FETS I PERSONATGES EN EL MARC DE LA BIOLOGIA I LA GEOLOGIA

Amb l’alumnat de 4t d’ESO, des de la matèria optativa de Biologia i Geologia, al  llarg del curs hem anat treballant esdeveniments científics importants i els o les científiques que els han protagonitzat. L’objectiu final era incloure una síntesi dels aprenentatges assolits en el nostre projecte interdisciplinar dels “12 metres”. A continuació s’exposen les diferents entrades i les activitats realitzades, ordenades cronològicament segons la programació d’aula:

Entrades Biologia i Geologia Activitats d’aula
Alfred Wegener

Teoria de la deriva continental (1915)

Visionat de l’animació “Earth 100 Million Years From Now” i comentari.

Explicació de les proves a favor de la deriva continental.

 

Francesco Redi

La generació espontània no és possible

(1668)

 

Explicació de l’experiment de Redi. Què volia demostrar? Com ho va fer? A quines conclusions va arribar?
Louis Pasteur

Vacunes, la generació espontània no és possible

sXIX

 

L’experiment de Pasteur. Què volia demostrar? Com ho va fer? A quines conclusions va arribar?
Alexander Oparin

Teoria de la síntesi abiòtica (1924)

Elaboració d’un document explicant les diferents etapes de la síntesi abiòtica segons Oparin.
Experiment de Miller i Urey (1953)

 

A partir d’un esquema de l’experiment, explicar què intentaven investigar, quins van ser els resultats i què van demostrar.

 

Schleiden, Schwann, Virchov

Teoria cel·lular

sXIX

 

Cerca d’informació sobre els diferents científics que van col·laborar en l’elaboració de la teoria cel·lular. Observació de teixits animals i vegetals al microscopi òptic.
Rosalind Franklin, James Watson, Francis Crick, Maurice Wilkins.

Descobriment de l’estructura de l’ADN

(1953)

 

Visionat del documental. El descobriment de l’estructura de l’ADN. http://hipertextual.com/2014/11/rosalind-franklin

Debat sobre dona i ciència partint del cas de Rosalind Franklin.

Elaboració de models sobre l’estructura de l’ADN.

Extracció d’ADN al laboratori.

 

Severo Ochoa

Premi Nobel (1959)

Síntesi artificial d’àcids nucleics.

Llegir al llibre perquè Severo Ochoa va rebre el Premi Nobel. Raonar quin tipus d’àcid nucleic va sintetitzar i quina proteïna es podia obtenir a partir d’aquest.

 

Ramón i Cajal

Premi Nobel (1906)

Estudis sobre les neurones

A partir del cas de Severo Ochoa cercar informació per esbrinar quin altre científic espanyol va guanyar el Premi Nobel i què va descobrir.
Obtenció del primer mamífer clònic: L’ovella Dolly (1996) Explicació del cas de la ovella Dolly. Comparació entre clonatge reproductiu i el clonatge terapèutic.

Arguments a favor i en contra. Debat.

 

Collins i Venter

Sequenciació del genoma humà

(2001)

 

Visionat de http://www.xplorehealth.eu/ “Què diuen els meus gens sobre mi” Resolució de qüestions sobre el vídeo.
Gregor Mendel (1865)

Les lleis de l’herència

Explicació dels experiments de Mendel. Resolució de problemes sobre genètica mendeliana.

 

Charles Darwin

Publicació de l’origen de les espècies

(1859)

 

Documental “Les Galápagos” Activitats sobre el documental. https://www.youtube.com/watch?v=oO5i4-qEq1E.

La teoria de Darwin. El viatge del Beagle. Descripció del recorregut del viatge i activitats consultant el llibre de text.

bg1

Resultat de l’extracció de l’ADN d’un plàtan per part dels alumnes

bg2

                      Models de la molècula d’ADN realitzats pels alumnes

Amb Q de química

Objectiu 1: fer participar als alumnes en el projecte

Objectiu 2: llegir el llibre (Astres. Ed. Teide)

Objectiu 3: organitzar informació en una taula

Objectiu 4: comparar taula/full de càlcul

Objectiu 5: triar les entrades rellevants i presentar-les

Objectiu 6: treballar en grup

Una vegada hem establert el que volíem fer al grup de treball, es presenta als alumnes i es proposa una tasca, a penjar al moodle, amb el següent enunciat:

Busca en el llibre la següent informació sobre científics, i organitzar-la en una taula: Nom del científic, Any del seu naixement-mort, País d’origen, Fet o descobriment rellevant que se li atribueix (indica’n l’any si s’escau).

La informació ha d’estar disposada cronològicament.

Al llarg del llibre, hi ha una “galeria de científics” ; un dels objectius ha estat que els alumnes en facin una lectura així com que treballin en grup, recollint la informació i posant-la en comú.

Es demana que la informació es presenti en una taula (word) i amb uns criteris determinats.

Es planteja com es podria ordenar cronològicament, si caldria passar a un full de càlcul, si es posa la data de naixement i mort a la mateixa casella com ho interpreta el programa…En aquest punt es pretén coordinar la tasca amb els continguts que estan treballant en aquest moment a la matèria de Tecnologia.

S’han assolit tots els objectius llevat el número 5, donat que per manca de temps el grup de treball no havia concretat encara la manera de presentar la informació.

S’adjunta una de les tasques lliurades per part dels alumnes.

fq1

https://drive.google.com/file/d/0B-w_-LfResZ7NW5MTl8yNEgxeDg/view?usp=sharing

Matemàtics

Des del departament de matemàtiques la tasca del projecte que han realitzat els alumnes ha estat un  estudi sobre matemàtics reconeguts.

La tasca ha estat pensada perquè els alumnes de 1r ESO potenciïn les seves destreses amb les TIC.  Han disposat d’una guia detallada de com han de presentar la feina. En aquesta es detalla el format i l’estructura del cos per que puguin familiaritzar-se  amb aquestes característiques típiques en qualsevol tasca docent.

GUIA TASCA HISTÒRIA DE LA MATEMÀTICA

Degut a que la informació  que han hagut de presentar  requereix coneixements matemàtics avançats per entendre-la , només hauran de recopilar aquells aspectes que ells creguin rellevants. L’única restricció és que no podien extreure la informació de Wikipedia.

En finalitzar la tasca han realitzat un dibuix, collage o similar representant algun dels aspectes més destacats del matemàtic  estudiat. Podia ser una fórmula, un retrat o qualsevol dibuix de tipus lliure  adient amb  la informació recopilada.

nou

 

Avaluem-nos – Industrial Revolution

Una vegada hem acabat amb les presentacions orals i amb la realització del nostre treball en grup, és hora d’avaluar-nos. Ho farem de dues maneres, ens autoavaluarem i també farem una coavaluació del nostre treball en grup. D’aquesta manera reflexionarem com hem treballat i com podríem millorar la nostra feina.

IMG_4076

 

Aquí podem veure alguns exemples:

Conclusions personals

Coavaluació

Una cursa de 12m

 

El projecte “12 metres” es treballa a 4rt ESO des de l’àrea d’Educació Física  de la següent manera.

  • He distribuït la història de la humanitat en diferents etapes. Prehistòria, Mesopotàmia i Egipte, Grècia y Roma, Edat Mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Edat Contemporània, S.XX i S XXI.
  • He fet grups d’alumnes a cada classe. Cada grup d’alumnes està format per 3 o 4. A cada grup per sorteig li han tocat dues d’aquestes etapes històriques.EF3
  • Cada grup ha de buscar dos fets rellevants de cada etapa que estiguin relacionats amb el món de l’Activitat Física o l’Esport. Triar una imatge significativa  i una petita explicació.
  • Per facilitar la feina els hi he facilitat un petit dossier ( s’adjunta arxiu) a on s’expliquen  els trets característics de l’activitat física a cada època excepte les  dues darreres S XX i S XXI que ho han hagut de buscar ells.
  • EF1
  • Per finalitzar recull de tots els treballs i selecció dels més representatius de cada etapa històrica.

Això va de màquines? Sí, gràcies

Des de la matèria de tecnologies  anem a treballar el projecte de 12 metres de la següent forma:

Descripció de l’activitat:  Elaborar un eix cronològic il·lustrat sobre  l’evolució de les màquines utilitzant un full de càlcul.

Pauta de l’activitat:

Recerca d’informació de dades rellevants

Etapes: edat moderna (1492-1789), edat contemporània (1789-1900), segle XX, SEGLE XXI

(utilitza un full per cada etapa…full1 edat moderna, full2 edat contemporània…

Entrades: màquines, artefactes, etc. rellevants

FET PELS ALUMNES:

t4

t3

t2

t1

 

Carpeta d’aprenentatge – Industrial Revolution

Després de la sessió que vam dedicar a la formació dels grups, ara ja ens toca començar a treballar en el projecte.

Els dos últims divendres van ser les primeres sessions per a cada grup (doncs només veig la meitat del grup cada divendres). Vam començar per decidir com hauríem de presentar les activitats del projecte i quins serien els criteris d’avaluació. Com haurien de lliurar les activitats proposades? Com s’avaluaria el projecte?

Els vaig proposar que ho podrien fer mitjançant una carpeta d’aprenentatge o e-portfolio. Jo havia presuposat que ja havien treballat amb aquest format, doncs són alumnes de quart d’ESO i sé que a diferents cursos de primer, segon i tercer ja han practicat amb aquest format. Però quina seria la meva sorpresa quan em van comentar que mai ho havien fet servit.

Aleshores vam haver de restructurar el que hi havia programat per aquesta sessió i vam començar fent una introducció de la carpeta d’aprenentatge: què era, per a què serveix, com es pot estructurar, com es fa servir…

En un principi, els va hi va costar començar, doncs van haver d’utilitzar l’aplicació de Google Sites i no l’havien fet servir mai. Però de seguida ja ho van entendre i semblava que ja ho sabien fer de tota la vida.

Un cop feta la introducció sobre la carpeta d’aprenentatge o e-portfolio, van continuar  treballant en el projecte pròpiament dit. Utilitzaran la següent plantilla per la realització de la carpeta d’aprenentage o e-portfolio:

c.a

Industrial Revolution Portfolio