La plaza tiene una torre,
la torre tiene un balcón,
el balcón tiene una dama,
la dama una blanca flor.
ha pasado un caballero
-¡quién sabe por qué pasó!-
y se ha llevado la plaza,
con su torre y su balcón,
con su balcón y su dama
su dama y su blanca flor.
Antonio Machado
Il.lustració de Katie Harnett.
Si yo supiera hacer mágia,
Uno,dos y tres,
las peleas y las guerras
haría desaparecer.
Niños y niñas podrían
Estudiar y aprender ,
Con amigos jugarían,
Felices podrían crecer.
Todos conversarían
Con respeto y con paciencia;
Unidos trabajarían
Por una mejor convivencia.
Alumnos y maestras
Construirían la paz,
No existiría el colegio
Con violencia o desigualdad.
Si yo supiera hacer mágia,
Uno,dos y tres,
las peleas y las guerras
haría desaparecer.
Viviana Lasover
Cap biografia trobada ni referències sobre l’autora,si algú té alguna informació agrairia que m’ho comuniqués.
Il.lustració Pin
Mare,
mare,vull un nino
d’ulls que acaronen,
de nas ignorat,
de llavis rodons
per a besar.
Mare,
mare,vull un nino
per a somiar.
Isabel Mingo
Va néixer a València .És pedagoga i mestra ,ha escrit diferents llibres infantils ,contes i poemes.Els seus llibres de poesies publicats són Sac de poemes i Embolic de poemes.
Il.lustració Pin
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.
Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.
Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.
Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració de Terry Fan
Font: Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Comptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.
Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.
Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
Maria Dolors Pellicer i Sòria
Il.lustració Willowing
Oliva (la Safor, València),1956. Llicenciada en Filologia Catalana ,és mestra i escriptora de literatura infantil. L’any 1988 publica Xé, quins peus!. Després publica, entre d’altres, Fil que penja (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, La banda dels superbruts (1990), El gegant Romuald (1992) o Com una cabra (2000).La seva obra poètica comença l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos.També ha publicat Des Rimes i rialles, i Versos de tres sabors.
La Tarara, sí;
la Tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.
Ay, Tarara loca.
Mueve la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.
Federico Garcia Lorca
Il.lustració Pin
Un conill d’orelles llargues
i un tigre de pèls ratllats,
un lleó de cara bruna
i una parella de gats.
Un nino de cabells rossos
vestit amb jersei i bata,
un pallasso amb picarols
que dringuen a cada sabata.
Un gos de morro de llana
i un porquet ros i molsut
que jeu al costat d’un burro
de cos manyac i pelut.
Lola Casas
Il.lustració Pin.
