No descobrim res si diem que estem en un món saturat d’imatges. Les tecnologies, els mitjans de comunicació, la publicitat, etc. ens inunden amb imatges, vídeos. icones… Els infants encara hi estan més immersos: fotos, contes il·lustrats, dibuixos animats, videojocs, videos educatius …
No vull caure en el debat sobre pantalles sí o no, ni incidir en els efectes nocius que per molts neuropsicòlegs té l’exposició excessiva o precoç a les pantalles. Vull exposar el que m’estic trobant -cada cop més- en passar un test d’intel·ligència (WISC-IV, EFAI, RIAS): els resultats en les escales en què interven imatges (raonament verbal, memòria verbal…) són significativament més alts que els resultats de les escales on intervé el llenguatge (raonament verbal…..), en alguns casos amb unes puntuacions altament discordants, especialment en aquells alumnes amb més fracas escolar.
No aporto dades contrastades per extreure conclusions científiques, però és evident que la gran diferència d’estimulació existent entre allò que entra per via visual i allò que entra per via auditiva genera uns canvis significatius en la intel·ligència.
És això positu o negatiu? S’està mermant la capacitat de raonar del cervell? La intel·ligència del futur serà bàsicament intuïtiva, multitasca i visual?
Passen els infants massa hores davant les pantalles? La “culpa” és dels videojocs? I els videojocs educatius no tenen cap responsabilitat? No sobreestimulen també el raonament visual? Podem compensar amb llenguatge l’allau visual? Cal fer-ho?
Feu els comentaris que cregueu oportuns. En una altra entrada en continuem parlant.
