Arxiu per categories: Primària

Amaneceres

Muy tempranito
se despierta el tordo
para pintar el cielo
con su vuelo.

Con gotas de aquarela
amanecer lluvioso.
Con huracanes de carbonilla,
amanecer ventoso.
Con nidos de óleo,
amaneceres calmos
y silenciosos.
Con brotes de témpera,
amanecer del año nuevo
que recién comienza.

Viene y va
en zigzag:
patas de tinta
alas de collage.

Fabiana Margolis
Il·lustració: Elin Manon
Font: Fleco de nube. Il·lustracions Concha Pasamar . Kalandraka, 2023

Fabiana Margolis és Professora i Llicenciada en Lletres, de la Universitat Nacional de Buenos Aires.  Ha publicat Sueños con gusto a frutilla (Quito, Libresa, 2004) i el   El señor del paraguas (Buenos Aires, Editorial Color de León, 2010) que va obtenir el Segon Premi en el Primer Concurs Internacional de Contes per a Nens d’Imaginària i EducaRed. També ha escrit els contes Te espero abajo, tiburón i Piedra libre para la sombra. Fleco de nube és un poemari que ha rebut el premi de Poesía para niñas y niños ‘Ciudad de Orihuela 2022. Actualment col·labora amb Imaginària, escrivint ressenyes i entrevistant a reconeguts autors del camp de la literatura infantil i juvenil.

 

 

Lluny

He escrit un poema
a la sorra humida
d’una platja blava.
Les ones arrissades i manses
es gronxen mar endins
fins a la profunditat obscura
on dormen els somnis
de poesia marina.

Lola casas
Il·lustració: Elin Manon
Font: Del llibre blau. Ed. PAMSA.
Els poemes de la lola. Il·lustracions Mercè Galí. El Cep i la Nansa Edicions

Hojarasca

Una a una, las hojas,
dos a dos,
cinco a cinco,
van cayendo hasta el suelo del otoño,
van pudriéndose,
van haciéndose tierra
para entrar nuevamente a las raíces
y ascender por la savia y darse cuenta
de que nunca dejaron de ser árbol.

David Hernández Sevillano
Il·lustració: Tarn Ellis
Font: Arbolidades. Ilustraciones de Maite Mutuberria. Kalandraka, 2020

Els llibres

Si no hi hagués cap lloc per guardar
les paraules escrites,
les tindríem totes escampades per casa:
piles de paraules amuntegant-se pels racons,
omplint-nos a vessar tots els calaixos.
Per sort, algú va inventar
de posar les paraules al llarg d’una línia
i després una línia a sota l’altre
i fer una pàgina, i una altra, i una altra:
algú va inventar un gran magatzem
on caben milers de paraules: el llibre.
Però vigila el dia que l’obris:
no fos cas que les paraules de dins,
tant de temps allà tancades,
et sortissin volant.
Quina feinada!

Salvador Comelles
Il·lustració: Catrin Welz
Font:  Petits poemes de casa.Salvador Comelles. Ilustración Mercé Gali.Editor Kalandraka Catalunya, 2023

Árbol de mar

Cuentan que, en el fondo
del mar, existe un árbol
más grande que los árboles más grandes,
más viejo que los árboles más viejos,
y anidan en su copa
peces, sirenas, pulpos y delfines.

David Hernandez Sevillano
Il·lustració: Adam Oehlers
Font: Arbolidades. David Hernandez Sevillano. Il.lustració Maite Mutuberria. Kalandraka, 2021. Colección: Orihuela

Adeu, orenetes

Adeu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

Tomàs Garcés
Il·lustració: Anna Speshilova
Font: Plouen poemes!Autores: Vanessa Amat Castells; M. Carme Bernal Creus; Isabel Muntañá Salarich. Eumo editorial, 2017. Il·lustració: Morad Abselam.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona 1901- 1993). Llicenciat en dret i estudis de filosofia i lletres. Va ser amic de Joan Salvat-Papasseit, l’obra del qual el marcà profundament i  un crític precoç i prolífic. És considerat per la crítica com “el poeta català de la cançó” pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, i se l’identifica amb la poesia neopluralista espanyola de García Lorca o Alberti. La seva poesia és de caràcter íntim i quotidià, on reelabora temes del cançoner popular. El destí, la felicitat, la mort, el pas del temps, l’amor i la infantesa son temes de la seva poesia. És distingeix tres períodes en la seva obra literària: l’inicial de tipus neopluralista; el segon, de caràcter simbolista; i el tercer, en què reflexiona més sobre el mateix art.
Vint cançons (1922), és el seu primer poemari. Publica després L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El senyal (1935), la seva poesia es torna més intimista, relacionada amb el món de la natura, la infantesa i el pas del temps.
Seguiran més tard El caçador (1947) on, reflecteix la melangia provocada per la destrucció de la mor, La nit de Sant Joan (1951) i després continua amb Grèvol i molsa (1953), de tema nadalenc. A Viatge d’octubre (1955), Quaderns de la Selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrit a terra (1985), l’autor mostra més interès pel món exterior, amb un accent cosmopolita. Apareixen poemes adreçats a Federico García Lorca, Pablo Neruda o Carles Riba.
Com a crític literari Tomàs Garcés és molt elogiat per la qualitat de la seva prosa. Els seus textos crítics es troben recollits en els volums: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). El dietari El temps que fuig (1933-1983), conté comentaris i reflexions sobre el mateix art i un bon nombre de notícies autobiogràfiques.

 

para gloria fuertes

Quiero que me cuentes
el cuento
ese que nunca se acaba
que sube por la pared.
Sube sube
y nunca baja.

Quiero que me cuentes
el cuento
el que no tiene palabras
mudo como la luna.
Brilla brilla
y nunca habla.

Quiero que me cuentes
el cuento
que tiene besos de plata
que relucen en tu rostro
Tin tilín
de madrugada.

Antonio García Teijeiro
Il·lustració: Nino Chakvetadze
Font: Los ecos del viento.Il·lustración Noemi Villamuza. Colección Poesía Ilustrada.Editorial Kalandraka, 2024