa . Ningú sabia on vivia, si tenia família, etc. Un dia al poble va haver-hi un homicidi. Al dia següent van enterrar el mort i ningú es va acostar més al cementiri. Un mes després va apropar-se una familiar per portar-li flors, va passar per la cruïlla de davant la porta del cementiri i quan va entrar va mirar cap a la tomba del seu familiar mort i es va desmaiar. El que havia vist era al porter del cementiri parlant amb tots el morts del cementiri que havien sortit de les tombes. La dona no va despertar mai.
COMENTARIS
Ben treballat.
Nota: Notable-
febrer 7th, 2012 a les 11:27
Una tarda de primavera quan anava passejant amb el meu gos em vaig donar compte (de) que algú em seguia. Era algú que portava una caputxa i unes ulleres de sol. Vaig començar a caminar més ràpid i ell també. Tenia molta por, i vaig començar a córrer, el senyor també, fins que vaig creuar una cruïlla i allà el senyor em va perdre de vista. L’ endemà quan vaig tornar a anar a passejar el gos el senyor ja no el vaig veure, per sort. Quan estava a casa mirant la tele van trucar al timbre, vaig mirar per l’espiell i vaig veure que era l’home que em va seguir aquell dia. Amb molta por vaig obrir la porta i em va dir que em tornava el moneder que se’m va caure un dia que estava passejant el gos.
COMENTARIS
Falta el títol.
Si no vas trobar a faltar el moneder, no hi devies tenir gaires diners… Bon final.
Es podria millorar la construcció d’algunes frases.
NOTA: Notable-
febrer 7th, 2012 a les 11:29
En Jordi sempre havia estat una persona que s’havia dedicat a preocupar-se pels estudis, potser per la influencia que els hi havia transmès els seus pares. Era un noi molt treballador, sempre les obligacions i després si tenia tems les devocions.
Un dia va aparèixer en Joan, un noi simpàtic però tenia un caràcter molt fort, i sempre que tenia la oportunitat s’escapava de casa i deixava de fer qualsevol cosa que com ell deia: suposava esforç.
Amb el temps en Jordi va veure el comportament que tenia el seu amic, com actuava davant les coses i els problemes en els quals es ficava. A partir d’aquí en Joan va ser com una cruïlla per la vida d’en Jordi: va deixar de fer els deures, sortia a totes hores, gairebé tot el dia estava al carrer i va començar a suspendre-HO tot.
COMENTARIS
Falta el títol.
La paraula cruïlla queda molt forçada.
NOTA: Bé
febrer 7th, 2012 a les 11:34
Hola em dic Marc, visc a un poble a les afores de Barcelona, es diu Sant Celoni. Em vaig enamorar d’aquet poble, més que res per els paisatges, i les diferents zones que hi ha per el poble per passar la tarda. Apart, tinc 17 anys i ja e acabat l’institut, estic fen un mòdul de manteniment, però només hi vaig quan vull, i feia 2 setmanes que no (HI) anava, fins que vaig conèixer a una persona molt especial que no va al mateix institut, però entre nosaltres parlem molt, tenim molta confiança entre els dos. Un d’aquests dies teníem pensat de quedar els 2, entre més amics, però no la vaig poder trucar, i des de aquell dia fa casi bé una setmana que no sé res d’ella, espero que em contesti ràpid al missatges perquè la trobo molt a faltar, trobo que em fa molta falta perquè ella es única. Esperem que tot continuï igual que abans.
COMENTARIS
L’extensió no s’ajusta al que es demanava.
Hi ha errors ortogràfics i de concordança molt elementals.
NOTA: Insuficient.
febrer 7th, 2012 a les 16:33
UN CAMÍ PERILLOS
Era de nit i Bast estava en la cruïlla del camí que era fosc i que només es veia la lluna, quan de sobte va escoltar un crit que venia del bosc, Bast va començar a córrer en direcció als crits quan va arribar va veure dos homes alts i forts que estaven robant una noia de la seva edat, com que els homes no el van veure Bast es va apropar amb sigil i va atacar a un dels homes, el va tirar al terra i li va robar la espasa però no el matar només el va deixar inconscient després va atacar l’altre però l’home també tenia una espasa però Bast era molt hàbil lluitant i li va fer un tall a la cama del que va deixar caure la espasa, la noia va sortir corrent i Bast també.
COMENTARIS:
Escoltar no és el mateix que sentir.
Cal millorar la puntuació i els connectors.
NOTA: Suficient
febrer 7th, 2012 a les 18:13
Créixer significa esforç.
L’Enric, un amic de la infància, es passa tot el dia queixant-se dels seus pares. M’infla el cap amb les seves tonteries i paranoies. Podríem dir que esta en la cruïlla de ser adolescent o ser adult, ja que la seva mare sempre li fa el llit, sempre te menjar a la taula i en canvi demana sempre que el deixin fer tel que vol. Jo estic fart d’explicar-li que las coses no van així, que si es gran per sortir de festa també es gran per poder-se mantenir ell solet. Però ell es molt cabut i detesto discutir-me amb ell, quan es posa en aquell to tant simpàtic i encantador, m’entren ganes de donar-li un castanyot. Amb ell m’he adonat que no sempre podem tenim el que ens convé a vegades per créixer ens hem d’esforçar.
Ariadna
Nota: Notable
febrer 7th, 2012 a les 18:13
Llàgrimes d’esperança
Anava caminant pel carrer abatuda del que li avia passat ala seva estimada família, fins que es va creuar, en una cruïlla, amb la seva millor amiga. No va saber com reaccionar davant seu, i l’amiga se li va tirar als braços. La va començar a abraçar com res en el món i les dues juntes van començar a plorar. La se va amiga sabia com se sentia després de la pèrdua dels seus progenitors i la tenia que consolar d’alguna manera. Ella pensava que mantindrien una conversa com tota la gent, però desprès d’abraçar-la sen va anar sense dir res. Es va cada molt sorpresa amb el que va passar. Desprès d’obrir els ulls, va poder alliberar-se d’aquell malson i es va netejar les llàgrimes que li queien sobre les galtes.
Assiya
COMENTARIS
No has passat el corrector? Ortografia deficient.
Nota: Bé
febrer 7th, 2012 a les 18:15
La mansió encantada
Un dia em vaig guanyar la loteria i em vaig comprar una mansióen un lloc molt llunyà de la ciutat.La mansió estava al mig del bosc, només se sentia el so dels animals.No vivia ningú peraquell lloc, estava jo sol i això em va donar una mica de por peròdesprés de diversos dies em vaig acostumar.Després d’estar un mes vivint en aquella mansió estava molt raro, tot es movia sol i em donava una miqueta de por. Un dia m’estava dutxant i de repent es va apagar la dutxa, vaig sortir ràpidament a veure que estava passant i vaig veure que tots el mobles estaven a l’aire, ràpidament em vaig vestir i vaig anar a la ciutat a casa dels meus pares. Després d’uns dies vaig vendre la casa i me’n comprar un altre a la ciutat.
Dario
COMENTARIS
I la paraula cruïlla? No l’he vista…
Hi ha alguns errors que detecta el corrector de l’ordinador. En català no es diu “donava por”, sinó “feia por”.
Nota: Suficient.
febrer 7th, 2012 a les 18:16
La font dels desitjos
És coneix una llegenda que diu, que fa molts anys va existir una font que concedia desitjos a la gent que havia sigut bona amb els demes i havia ajudat a tothom. Un dia, Ian, va agafar el mapa que li va donar el seu avi de la font i va decidir anar a buscar-la. El camí que conduïa a les afores del poble. Res havia canviat, tot era igual, fins que va arribar a una cruïlla que no hi apareixia. No sabia cap on anar, fins que va escoltar un veu en el vent que li deia l’opció correcte, era el seu avi. Finalment va trobar la font. Ian va ser un home molt, amable i disposat a ajudar a la gent, per això la font li va concedir tots els desitjos que va demanar.
Andrea.P
COMENTARIS
Ben treballat. Fixa’t en els errors. Alguns són de concordança.
Nota: Notable +
febrer 7th, 2012 a les 18:16
La cruïlla entre la vida i la mort
(N’)Havien mort molts ja, però encara quedava una petita resistència clar que (JA QUE) els soldats del rei eren molts, però els de la resistència encara tenien el drac que era l’únic de la regió. Quan el rei es va assabentar de que els de la resistència havien aconseguit domar el drac ja va pensar que res era possible el rei estava en una cruïlla (PUNTUACIÓ) la guerra i clar la mort perquè el drac matava a tota persona viva, o sinó donar les terres que els de la resistència. Va dir a tots els soldats que es posessin a les armes, va estellar la guerra i els de la resistència van aconseguir que els i donessin les seves terres.
Tomàs
COMENTARIS
Falten signes de puntuació i connectors per enllaçar les idees.
Nota: Suficient +
febrer 7th, 2012 a les 18:17
La fi de l’imperi
En temps llunyans cap a l’Edat Mitjana vivia un emperador que volia consolidar un sol imperi, amb una sola llengua i així amb uns sols costums. L’emperador només tenia conquerit Àsia menor i part de la Índia i li va dir al seu cavaller més fidel que anés a explorar més enllà de les Índies Orientals. El cavaller es va aventurar cap aquelles terres desconegudes i al cap de tres mesos va anar a parar a una serralada molt elevada i no sabien com passar per aquelles terres i va voler tornar per anunciar-li al emperador. Al cap d’un mes es van perdre en una selva perquè van arribar a una cruïlla i no sabien per on passar i d’aquells exploradors no es va saber res més i l’emperador va ser derrotat dues dècades més tard.
Genís
COMENTARIS
Pobre emperador… Nota: Bé +
febrer 7th, 2012 a les 18:17
La reflexió
En Raúl estava passejant per una cruïlla i pensant en la discussió que havia tingut amb la seva dona i en l’impuls que havia sentit de donar-li un cop de puny. Ell no vol tindre mai l’idea de picar a la seva dona però quan se li fica una cosa al cap i en Raúl creu que no te raó i li diu, ella s’enfada i discuteixen. En Raúl no vol discutir mai més perquè vol ser feliç amb la seva dona i rumiant en la discussió que havien tingut abans es va adonar que era ella qui tenia raó i ell havia sigut un tonto per discutir tant per tant poc. Va anar corrents a comprar un ram de flors molt boniques i li va fer (escriure) la carta d’amor més original per demostrar-li tot el seu veritable amor.
Raül
COMENTARIS
Ben treballat. Un notable +
febrer 7th, 2012 a les 18:18
En Carlos i el seu llibre
(HI) Havia una vegada un noi jove de 13 anys que li agradava molt llegir i escriure que es deia Carlos que mai anava a l’escola perquè es quedava a casa llegint llibres de l’editorial cruïlla. Carlos nomes llegia llibres de l’editorial cruïlla perquè sempre s’acaben (?) bons llibres. El seu somni era que li publiquessin un llibre. Un dia va decidí escriure un llibre per a l’editorial. Es va passar dos o tres dies pensant un bon tema per al llibre, quan lla va escollir el tema es va posar ràpidament a escriure el llibre. Va tardar dues setmanes i mitja en escriure (‘L) el llibre (CAL EVITAR EXCESSIVES REPTETICIONS). Quant el va acabar va envia ràpidament el llibre a l’editorial cruïlla.
Al cap de dues setmanes es va donar conta de que l’avien publicat el llibre.
Cristian.
COMENTARIS
La història està prou bé, però hi ha força errors bàsics, sobretot pel que fa als verbs. Nota: suficient +
febrer 7th, 2012 a les 18:19
Millor au en mà que ocell volant *
Un llop y una tortuga anaven caminant pel bosc quan es van encontrar amb una cruïlla.
A un lloc del camí es podia veure un camí llarg, fosc i ple de romegueres i a l’altra banda del camí hi havia un prat verd, il•luminat i amb un caminet que arribava fins el final sense cap complicació.
Al final del primer camí es podia veure un prat i un riu ple de peixos i al final del segon camí no es podia veure a on conduïa. El llop va decidir anar-se’n pel segon camí i la tortuga va decidir anar-se’n pel primer camí. Quan el llop va arribar al final del seu camí es va a trobar amb un desert i va morir de set mentre que la tortuga estava divertint-se al llac.
Andy
COMENTARIS
Veig que ets conservador… Nota:notable +
La paraula encontrar és, sorprenentment, catalana. Amb tot, el més habitual seria “es va trobar”.
*Els refranys no es tradueixen, cal buscar-ne un d’equivalent.