Arxiu per etiquetes: Emocions

La meva estrella

Si pogués comprar una estrella,la meva estrella
per petitona que fos,em pensaria ser l’amo
del tresor més fabulós.
Em faria,per anar-hi,
un coet espacial;
quan aquí els llums s’encenguessin
jo ja seria allà dalt!
Hi tindria una caseta
amb les parets transparents
per veure com creix la lluna
i com corren tots els vents.
Veuria els núvols que semblen
pilots de cotó embullats….
i potser són plats de nata
o bunyols,emmascarats.
Potser veuria les viles
d’aquí baix com formiguers;
i tindria por que un dia                      
un bòlid les aixafés.
per això faria guàrdia
i posaria ,com cal,
un radar per avisar-vos
si amenaça cap mal.
La meva estrella tindria
un nom inventat per mi,
i als amics us el diria
perquè hi poguéssiu venir.

                                         Joana Raspall
Il.lustració Vicente Di Nguyen

Raigs d’amor

Aquesta primera  publicació després de mesos  es dedicada a  la Laia Solé Alarcón que amb catorze anys no ha pogut complir molts dels seus somnis.un glopet d'amor

Amb la il.lusió
 fugida
i amagada
a l’infinit,
tant de bo
poguessis agafar
tots els raigs d’amor
que volen cada dia
fins l’inconegut.

                 M.A.H.
Il.lustració Amanda Cass

Comptaré….

comptaréComptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.

Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.

Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
         Maria Dolors Pellicer i Sòria
Il.lustració Willowing

Oliva (la Safor, València),1956. Llicenciada en Filologia Catalana ,és mestra i escriptora de literatura infantil. L’any 1988 publica Xé, quins peus!. Després publica, entre d’altres, Fil que penja (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, La banda dels superbruts (1990), El gegant Romuald (1992) o Com una cabra (2000).La seva obra poètica comença  l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos.També ha publicat Des Rimes i rialles, i Versos de tres sabors.

Mare,vull…..

Mare, vull aigua,
tinc molta set.
No em dónes pluja
que em mullaré.

Mare, vull pa,
tinc molta gana.
No em poses oli
que em fa una taca.

Mare, vull sol,
tinc molt de fred.
No em dónes foc
que em cremaré.

Mare, vull lluna,
tinc molta son.
No em dónes somnis
que em faran por.

Mare, vull temps,
tinc enyorança.
Deixa-t’ho tot:
vine i abraça’m.
              Eva Dénia

Poeta valenciana,destaca el seu llibre El color del blat, on recull poemes senzills i tendres ,cançons i cal.ligrames.

Il.lustració de kmberggren

La cançó del poeta

Si jo fos un rossinyol,La cançó del poeta
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lluiria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.

Joana Raspall

Il.lustració  de Hubert Campigli.

Los reyes de la baraja

Si tu madre quiere un rey,
la baraja tiene cuatro:
rey de oros, rey de copas,
rey de espadas, rey de bastos.

Corre que te pillo,nen i nena
corre que te agarro,
mira que te lleno
la cara de barro.

Del olivo
me retiro,
del esparto
yo me aparto,
del sarmiento
me arrepiento
de haberte querido tanto.

Federico García Lorca

Fuente Vaqueros,Granada 1898- 1936.Poeta, dramaturg i prosista ,adscrit a la generació del 27.Va morir executat després de la revolta militar de laGuerra Civil espanypla,per la seva afinitat amb el Front Popular.

Il.lustració Il.lustració de Larissa Martin

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.

El dels pares,amics,germans,
amors.

per a vosaltresEl de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.

Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.

I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.
Escoltant el silenci.

                    M. José Orobitg i Della

Il.lustració  Derya Kinay – Doriah.

La sirena flora

La sirena Flora llora
por las esquinas del mar.
Como el mar no tiene esquinas,
no sabe dónde llorar.la sirena flora

Aprendió muchas canciones,
pero no quiere cantarlas,
pues son tristes, de marinos
que se hundieron en el agua.

La sirena Flora llora
por los rincones del mar.
El mar no tiene rincones,
no sabe dónde llorar.

Pero mira arriba y ve
¿peces globo de colores?
¿peces grandes voladores?
cayendo al mar.

Y la sirena Flora
nada que nada
delante y detrás.

¡No son peces,
sino versos libres,
sueltos,
por los rincones del mar!

El mar no tiene rincones, pero eso ¡qué mas da!
Flora ahora ríe y ríe,
nada y nada
delante y detrás.

¡Ya tiene versos nuevos
para cantar!

Beatriz Giménez de Ory

Il.lustració de Wil Cormier.

 

Pujaré la tristesa

Pujaré la tristesa dalt les golfespujaré la tristesa
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

           Maria Mercè Marçal
Il.lustració  Kukula

Barcelona, 1952-1998. Comença a escriure els primers poemes en castellà quan era jove,però el moviment de la Nova Cançó influirà en l’autora i  començarà a  escriure els primers versos en català. El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes.Al mateix temps que comencen els seus primers passos en el món literari  també s’afilia al PSAN i s’endinsa al món polític, en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El segon poemari és , Bruixa de dol, i ja és coneguda per la seva obra poètica, i també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.Publica després els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l’estrangera (1985),i el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç.Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.