Darrere de la muntanya,
a l’esquerra del camí,
l’avi té un tros de terra
on va cada matí.
Totes ben arrenglerades
(arrenglades,ordenades)
trobo cebes,alls i cols,
mongetes
i grans tomàquets
vermells i daurats al sol,
pèsols tavella-verda
i flors blanques de les faves,
pastanagues i fesols,
patates i un munt de raves.
Quan arriben les vacances
m’alço ben aviat.
Avi,espera’m!
Jo t’ajudo!
Deixarem el tros llaurat?
Lola casas
Il.lustració Marie Desbons
Me dijeron que en el Reino del Revés
nada el pájaro y vuela el pez,
que los gatos no hacen miau y dicen yes,
porque estudian mucho inglés.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
Me dijeron que en el Reino del Revés
nadie baila con los pies,
que un ladrón es vigilante y otro es juez
y que dos y dos son tres.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
Me dijeron que en el Reino del Revés
cabe un oso en una nuez,
que usan barbas y bigotes los bebés
y que un año dura un mes.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
Me dijeron que en el Reino del Revés
hay un perro pequinés
que se cae para arriba y una vez …
no pudo bajar después.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
Me dijeron que en el Reino del Revés
un señor llamado Andrés
tiene 1.530 chimpancés
que si miras no los ves.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
Me dijeron que en el Reino del Revés
una araña y un ciempiés
van montados al palacio del marqués
en caballos de ajedrez.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
Vamos a ver cómo es
el Reino del Revés.
María Elena Walsh,
Il.lustració Peter Revenkorpi
Les estrelles brillen
com cuques de llum,
fins i tot algunes
et mostren el rumb.
Si de nit observes
l’estrella polar,
t’assenyala el nord,
un punt cardinal.
Dibuixen figures
al sostre del cel.
Contempla l’escena….
i deixa’t encisar!
Fina Girbés
Il.lustració Elisabeth Zartl
Font:Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011
València, 1957. És llicenciada en Geografia i Història. Dedicada a l’ensenyament de l’àrea de Llengua en Primària i Secundària. Actualment treballa en la correcció i traducció de textos.Col.labora també en la publicació de llibres de text i material didàctic per a diverses editorials i és autora de nombroses propostes didàctiques d’animació lectora.
L’any 2008 publica Poemes de diumenges i dies faeners , i un llibre de lectura col.lectiva Pluja de lletres. El 2009 publica Poemes de butxaca i El rei de la casa . Ha treballat també en un projecte col.lectiu Contes i poemes que vénen de Mèxic,2010.
Iba tocando mi flauta
a lo largo de la orilla;
y la orilla era un reguero
de amarillas margaritas.
El campo cristaleaba
tras el temblor de la brisa;
para escucharme mejor
el agua se detenía.
Notas van y notas vienen,
la tarde fragante y lírica
iba, a compás de mi música,
dorando sus fantasías,
y a mi alrededor volaba,
en el agua y en la brisa,
un enjambre doble de
mariposas amarillas.
La ladera era de miel,
de oro encendido la viña,
de oro vago el raso leve
del jaral de flores níveas;
allá donde el claro arroyo
da en el río, se entreabría
un ocaso de esplendores
sobre el agua vespertina…
Mi flauta con sol lloraba
a lo largo de la orilla;
atrás quedaba un reguero
de amarillas margaritas.
Juan Ramón Jiménez Il.lustració de Rosalind Kelly Vernon
Huelva,1881-Puerto Rico,1958.Poeta i professor universitari en llengua castellana,guardonat amb el Pemi Nobel de Literatura l’any 1956, conegut sobretot per l’obra Platero y yo ,(1914) narració que recrea poèticament la vida i la mort del ase Platero i que tot i que era destinat a lectors adults, s’adapta molt bé al públic infantil. La seva obra poètica és molt nombrosa.Les obres més important són Poesías escogidas (1917), Segunda antología poética (1922), Canción (1936) i Tercera antología (1957). En els seus primers llibres es nota la influència del modernisme i una gran influència de Bécquer.Encara que la seva poesia no anava dedicada a un públic infantil,molts dels seus poemes per la seva frescor,llenguatge i simplicitat es poden treballar a l’aula ,adequant la poesia al nivell apropiat.
De nata?,
de xocolata?
Aquell de pasta fullada
O el de fruita confitada?
Potser em vindria de gust
el de mantega i ametlla,
el de pasta d’ ou cremada,
o el de maduixa glaçada?
Sense donar-hi més voltes
he pres una decisió:
De cada un….
una mostra!
I al vespre…..
quin ressopó!
Lola Casas
Il.lustració Vadim Gannenko
L’estrella es mirava
a l’aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
Ia la fons se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.
Olga Xirinacs
Il.lustració André Jolicoeur
Tarragona,1936, escriptora , poeta i professora de piano.Ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana.A part de la seva obra en prosa i poètica per adults,ha escrit nombroses obres de literatura infantil i juvenil.El poemari infantil més conegut és Marina ,1986 i Marina. Cavall de mar,2004.
Pone la radio
para no oír
el paso del tiempo.
Juan Kruz Igerabide Il.lustració de chun eun sil
Font: Como un botón, Anaya-Haritza, 1999
Aduna, 1956, Guipúzcoa,País Vasco.Va estudiar magisteri i es va dedicar a la docència alguns anys,doctorat en filología i autor de diversos llibres infantil i juvenils tant de poesía com narrativa. La seva primera publicació va ser un poemari per adults, Notre Dameko Oihartzunak, 1984,després va publicar altres obres: Bizitzarekin solasean (En conversación con la vida) 1989,Sarean leiho (Ventana en la red) 1994, Mailu isila 2002, i Martillo silencioso,2003.Després de la publicació de Begi-niniaren poemak, (Poemas para la pupila)1995; va començar a escriure poesia infantil. Va publicar després altres poemaris Egun osorako poemak, 1993; (Poemas para las horas y los minutos), 2003, Haur korapiloak (Trabalenguas para niños); 1997, Botoi bat bezala (Como un botón) , 1999 Mintzo naiz isilik ,( A tus ojos mi voz) , 2004, Begi loti( Ojitos dormilones) 2003, Munduko ibaien poemak , (Poemas para los ríos del mundo), 2004,i Gorputz osorako poemak ,(Poemas para todo el cuerpo), 2005,i La luna sabe a coco, 2008.
La gaviota vuela
libre por el cielo
y mueve sus alas
con mucho salero.
Con mucho salero
va cortando el aire
y en el mar refleja
sueños como nadie.
Sueños como nadie
baña la gaviota
y posa deseos
en algas y rocas.
En algas y rocas ,
mojados en sal,
ella va dejando
sueños de cristal.
Antonio García Teijeiro
Il.lustració Emma Ball
Què importa la llengua que parlen?
Què importa el color de la pell?
Què importa el país d’on provenen,
si tots som iguals-diferents?
El cor ens batega en náixer,
la pell se’ns eriça pel fred,
les llàgrimes mullen les galtes,
els llavis dibuixen el bes.
Cadascú mostra els seus gustos,
cadascú els seus sentiments,
però l’essència ens iguala
dins de motlles diferents.
Fina Girbés
Il.lustració Rafael López
Font:Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011
Enciende las dos puertas,
abre la lumbre.
No sé lo que me pasa
que tropiezo en las nubes.
Miguel Hernández
Il.lustració Aris
Font: Miguel Hernandez para niños. Editorial de la Torre
Oriola,1910-Alacant 1942,poeta i dramaturg valencià adscrit a la generació del 27.Autodidacta,la seva poesia destaca pel seu compromís social i polític,de familia humild ,va ser pastor de cabres en Orihuela i només va fer estudis elementals. Comunista,quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà.L’any 1930 comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d’Oriola i al diari El Día i una any després a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Visita Madrid per iniciar la carrera literària sense aconseguir publicar res.A Múrcia publica el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas 1933 i ja a Madrid publica l’ auto sacramental, Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya. També escriu els sonets de El rayo que no cesa. Va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. E l1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.Al març de 1940 és jutjat i condemnat a mort,mor a la presó de bronquitis i tuberculosis.Miguel Hernández estimava als infants encara que les seves poesies no vagin destinades únicament a un públic infantil,s´han publicat versions adaptades i simplificades pels lectors infantil i juvenil.
