Quin refredat té la X!
A,atxís !
Abans ho estava la U.
A,atxús!
N’hi ha una que ja està freda:
És la Y!
Quina serà la propera?
Ai,ai,Z!
MªJosé Orobitg i Della
l.lustració Pin
Lletres brillants
Llum blanquinosa al cel
i coloraines a l’escola,
lletres brillants entre estels,
cartolines, fang i cola.
Dies de cançons i nadales,
de guants, gorros i bufandes,
dies per acomiadar un any
i estrenar aviat vacances.
Isabel barriel
Barcelona,1953.Llicenciada en Filosofia i Lletres,és mestra i poeta. Ha escrit innumerables poemes pels infants, que comparteix en el seus blocs educatius ,poemes de les seves experiències i dels seus viatges.
Il.lustració Richard S.W.
Cançó de nadal
L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui un bon dia,
avui és Nadal!
No té una carteta,
no té una postal?”
Li dono una carta
del seu fill Pascual,
que des de Suïssa,
li diu Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut ;
Per dur-nos la joia
Al món ha vingut.
Bofill,Puig,Serrat
Il.lustració de Jim Field
Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel martí i pol
Il.lustració de Dilyara Nassyrova
Frío…..frío.Helada incógnita
Vemos llegar al invierno
por un camino de escarcha.
Lluvia, frío, viento y nieve
deja tras su lenta marcha.
¿Qué hará el invierno de noche
mientras yo estoy dormido?
¿Jugará con las estrellas
o suspirará aburrido?
Son tres meses de visita,
para estar bien abrigados.
No sé porque siempre vuelve,
Aquí, ¡nadie lo ha invitado!
Silvia Beatriz Zurdo
Silvia Beatriz Zurdo ,22 de març de 1965 Punta Alta, Buenos Aires, república Argentina.És Professora de Ensenyament a Primaria, Professora Especialitzada en Educació Preescolar, Mestra especialitzada en Educació d’adults,i Llicenciada en Creativitat Educativa.
Il.lustració de Sara Den
Hivern
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.
Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.
Maria Beneyto
Il.lustració desde sabine -cats
Vocals
Los reyes de la baraja
Si tu madre quiere un rey,
la baraja tiene cuatro:
rey de oros, rey de copas,
rey de espadas, rey de bastos.
Corre que te pillo,
corre que te agarro,
mira que te lleno
la cara de barro.
Del olivo
me retiro,
del esparto
yo me aparto,
del sarmiento
me arrepiento
de haberte querido tanto.
Federico García Lorca
Fuente Vaqueros,Granada 1898- 1936.Poeta, dramaturg i prosista ,adscrit a la generació del 27.Va morir executat després de la revolta militar de laGuerra Civil espanypla,per la seva afinitat amb el Front Popular.
Il.lustració Il.lustració de Larissa Martin
Xocolata desfeta
Xocolata desteta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.
S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai,! a cremadent.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració Pin
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Per a vosaltres
Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.
El dels pares,amics,germans,
amors.
El de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.
La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.
Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.
I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.
Escoltant el món.
Escoltant el silenci.
M. José Orobitg i Della
Il.lustració Derya Kinay – Doriah.
La bicicleta
Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!
Joana Raspall
Il.lustració de Spec Illustration.
El lagarto está llorando
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagarta
con delantalitos blancos.
Han perdido sin querer
su anillo de desposados.
¡Ay! su anillito de plomo,
¡ay! su anillito plomado
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay, cómo lloran y lloran!
¡Ay, ay, cómo están llorando!
Federico García Lorca
Il.lustració Pin
L’abella
La sirena flora
La sirena Flora llora
por las esquinas del mar.
Como el mar no tiene esquinas,
no sabe dónde llorar.
Aprendió muchas canciones,
pero no quiere cantarlas,
pues son tristes, de marinos
que se hundieron en el agua.
La sirena Flora llora
por los rincones del mar.
El mar no tiene rincones,
no sabe dónde llorar.
Pero mira arriba y ve
¿peces globo de colores?
¿peces grandes voladores?
cayendo al mar.
Y la sirena Flora
nada que nada
delante y detrás.
¡No son peces,
sino versos libres,
sueltos,
por los rincones del mar!
El mar no tiene rincones, pero eso ¡qué mas da!
Flora ahora ríe y ríe,
nada y nada
delante y detrás.
¡Ya tiene versos nuevos
para cantar!
Beatriz Giménez de Ory
Il.lustració de Wil Cormier.