L’autonomia i iniciativa personal és la sisena de les competències bàsiques. És una competència transversal i es treballa amb activitats programades, o no, en el marc d’altres àmbits d’aprenentatge.

És la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes, i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes individuals o col·lectius.

Dependència i apatia en serien el contrari.

Volem nens i nenes autònoms, amb criteri i iniciativa, amb ganes d’aprendre. No importa si arriben  a l’exelència , no importa si els costa, però volem formar adults capaços de portar endavant projectes, de fer-se càrrec de la seva vida, de les seves responsabilitats…

Aleshores, per què hi ha tants i tants nenes i nens dependents i apàtics ? Per què els falta tant esperit crític?  Per què necessiten tant de l’adult per estudiar, per pensar,  per arriscar? Anomeno depenents cognitius a aquells infants que sense tenir cap hàndicap o deficiència necessiten de l’ajuda i de la guia de l’adult per pensar i organitzar el pensament. Infants amb poques expectatives d’èxit.

Així doncs, no hauríem de treballar i prioritzar la competència d’autonomia i iniciativa personal com la més bàsica de totes les competències? no hauríem de programar sistemàticament activitats per desenvolupar-la i  avaluant-ne el progrés per millorar i poder assolir l’objectiu de fer persones més autònomes, amb més iniciativa, per tant més lliures ?