Cara avall
vas fent carrera,
i per la galta,
drecera.
Lola Casas
Il.lustració Karin Taylor
Arxiu per etiquetes: Emocions
Como soy un niño
Como soy un niño
me gustar jugar bajo el sol
hacer mil preguntas,
explorar cada rincón,
descubrir en primavera
el color de cada flor.
Necesito tiempo, paciencia,
amor, comprensión,
y cantar con el viento
su única canción.
Prefiero sonrisas y mimos
las veinticuatro horas del día.
Deseo contar las estrellas
y pintar el futuro de alegría.
Quisiera que algún mago
los sueños hiciera realidad
y que cada niño del mundo
tuviera una oportunidad.
Silvia Beatriz Zurdo
Il.lustració Anil Tortop
La meva estrella
Si pogués comprar una estrella,
per petitona que fos,em pensaria ser l’amo
del tresor més fabulós.
Em faria,per anar-hi,
un coet espacial;
quan aquí els llums s’encenguessin
jo ja seria allà dalt!
Hi tindria una caseta
amb les parets transparents
per veure com creix la lluna
i com corren tots els vents.
Veuria els núvols que semblen
pilots de cotó embullats….
i potser són plats de nata
o bunyols,emmascarats.
Potser veuria les viles
d’aquí baix com formiguers;
i tindria por que un dia
un bòlid les aixafés.
per això faria guàrdia
i posaria ,com cal,
un radar per avisar-vos
si amenaça cap mal.
La meva estrella tindria
un nom inventat per mi,
i als amics us el diria
perquè hi poguéssiu venir.
Joana Raspall
Il.lustració Vicente Di Nguyen
Raigs d’amor
Aquesta primera publicació després de mesos es dedicada a la Laia Solé Alarcón que amb catorze anys no ha pogut complir molts dels seus somnis.
Amb la il.lusió
fugida
i amagada
a l’infinit,
tant de bo
poguessis agafar
tots els raigs d’amor
que volen cada dia
fins l’inconegut.
M.A.H.
Il.lustració Amanda Cass
Comptaré….
Comptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.
Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.
Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
Maria Dolors Pellicer i Sòria
Il.lustració Willowing
Oliva (la Safor, València),1956. Llicenciada en Filologia Catalana ,és mestra i escriptora de literatura infantil. L’any 1988 publica Xé, quins peus!. Després publica, entre d’altres, Fil que penja (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, La banda dels superbruts (1990), El gegant Romuald (1992) o Com una cabra (2000).La seva obra poètica comença l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos.També ha publicat Des Rimes i rialles, i Versos de tres sabors.
Mare,vull…..
Mare, vull aigua,
tinc molta set.
No em dónes pluja
que em mullaré.
Mare, vull pa,
tinc molta gana.
No em poses oli
que em fa una taca.
Mare, vull sol,
tinc molt de fred.
No em dónes foc
que em cremaré.
Mare, vull lluna,
tinc molta son.
No em dónes somnis
que em faran por.
Mare, vull temps,
tinc enyorança.
Deixa-t’ho tot:
vine i abraça’m.
Eva Dénia
Poeta valenciana,destaca el seu llibre El color del blat, on recull poemes senzills i tendres ,cançons i cal.ligrames.
Il.lustració de kmberggren
La cançó del poeta
Si jo fos un rossinyol,
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lluiria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.
Joana Raspall
Il.lustració de Hubert Campigli.
Los reyes de la baraja
Si tu madre quiere un rey,
la baraja tiene cuatro:
rey de oros, rey de copas,
rey de espadas, rey de bastos.
Corre que te pillo,
corre que te agarro,
mira que te lleno
la cara de barro.
Del olivo
me retiro,
del esparto
yo me aparto,
del sarmiento
me arrepiento
de haberte querido tanto.
Federico García Lorca
Fuente Vaqueros,Granada 1898- 1936.Poeta, dramaturg i prosista ,adscrit a la generació del 27.Va morir executat després de la revolta militar de laGuerra Civil espanypla,per la seva afinitat amb el Front Popular.
Il.lustració Il.lustració de Larissa Martin
Per a vosaltres
Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.
El dels pares,amics,germans,
amors.
El de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.
La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.
Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.
I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.
Escoltant el món.
Escoltant el silenci.
M. José Orobitg i Della
Il.lustració Derya Kinay – Doriah.
La sirena flora
La sirena Flora llora
por las esquinas del mar.
Como el mar no tiene esquinas,
no sabe dónde llorar.
Aprendió muchas canciones,
pero no quiere cantarlas,
pues son tristes, de marinos
que se hundieron en el agua.
La sirena Flora llora
por los rincones del mar.
El mar no tiene rincones,
no sabe dónde llorar.
Pero mira arriba y ve
¿peces globo de colores?
¿peces grandes voladores?
cayendo al mar.
Y la sirena Flora
nada que nada
delante y detrás.
¡No son peces,
sino versos libres,
sueltos,
por los rincones del mar!
El mar no tiene rincones, pero eso ¡qué mas da!
Flora ahora ríe y ríe,
nada y nada
delante y detrás.
¡Ya tiene versos nuevos
para cantar!
Beatriz Giménez de Ory
Il.lustració de Wil Cormier.