Escoltava el passat dilluns al professor Alberto Royo -arran de la presentació del seu llibre “Contra la nueva educación”- fent una una defensa a favor de la memorització. I vet-aquí que vaig tornar a reflexionar sobre el paper de la memorització en l’ensenyament actual, tot i que no en el mateix sentit que el citat autor.

Jo que vinc d’una època de memorització absoluta (sí:  em va tocar aprendre  la famosa llista dels Reis Gods i tots els afluents dels rius d’Espanya…)  sé com és d’inútil memoritzar sense sentit, perquè s’oblida tot.

Però, no memoritzar res ? Deixar-ho tot en mans de la tecnologia? No fer l’esforç de recordar el número de telefon dels pares, o dels fills ? No utilitzar, i  per tant estroncar, aquesta valuosa eina ja tan malmesa ? (imagineu els temps d’esplendor de la memorització quan  no hi havia accés a l’escriptura).

No confonguem memòria i memorització. La memòria és inherent al cervell i al desenvolupament humà. Hi ha diferents menes de memòria ( a curt o llarg termini, de treball, implìcita, explícita…)  i no desapareixerà: potser mutarà o es desenvoluparà ajustant-se als nous requeriments socials.

La memorització és l’acte conscient i deliberat de retenir unes dades perquè passin a la memòria a llarg termini amb l’objectiu d’evocar-les posteriorment i que ens serviran per aprendre (o per aprovar un examen). Aquest acte es serveix d’unes eines, estratègies, tècniques, que van des de la simple repetició a les regles nemotècniques.

Per què l’escola actual ha deixat d’utilitzar aquesta eina? per avorrida? (que en casos ho és, però hi ha tantes coses avorrides a l’escola que no vindria d’una), per inútil? (inútil és aprendre llistes sense sentit, però potser no és inútil memoritzar-ho tot), perquè no té sentit memoritzar dades quan les podem obtenir amb un mòbil? (ensenyem als alumnes a utilitzar adequadament els cercadors d’informació?), perquè els infants no es mostren gens interessats en memoritzar? (ni en moltes altres coses de l’escola) perquè està passat de moda? (posem a l’abast dels alumnes altres estratègies més novedoses que supleixin la memorització?)…

Jo crec que l’escola ha deixat de fer memoritzar perquè  la societat ha deixat de fer-ho. Delega en cercadors, calculadores… Quan anem una colla a sopar (els mestres i psicopedagogs també) i volem dividir el compte, correm ser els primers a treure el mòbil i fer servir la calculadora; quan no ens ve al cap una dada, correm a cercar-la al Google; no recordem números de telefon, ja són a l’agenda; no recordem els aniversaris, ja son al Facebook…

Aixi, ja no necessitem memoritzar per  evocar dades; però si no practiquem podrem ser hàbils en memòria de treball, que és un dels eixos de les funcions cognitives superiors ?

Per acabar dues preguntetes més: i si ens inventéssim maneres entretingudes de memoritzar ? i si tornem a fer servir la música o les cantarelles per fixar i activar el record ?