La cuina del pensament computacional per Frank Sabaté
https://www.youtube.com/@scratchen5minuts760
Seqüència
Els programes es componen de seqüències d’instruccions que s’executen per realitzar una tasca. Les seqüències d’instruccions són una sèrie d’ordes, una rere l’altre. Cada pas es segueix en ordre, quan el pas anterior s’ha completat. El resultat d’un programa dependrà de les ordres i de com s’organitzen.
Aquesta sèrie de passos específics per solucionar un problema o resoldre una tasca es denomina algoritme.
En el nostre dia a dia, per resoldre certes situacions seguim una seqüència d’instruccions, per exemple, en cuinar un pastís, per arribar a un destí de viatge, quan construïm un moble, quan plantem una llavor…
Has pensat mai, com podries desglossar en petites instruccions el moment de fer-te l’esmorzar? No és mateix agafar una tassa i abocar el suc, que abocar el suc i després agafar la tassa. Un altre exemple evidentment és que primer torrem el pa i posteriorment posem la melmelada. Al revés seria una mica desastrós, oi?
Quan programem el que fem és donar instruccions pas a pas a un ordinador sobre què ha de fer i en quin ordre. Les instruccions han de ser prou petites perquè els ordinadors les entenguin, han de ser clares i detallades. Si no, l’ordinador s’equivocarà o farà coses diferents dels que pensàveu que havíeu programat.
Bucle, repetició o iteració
Un bucle és una acció que es repeteix un cop rere l’altre.
En la vida quotidiana fem coses en bucle constantment, per exemple, quan fem una sèrie d’exercicis al gimnàs o quan fem voltes a un circuit. Utilitzem paraules com <sempre que…>, <fins que…> o <repeteix 20> en bucle.
En programació els bucles són blocs de codi o instruccions que es repeteixen un cop rere l’altre. Alguns bucles s’executen sempre (bucles infinits). D’altres tenen alguna cosa que els atura. I d’altres que es repeteixen mentre es compleix una condició.
Paral·lelisme
Si jo estic alhora parlant, escrivint i caminant, podem dir que estic fent tres coses alhora. Això seria “paral·lelisme”. En llenguatge de programació el concepte paral·lelisme es refereix a seqüències d’instruccions que succeeixen de manera simultània.
Condicionals
En el nostre dia a dia, estem prenent decisions constantment:
- Si prems el botó de l’ascensor, faràs que vingui.
- Si el semàfor està vermell, aturat, si no, camina.
A l’hora de programar és important saber dir com prendre decisions i què fer en determinades situacions. D’això se’n diu selecció o condicionals.
Els condicionals o selecció són estructures de programació que responen a una condició. Permeten diversificar un programa i fer una de dues opcions diferents. Si passa alguna cosa determinada, fes això; si no, fes una altra cosa.
Una manera molt senzilla d’explicar una condició podria ser a través del següent exemple.
Us heu d’imaginar una via de tren. Els raïls obliguen a seguir al tren per aquest camí, però existeixen els encreuaments de vies…
El tren segueix recte pels raïls fins que arriba a un encreuament de camins, és a dir, a la condició. Aquest encreuament simbolitza el compliment d’una acció o una altra, si les agulles de les vies estan cap a la dreta, el tren girarà a la dreta, si no, seguirà recte.
Esdeveniments
Els esdeveniments són accions que desencadenen que una altra se succeeixi; són un component essencial dels mitjans interactius. Per exemple prémer el botó que posa en marxa la rentadora, girar l’aixeta per tal que comenci a rajar aigua, pitjar damunt un botó del comandament a distància per tal que se sintonitzi una cadena de televisió.
Variables, dades
Una variable és un lloc on el programa pot emmagatzemar una dada, com un número o una cadena de text. Aquestes dades no són fixes, sinó que poden anar canviant (variant) al llarg del nostre programa.
Per exemple, en un joc, la variable pot guardar i mostrar informació com ara la puntuació, el temps que queda o el nom de l’usuari.
En resum, una variable és semblant a una capsa o un sobre on podem guardar coses importants a dins, en el nostre cas, dades.
Operadors
Els operadors matemàtics engloben les diferents operacions matemàtiques (suma, resta, multiplicació, divisió…) i altres elements relacionats amb elles.
Els operadors de comparació permeten comparar dos valors del mateix tipus, tal com el seu nom indica. Si la comparació és certa el resultat serà verdader. En cas contrari, el resultat serà fals.
Operadors lògics. Les expressions booleanes utilitzen els operadors <<i>> <<o>> <<no>> per combinar valors i retornar un resultat: cert o fals (o 1 i 0). En altres paraules, la lògica booleana és fer afirmacions que combinin expressions amb paraules com <<i>> <<o>> <<no>>.
L’operador lògic “i” combina dues condicions. Perquè el resultat sigui vertader, les dues condicions han de ser verdaderes.
L’operador lògic “o” també permet combinar dues condicions. Però, perquè el resultat sigui cert, només és necessari que una de les dues condicions sigui verdadera.
