Hivern

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
nena a l' hivernEstimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

                       Miquel martí i pol

Il.lustració de Dilyara Nassyrova

Frío…..frío.Helada incógnita

Vemos llegar al invierno
por un camino de escarcha.
Lluvia, frío, viento y nieve
deja tras su lenta marcha.

fred¿Qué hará el invierno de noche
mientras yo estoy dormido?
¿Jugará con las estrellas
o suspirará aburrido?

Son tres meses de visita,
para estar bien abrigados.
No sé porque siempre vuelve,
Aquí, ¡nadie lo ha invitado!

                      Silvia Beatriz Zurdo

Silvia Beatriz Zurdo ,22 de març de 1965  Punta Alta, Buenos Aires, república Argentina.És Professora de  Ensenyament a Primaria, Professora Especialitzada en Educació Preescolar, Mestra especialitzada en Educació d’adults,i Llicenciada en Creativitat Educativa.

Il.lustració de Sara Den

Hivern

El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.hivern 2

El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.

La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.

Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.

Maria Beneyto

Il.lustració desde sabine -cats

Los reyes de la baraja

Si tu madre quiere un rey,
la baraja tiene cuatro:
rey de oros, rey de copas,
rey de espadas, rey de bastos.

Corre que te pillo,nen i nena
corre que te agarro,
mira que te lleno
la cara de barro.

Del olivo
me retiro,
del esparto
yo me aparto,
del sarmiento
me arrepiento
de haberte querido tanto.

Federico García Lorca

Fuente Vaqueros,Granada 1898- 1936.Poeta, dramaturg i prosista ,adscrit a la generació del 27.Va morir executat després de la revolta militar de laGuerra Civil espanypla,per la seva afinitat amb el Front Popular.

Il.lustració Il.lustració de Larissa Martin

Xocolata desfeta

Xocolata desteta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.

En xicra o en tassaxocolata
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.

S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.

És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.

Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai,! a cremadent.

Miquel Martí i Pol
Il.lustració  Pin
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.

El dels pares,amics,germans,
amors.

per a vosaltresEl de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.

Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.

I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.
Escoltant el silenci.

                    M. José Orobitg i Della

Il.lustració  Derya Kinay – Doriah.

La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
girl and bikeAvui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!

Joana Raspall

Il.lustració de Spec Illustration.

El lagarto está llorando

El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagarta
con delantalitos blancos.

lagartos 2Han perdido sin querer
su anillo de desposados.
¡Ay! su anillito de plomo,
¡ay! su anillito plomado

Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.

¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay, cómo lloran y lloran!
¡Ay, ay, cómo están llorando!

Federico García Lorca

Il.lustració Pin

La sirena flora

La sirena Flora llora
por las esquinas del mar.
Como el mar no tiene esquinas,
no sabe dónde llorar.la sirena flora

Aprendió muchas canciones,
pero no quiere cantarlas,
pues son tristes, de marinos
que se hundieron en el agua.

La sirena Flora llora
por los rincones del mar.
El mar no tiene rincones,
no sabe dónde llorar.

Pero mira arriba y ve
¿peces globo de colores?
¿peces grandes voladores?
cayendo al mar.

Y la sirena Flora
nada que nada
delante y detrás.

¡No son peces,
sino versos libres,
sueltos,
por los rincones del mar!

El mar no tiene rincones, pero eso ¡qué mas da!
Flora ahora ríe y ríe,
nada y nada
delante y detrás.

¡Ya tiene versos nuevos
para cantar!

Beatriz Giménez de Ory

Il.lustració de Wil Cormier.

 

Per fer una poesia

Per a fer una poesiaPOESIA. 3jpg
 s’agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s’agafa una o
com or, ombra, ona;
 després s’agafa una e
com era, estri, eben;
després s’agafa una s
com sol, sal, silenci;
després s’agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s’agafa una apoesia5
 com aigua, astre, ala:
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
 sense melancolia,
i es fa la poesia.

                                        Roberto Piumini /Miquel  Desclot

Il.lustració Maribel

Eclipse de lluna

Enmig del sol i la llunaeclipse de lluna
la terra va i s’interposa.
No vol que surtin i es vegin.
Està enfadada i gelosa.

                          Mª José Orobitg i Della

Barcelona,1962.És arqueòleg, bibliotecaria, escriptora i  activista pro drets humans en defensa dels animals.Escriu poemes i relats infantils i articles d’ investigació històrica i de biblioteconomia.Eclipse de lluna pertany al recull de poemes Esqueixada de versos. La seva primera publicació en narrativa infantil ha estat Mi abuela no es la de antes.

Il.lustració de Makuchkina Juliya