FETS I PERSONATGES EN EL MARC DE LA BIOLOGIA I LA GEOLOGIA

Amb l’alumnat de 4t d’ESO, des de la matèria optativa de Biologia i Geologia, al  llarg del curs hem anat treballant esdeveniments científics importants i els o les científiques que els han protagonitzat. L’objectiu final era incloure una síntesi dels aprenentatges assolits en el nostre projecte interdisciplinar dels “12 metres”. A continuació s’exposen les diferents entrades i les activitats realitzades, ordenades cronològicament segons la programació d’aula:

Entrades Biologia i Geologia Activitats d’aula
Alfred Wegener

Teoria de la deriva continental (1915)

Visionat de l’animació “Earth 100 Million Years From Now” i comentari.

Explicació de les proves a favor de la deriva continental.

 

Francesco Redi

La generació espontània no és possible

(1668)

 

Explicació de l’experiment de Redi. Què volia demostrar? Com ho va fer? A quines conclusions va arribar?
Louis Pasteur

Vacunes, la generació espontània no és possible

sXIX

 

L’experiment de Pasteur. Què volia demostrar? Com ho va fer? A quines conclusions va arribar?
Alexander Oparin

Teoria de la síntesi abiòtica (1924)

Elaboració d’un document explicant les diferents etapes de la síntesi abiòtica segons Oparin.
Experiment de Miller i Urey (1953)

 

A partir d’un esquema de l’experiment, explicar què intentaven investigar, quins van ser els resultats i què van demostrar.

 

Schleiden, Schwann, Virchov

Teoria cel·lular

sXIX

 

Cerca d’informació sobre els diferents científics que van col·laborar en l’elaboració de la teoria cel·lular. Observació de teixits animals i vegetals al microscopi òptic.
Rosalind Franklin, James Watson, Francis Crick, Maurice Wilkins.

Descobriment de l’estructura de l’ADN

(1953)

 

Visionat del documental. El descobriment de l’estructura de l’ADN. http://hipertextual.com/2014/11/rosalind-franklin

Debat sobre dona i ciència partint del cas de Rosalind Franklin.

Elaboració de models sobre l’estructura de l’ADN.

Extracció d’ADN al laboratori.

 

Severo Ochoa

Premi Nobel (1959)

Síntesi artificial d’àcids nucleics.

Llegir al llibre perquè Severo Ochoa va rebre el Premi Nobel. Raonar quin tipus d’àcid nucleic va sintetitzar i quina proteïna es podia obtenir a partir d’aquest.

 

Ramón i Cajal

Premi Nobel (1906)

Estudis sobre les neurones

A partir del cas de Severo Ochoa cercar informació per esbrinar quin altre científic espanyol va guanyar el Premi Nobel i què va descobrir.
Obtenció del primer mamífer clònic: L’ovella Dolly (1996) Explicació del cas de la ovella Dolly. Comparació entre clonatge reproductiu i el clonatge terapèutic.

Arguments a favor i en contra. Debat.

 

Collins i Venter

Sequenciació del genoma humà

(2001)

 

Visionat de http://www.xplorehealth.eu/ “Què diuen els meus gens sobre mi” Resolució de qüestions sobre el vídeo.
Gregor Mendel (1865)

Les lleis de l’herència

Explicació dels experiments de Mendel. Resolució de problemes sobre genètica mendeliana.

 

Charles Darwin

Publicació de l’origen de les espècies

(1859)

 

Documental “Les Galápagos” Activitats sobre el documental. https://www.youtube.com/watch?v=oO5i4-qEq1E.

La teoria de Darwin. El viatge del Beagle. Descripció del recorregut del viatge i activitats consultant el llibre de text.

bg1

Resultat de l’extracció de l’ADN d’un plàtan per part dels alumnes

bg2

                      Models de la molècula d’ADN realitzats pels alumnes

Amb Q de química

Objectiu 1: fer participar als alumnes en el projecte

Objectiu 2: llegir el llibre (Astres. Ed. Teide)

Objectiu 3: organitzar informació en una taula

Objectiu 4: comparar taula/full de càlcul

Objectiu 5: triar les entrades rellevants i presentar-les

Objectiu 6: treballar en grup

Una vegada hem establert el que volíem fer al grup de treball, es presenta als alumnes i es proposa una tasca, a penjar al moodle, amb el següent enunciat:

Busca en el llibre la següent informació sobre científics, i organitzar-la en una taula: Nom del científic, Any del seu naixement-mort, País d’origen, Fet o descobriment rellevant que se li atribueix (indica’n l’any si s’escau).

La informació ha d’estar disposada cronològicament.

Al llarg del llibre, hi ha una “galeria de científics” ; un dels objectius ha estat que els alumnes en facin una lectura així com que treballin en grup, recollint la informació i posant-la en comú.

Es demana que la informació es presenti en una taula (word) i amb uns criteris determinats.

Es planteja com es podria ordenar cronològicament, si caldria passar a un full de càlcul, si es posa la data de naixement i mort a la mateixa casella com ho interpreta el programa…En aquest punt es pretén coordinar la tasca amb els continguts que estan treballant en aquest moment a la matèria de Tecnologia.

S’han assolit tots els objectius llevat el número 5, donat que per manca de temps el grup de treball no havia concretat encara la manera de presentar la informació.

S’adjunta una de les tasques lliurades per part dels alumnes.

fq1

https://drive.google.com/file/d/0B-w_-LfResZ7NW5MTl8yNEgxeDg/view?usp=sharing

Edificis determinants a la història de la humanitat

La nostra contribució des del departament de llengua catalana al projecte “12 Metres” deriva d’una activitat programada per al nivell 4t ESO. Es tracta d’una de les exposicions orals que tots els alumnes han hagut de realitzar durant el segon trimestre del curs, amb el títol “El patrimoni de la UNESCO”.

Els alumnes havien de presentar, amb l’ajuda d’un suport informàtic, algun exemple  de patrimoni de la humanitat, inclòs en la llista de la UNESCO, ja sigui dins de l’àmbit material –generalment un edifici emblemàtic d’arreu del món- o bé un exemple de patrimoni immaterial, com és el cas dels “Castells” humans de Catalunya, inscrits a la llista l’any 2010.

En cada exposició, els alumnes havien d’explicar les raons per les quals l’exemple que havien triat mereixia formar part del patrimoni de la humanitat. En aquest sentit, vam tenir l’ocasió d’assistir a diverses exposicions orals sobre exemples arquitectònics que han representat moments crucials en la història de la humanitat.

Entre tots ells, podríem fer esment del “Coliseu” romà, representatiu d’una etapa històrica crucial, la “Torre Eiffel”, com a exemple d’evolució tecnològica, o el cas d’alguns edificis d’Antoni Gaudí, que testifiquen la contribució d’aquest genial arquitecte al  desenvolupament de l’arquitectura i la tecnologia constructiva.

Coliseum Parc

Matemàtics

Des del departament de matemàtiques la tasca del projecte que han realitzat els alumnes ha estat un  estudi sobre matemàtics reconeguts.

La tasca ha estat pensada perquè els alumnes de 1r ESO potenciïn les seves destreses amb les TIC.  Han disposat d’una guia detallada de com han de presentar la feina. En aquesta es detalla el format i l’estructura del cos per que puguin familiaritzar-se  amb aquestes característiques típiques en qualsevol tasca docent.

GUIA TASCA HISTÒRIA DE LA MATEMÀTICA

Degut a que la informació  que han hagut de presentar  requereix coneixements matemàtics avançats per entendre-la , només hauran de recopilar aquells aspectes que ells creguin rellevants. L’única restricció és que no podien extreure la informació de Wikipedia.

En finalitzar la tasca han realitzat un dibuix, collage o similar representant algun dels aspectes més destacats del matemàtic  estudiat. Podia ser una fórmula, un retrat o qualsevol dibuix de tipus lliure  adient amb  la informació recopilada.

nou

 

TREBALL COL·LABORATIU A la WEB: ENTORN VIRTUAL. LES ENTREVISTES AL LLARG DEL TEMPS.

A la present recerca, l’alumnat d’ESO, des del departament de llengua catalana  utilitza unes entrevistes aplicades presencialment. Aquesta etapa de l’estudi va correspondre a l’anàlisi de la situació actual amb les anteriors.  Es va utilitzar també una Rúbrica d’autoavaluació i Coavaluació.

Pot l’entorn virtual ajudar al docent a l’anàlisi, aprenentatge i aplicació del treball col·laboratiu?

L’ entrevista

Entrevistes:

  • CATERINA ALBERT I PARADÍS,  coneguda del seu nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud, una de les obres literàries cabdals del modernisme.
  • Miquel Martí i Pol fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l’autor d’un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta.
  • Xef Carme Ruscalleda i Serra. és una cuinera catalana propietària  amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i del Restaurant Sant Pau a Tòquio. Alumnes de primer C
  • Jordi Évole i Requena, també conegut pel malnom de El Follonero, és un periodista, humorista i guionista de televisió català. Des de 2008, dirigeix Salvados, un programa semanal de reportatges i entrevistes en profunditat. Alumnes de primer C
  • Pedro Francisco García Aguado és un presentador de televisió i ex-jugador de waterpolo espanyol. Después de superar la seca drogoaddicció, va escriure el llibre Demà ​​ho deixo, en el qual explica les seves experiències amb aquesta.Alumnes de primer A
  • Xef Joan Aguilar,  és una cuiner català, avi d’una alumna. Alumnes de primer B
  • Jordi Cruz Mas és un cuiner català, conegut per les seres estrelles Michelin i per la seva aparició al programa de televisió espanyola Masterchef.
  • Lluïsa Moret Sabidó és una política catalana, afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya. Actualment és l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

Parlar en públic amb seguretat i confiança.

CCLA. Parla en públic amb seguretat i confiança

 Molt bé  Bastant bé  Ha de millorar
Ha elaborat un bon guió d’exposició Abans s’ha fet un esquema o un mapa conceptual que li ha ajudat a seguir un ordre per fer l’exposició. S’ha fet un esquema o mapa conceptual que no recollia tots els aspectes S´ha fet un esquema o mapa que no estava ben organitzat. No s´ha fet cap esquema previ
Coherència. Ha sabut explicar de forma ordenada. L´ordre seguit ha estat: presentació, cos, argumentació i conclusió. Ha memoritzat l’esquema. Ha presentat les idees de forma ordenada però no ha marcat els moments. No sempre ha seguit l’ordre. Ha deixat idees sense explicar. S´ha deixat aspectes fonamentals.
Adeqüació lèxica Ha emprat mes de 4 paraules noves i ha posat exemples. Ha emprat sinònims, antònims i connectors. Ha emprat més de 3 paraules noves i ha posat exemples. Ha emprat una o dues paraules noves i ha posat un exemple. Ha repetit connectors. No ha emprat cap paraula nova i no ha posat exemples.
Ritme i entonació Ha rallat a poc a poc,  ha subratllat amb la veu les paraules importants i ha emprat tons de veu diferents. La projecció de la veu i la pronúncia han estat adequades però no ha emprat tons de veu diferents. No ha fet pauses i no ha parlat clar Ha passat més temps llegint que mirant al públic.
Lleng no verbal. Moviment Mira al públic la major part del temps. Els moviments corporals, gesticulació i expr facial donen credibilitat al contingut del discurs. A vegades ha mirat al públic. S´ha expressat correctament però no se’l veia tranquil. No ha mirat el públic. Expressió pobre. Moviments corporals desacompasats amb els continguts
S’ha adequat  al temps Ha emprat exactament el temps que havia previst a l´esquema previ El temps li ha vingut just a la part final Li ha faltat un aspecte a tractar. Han quedat aspectes sense explicar.
Ha aportat coneixements rellevants i reflexió personal Ha aportat idees pròpies i reflexió personal així com coneixements rellevants. Ha aportat nous coneixements però poca reflexió personal Ha aportat algun nou coneixement. No ha aportat ni nous coneixements ni reflexió personal.

Coavaluació de l’entrevista.

 

Avaluem-nos – Industrial Revolution

Una vegada hem acabat amb les presentacions orals i amb la realització del nostre treball en grup, és hora d’avaluar-nos. Ho farem de dues maneres, ens autoavaluarem i també farem una coavaluació del nostre treball en grup. D’aquesta manera reflexionarem com hem treballat i com podríem millorar la nostra feina.

IMG_4076

 

Aquí podem veure alguns exemples:

Conclusions personals

Coavaluació

Una cursa de 12m

 

El projecte “12 metres” es treballa a 4rt ESO des de l’àrea d’Educació Física  de la següent manera.

  • He distribuït la història de la humanitat en diferents etapes. Prehistòria, Mesopotàmia i Egipte, Grècia y Roma, Edat Mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Edat Contemporània, S.XX i S XXI.
  • He fet grups d’alumnes a cada classe. Cada grup d’alumnes està format per 3 o 4. A cada grup per sorteig li han tocat dues d’aquestes etapes històriques.EF3
  • Cada grup ha de buscar dos fets rellevants de cada etapa que estiguin relacionats amb el món de l’Activitat Física o l’Esport. Triar una imatge significativa  i una petita explicació.
  • Per facilitar la feina els hi he facilitat un petit dossier ( s’adjunta arxiu) a on s’expliquen  els trets característics de l’activitat física a cada època excepte les  dues darreres S XX i S XXI que ho han hagut de buscar ells.
  • EF1
  • Per finalitzar recull de tots els treballs i selecció dels més representatius de cada etapa històrica.