Dins de l’aigua de l’estany
un estel fa pampallugues
com si es volgués esborrar.
És que el vent hi pren un bany;
quan l’aigua no faci arrugues
el podrem veure clar.
Joana Raspall
Il.lustració Cyril Rolando
Si pogués comprar una estrella,
per petitona que fos,em pensaria ser l’amo
del tresor més fabulós.
Em faria,per anar-hi,
un coet espacial;
quan aquí els llums s’encenguessin
jo ja seria allà dalt!
Hi tindria una caseta
amb les parets transparents
per veure com creix la lluna
i com corren tots els vents.
Veuria els núvols que semblen
pilots de cotó embullats….
i potser són plats de nata
o bunyols,emmascarats.
Potser veuria les viles
d’aquí baix com formiguers;
i tindria por que un dia
un bòlid les aixafés.
per això faria guàrdia
i posaria ,com cal,
un radar per avisar-vos
si amenaça cap mal.
La meva estrella tindria
un nom inventat per mi,
i als amics us el diria
perquè hi poguéssiu venir.
Joana Raspall
Il.lustració Vicente Di Nguyen