Retard, trastorn, dificultat ? O un punt en l’espectre de la normalitat ?
Vulguem o no, estem educats en el positivisme i la racionalitat, perquè aquests paradigmes són predominants en la cultura occidental.
Això implica que les ciències socials estan tallades pel patró de les experiementals. I em refereixo a la idea de normalitat, corba (o campana) de Gauss, estar dins o fora d’un percentil que determina la dificultat, el trastorn o la incapacitat.
L’esperit de l’escola inclusiva rau en concebre tot l’alumnat com a subjectes que estan en un punt o altre d’un espectre: com la llum, com els colors ( no establim pas el vermell com a norma i el groc com a color sobredotat o el morat com a color discapacitat).
En el cas dels infants anomenats de l’espectre autista, hem de tenir en compte diferents aspectes:
– Com a tal espectre, la tipologia i característiques d’aquests infants són variadíssimes.
– La seva manera de percebre i simbolitzar el món, així com les estratègies de pensament són particulars i diferents de la majoria, però NO SÓN nens d’un altre planeta. El seu espectre es troba dins de l’espectre general, són uns nens i nenes més.
– La seva evolució, com la de tots els infants, fa que variï la seva conducta, interessos, relacions, etc.
– Aquesta evolució fa que sovint es dubti del diagnòstic, perquè hi ha simpomatologia que canvia, indicadors que apareixen o desapareixen, apropament a comportaments socials habituals, característiques coincidents amb altres transtorns, etc.
– NO ES CUREN PERQUÈ NO ESTAN MALALTS.
– Presenten necessitats educatives especials, perquè l’escola està dissenyada per al gruix d’alumnes que trobem a la muntanya de la Campana de Gauss.
-Cada nen o nena TEA, com cada nen i nena no TEA, és únic estigui on estigui situat a la famosa campana. 
No en va, la corba o campana de Gauss també rep el nom de “distribució normal”. Representa el comportament dels valors de certes variables, les variacions de les quals estan influenciades per fenòmens aleatoris. Això significarà, que hi haurà un gran nombre d´individus ( pel que fa a una determinada variable) que s´ubicaran en un determinat valor (seria la mitjana).
Però no. La meva intenció no és repassar estadística Primer, perquè no en sé i segon perquè em sembla molt interessant el pas que s´ha fet del concepte matemàtic “normal” (entès com ajustat a la norma, a la majoria, concepte en principi neutre) al concepte “normal” ubicat en el registre valoratiu i entès com allò acceptat o acceptable. Segon aquest segon registre, el que no és normal (el que no és matemàticament normal, per tant, la possessió d´un valor de variable que no s´ajusta a la mitjana) no és l´acceptat o l´acceptable. I d´aquí a ser rebutjat socialment només hi ha un pas.
És molt interessant veure cóm es fa el pas d´allò empíric (potser, millor matemàtic ,però científic, al cap i a la fi) a allò axiològic o valoratiu.
Qui ho fa?
Per què es fa?
Per pensar.
(