FETS I PERSONATGES EN EL MARC DE LA BIOLOGIA I LA GEOLOGIA

Amb l’alumnat de 4t d’ESO, des de la matèria optativa de Biologia i Geologia, al  llarg del curs hem anat treballant esdeveniments científics importants i els o les científiques que els han protagonitzat. L’objectiu final era incloure una síntesi dels aprenentatges assolits en el nostre projecte interdisciplinar dels “12 metres”. A continuació s’exposen les diferents entrades i les activitats realitzades, ordenades cronològicament segons la programació d’aula:

Entrades Biologia i Geologia Activitats d’aula
Alfred Wegener

Teoria de la deriva continental (1915)

Visionat de l’animació “Earth 100 Million Years From Now” i comentari.

Explicació de les proves a favor de la deriva continental.

 

Francesco Redi

La generació espontània no és possible

(1668)

 

Explicació de l’experiment de Redi. Què volia demostrar? Com ho va fer? A quines conclusions va arribar?
Louis Pasteur

Vacunes, la generació espontània no és possible

sXIX

 

L’experiment de Pasteur. Què volia demostrar? Com ho va fer? A quines conclusions va arribar?
Alexander Oparin

Teoria de la síntesi abiòtica (1924)

Elaboració d’un document explicant les diferents etapes de la síntesi abiòtica segons Oparin.
Experiment de Miller i Urey (1953)

 

A partir d’un esquema de l’experiment, explicar què intentaven investigar, quins van ser els resultats i què van demostrar.

 

Schleiden, Schwann, Virchov

Teoria cel·lular

sXIX

 

Cerca d’informació sobre els diferents científics que van col·laborar en l’elaboració de la teoria cel·lular. Observació de teixits animals i vegetals al microscopi òptic.
Rosalind Franklin, James Watson, Francis Crick, Maurice Wilkins.

Descobriment de l’estructura de l’ADN

(1953)

 

Visionat del documental. El descobriment de l’estructura de l’ADN. http://hipertextual.com/2014/11/rosalind-franklin

Debat sobre dona i ciència partint del cas de Rosalind Franklin.

Elaboració de models sobre l’estructura de l’ADN.

Extracció d’ADN al laboratori.

 

Severo Ochoa

Premi Nobel (1959)

Síntesi artificial d’àcids nucleics.

Llegir al llibre perquè Severo Ochoa va rebre el Premi Nobel. Raonar quin tipus d’àcid nucleic va sintetitzar i quina proteïna es podia obtenir a partir d’aquest.

 

Ramón i Cajal

Premi Nobel (1906)

Estudis sobre les neurones

A partir del cas de Severo Ochoa cercar informació per esbrinar quin altre científic espanyol va guanyar el Premi Nobel i què va descobrir.
Obtenció del primer mamífer clònic: L’ovella Dolly (1996) Explicació del cas de la ovella Dolly. Comparació entre clonatge reproductiu i el clonatge terapèutic.

Arguments a favor i en contra. Debat.

 

Collins i Venter

Sequenciació del genoma humà

(2001)

 

Visionat de http://www.xplorehealth.eu/ “Què diuen els meus gens sobre mi” Resolució de qüestions sobre el vídeo.
Gregor Mendel (1865)

Les lleis de l’herència

Explicació dels experiments de Mendel. Resolució de problemes sobre genètica mendeliana.

 

Charles Darwin

Publicació de l’origen de les espècies

(1859)

 

Documental “Les Galápagos” Activitats sobre el documental. https://www.youtube.com/watch?v=oO5i4-qEq1E.

La teoria de Darwin. El viatge del Beagle. Descripció del recorregut del viatge i activitats consultant el llibre de text.

bg1

Resultat de l’extracció de l’ADN d’un plàtan per part dels alumnes

bg2

                      Models de la molècula d’ADN realitzats pels alumnes

Matemàtics

Des del departament de matemàtiques la tasca del projecte que han realitzat els alumnes ha estat un  estudi sobre matemàtics reconeguts.

La tasca ha estat pensada perquè els alumnes de 1r ESO potenciïn les seves destreses amb les TIC.  Han disposat d’una guia detallada de com han de presentar la feina. En aquesta es detalla el format i l’estructura del cos per que puguin familiaritzar-se  amb aquestes característiques típiques en qualsevol tasca docent.

GUIA TASCA HISTÒRIA DE LA MATEMÀTICA

Degut a que la informació  que han hagut de presentar  requereix coneixements matemàtics avançats per entendre-la , només hauran de recopilar aquells aspectes que ells creguin rellevants. L’única restricció és que no podien extreure la informació de Wikipedia.

En finalitzar la tasca han realitzat un dibuix, collage o similar representant algun dels aspectes més destacats del matemàtic  estudiat. Podia ser una fórmula, un retrat o qualsevol dibuix de tipus lliure  adient amb  la informació recopilada.

nou

 

TREBALL COL·LABORATIU A la WEB: ENTORN VIRTUAL. LES ENTREVISTES AL LLARG DEL TEMPS.

A la present recerca, l’alumnat d’ESO, des del departament de llengua catalana  utilitza unes entrevistes aplicades presencialment. Aquesta etapa de l’estudi va correspondre a l’anàlisi de la situació actual amb les anteriors.  Es va utilitzar també una Rúbrica d’autoavaluació i Coavaluació.

Pot l’entorn virtual ajudar al docent a l’anàlisi, aprenentatge i aplicació del treball col·laboratiu?

L’ entrevista

Entrevistes:

  • CATERINA ALBERT I PARADÍS,  coneguda del seu nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud, una de les obres literàries cabdals del modernisme.
  • Miquel Martí i Pol fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l’autor d’un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta.
  • Xef Carme Ruscalleda i Serra. és una cuinera catalana propietària  amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i del Restaurant Sant Pau a Tòquio. Alumnes de primer C
  • Jordi Évole i Requena, també conegut pel malnom de El Follonero, és un periodista, humorista i guionista de televisió català. Des de 2008, dirigeix Salvados, un programa semanal de reportatges i entrevistes en profunditat. Alumnes de primer C
  • Pedro Francisco García Aguado és un presentador de televisió i ex-jugador de waterpolo espanyol. Después de superar la seca drogoaddicció, va escriure el llibre Demà ​​ho deixo, en el qual explica les seves experiències amb aquesta.Alumnes de primer A
  • Xef Joan Aguilar,  és una cuiner català, avi d’una alumna. Alumnes de primer B
  • Jordi Cruz Mas és un cuiner català, conegut per les seres estrelles Michelin i per la seva aparició al programa de televisió espanyola Masterchef.
  • Lluïsa Moret Sabidó és una política catalana, afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya. Actualment és l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

Parlar en públic amb seguretat i confiança.

CCLA. Parla en públic amb seguretat i confiança

 Molt bé  Bastant bé  Ha de millorar
Ha elaborat un bon guió d’exposició Abans s’ha fet un esquema o un mapa conceptual que li ha ajudat a seguir un ordre per fer l’exposició. S’ha fet un esquema o mapa conceptual que no recollia tots els aspectes S´ha fet un esquema o mapa que no estava ben organitzat. No s´ha fet cap esquema previ
Coherència. Ha sabut explicar de forma ordenada. L´ordre seguit ha estat: presentació, cos, argumentació i conclusió. Ha memoritzat l’esquema. Ha presentat les idees de forma ordenada però no ha marcat els moments. No sempre ha seguit l’ordre. Ha deixat idees sense explicar. S´ha deixat aspectes fonamentals.
Adeqüació lèxica Ha emprat mes de 4 paraules noves i ha posat exemples. Ha emprat sinònims, antònims i connectors. Ha emprat més de 3 paraules noves i ha posat exemples. Ha emprat una o dues paraules noves i ha posat un exemple. Ha repetit connectors. No ha emprat cap paraula nova i no ha posat exemples.
Ritme i entonació Ha rallat a poc a poc,  ha subratllat amb la veu les paraules importants i ha emprat tons de veu diferents. La projecció de la veu i la pronúncia han estat adequades però no ha emprat tons de veu diferents. No ha fet pauses i no ha parlat clar Ha passat més temps llegint que mirant al públic.
Lleng no verbal. Moviment Mira al públic la major part del temps. Els moviments corporals, gesticulació i expr facial donen credibilitat al contingut del discurs. A vegades ha mirat al públic. S´ha expressat correctament però no se’l veia tranquil. No ha mirat el públic. Expressió pobre. Moviments corporals desacompasats amb els continguts
S’ha adequat  al temps Ha emprat exactament el temps que havia previst a l´esquema previ El temps li ha vingut just a la part final Li ha faltat un aspecte a tractar. Han quedat aspectes sense explicar.
Ha aportat coneixements rellevants i reflexió personal Ha aportat idees pròpies i reflexió personal així com coneixements rellevants. Ha aportat nous coneixements però poca reflexió personal Ha aportat algun nou coneixement. No ha aportat ni nous coneixements ni reflexió personal.

Coavaluació de l’entrevista.

 

Avaluem-nos – Industrial Revolution

Una vegada hem acabat amb les presentacions orals i amb la realització del nostre treball en grup, és hora d’avaluar-nos. Ho farem de dues maneres, ens autoavaluarem i també farem una coavaluació del nostre treball en grup. D’aquesta manera reflexionarem com hem treballat i com podríem millorar la nostra feina.

IMG_4076

 

Aquí podem veure alguns exemples:

Conclusions personals

Coavaluació

Presentacions orals – Industrial Revolution

Des del grup de l’àmbit anglès hem fet presentacions orals de les investigacions realitzades. Cada grup ha anant explicant el resultat de la seva recerca als altres grups i d’aquesta manera poden compartir i ampliar els seus coneixements sobre aquesta etapa.

A més a més de les presentacions, estan acabant els seus eportfolios (o carpetes d’aprenentatge) en anglès que també podran compartir amb Google Sites.11

Moment atreveix-te!

És possible mostrar els esdeveniments més importants de la història en 12 metres?

Ens trobem en el punt de definir el contingut en forma d’entrades. L’eix cronològic serà horitzontal i un exemple de dades a presentar són les següents:

Cultura clàssica

3000-2000 a C. Civilització Minoica
776 a C. Inici dels Jocs olímpics
S.VIII a. C. Homer escriu la Ia Ilíada i l’ Odissea
510-507 a C. Clístenes, pare de la democràcia
s. V a C. Naixement del teatre a Atenes
387 a C. Plató funda l’Acadèmia
331 a C. Alexandre el Gran funda Alexandria

En la propera reunió posarem en comú com hem treballat el projecte amb els estudiants a…22

Carpeta d’aprenentatge – Industrial Revolution

Després de la sessió que vam dedicar a la formació dels grups, ara ja ens toca començar a treballar en el projecte.

Els dos últims divendres van ser les primeres sessions per a cada grup (doncs només veig la meitat del grup cada divendres). Vam començar per decidir com hauríem de presentar les activitats del projecte i quins serien els criteris d’avaluació. Com haurien de lliurar les activitats proposades? Com s’avaluaria el projecte?

Els vaig proposar que ho podrien fer mitjançant una carpeta d’aprenentatge o e-portfolio. Jo havia presuposat que ja havien treballat amb aquest format, doncs són alumnes de quart d’ESO i sé que a diferents cursos de primer, segon i tercer ja han practicat amb aquest format. Però quina seria la meva sorpresa quan em van comentar que mai ho havien fet servit.

Aleshores vam haver de restructurar el que hi havia programat per aquesta sessió i vam començar fent una introducció de la carpeta d’aprenentatge: què era, per a què serveix, com es pot estructurar, com es fa servir…

En un principi, els va hi va costar començar, doncs van haver d’utilitzar l’aplicació de Google Sites i no l’havien fet servir mai. Però de seguida ja ho van entendre i semblava que ja ho sabien fer de tota la vida.

Un cop feta la introducció sobre la carpeta d’aprenentatge o e-portfolio, van continuar  treballant en el projecte pròpiament dit. Utilitzaran la següent plantilla per la realització de la carpeta d’aprenentage o e-portfolio:

c.a

Industrial Revolution Portfolio