Ni en la terra ni en el mar
ni en la immensitat del cel
no hi ha qui duga un vestit
de colors tan purs i bells.
Per això,quan volant passa
o es posa sobre una flor,
tot el que al seu voltant viu
empal.lideix, es fa fosc.
Marc Granell
Il.lustració Breanne Holden
Font: Poejocs. Activitats de poesia. Edició Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears,2007
Plugeta fina no mulla,
però pesa al cor i al front
com una pena menuda
vinguda no se sap d’on ….
d’on les flors enyoren besos
de la llum que no neix mai?
….d’on les veus no troben notes
per fer-ne paraula i cant?
….d’on les mans se senten pobres
de carícies i amistat?
….d’on no es clou sota parpella
cap bell somni desitjat?
Plugeta,petita pena,
amiga per sempre més
inefable maravella
d’allò que és i no és.
Joana Raspall
Il.lustració Kelly Vivanco
Font: 46 poemes ,dos contes. Il.lustracions d’Africa Fanlo.Publicacions de l’abadia de Montserrat,2013.
Ales de ratapinyada,
urpes de fera mortals,
cua de punxa esmolada….
sempre treus foc pels queixals!
Voles tocant les teulades,
t’omples la boca amb ramats,
i els rius, amb tres capbussades,
ja els tens tots enverinats!
Per conquistar les princeses,
fas de galant agressiu:
pretens deixar-les corpreses
bo i matant tot el que és viu!
Ricard Bonmatí
Il.lustració Peter de Seve
Font:L’any tirurany. S.L. Edicions Cadi
Lluna de plata,
lluna de nata:
fes-me llum blanca
si el Sol em manca.
Fes-me un llunàtic
tocat de l’àtic
que sempre estigui
d’humor i rigui.
Tresor tan tendre
no em podrán prendre;
ma gran fortuna:
la bona lluna.
Ricard Bonmatí
Il.lustració Xiao Xin
Font :L’any tirurany. Editorial Cadí
Barcelona ,1954. Del 1978 al 1989, va treballar de mestre d’educació primària.Llicenciat en Filologia Catalana,fa de corrector i traductor, d’escriptor per a infants i joves, i també d’assessor de mestres sobre poesia, teatre i rondalla. Les seves obres publicades de literatura infantil i juvenil: L’any tirurany, En cap cap cap,Estimades feres,Feres enciseres,Petits grans moments,El zoo d’un poeta,de la A a la Z.
Quan disparen el canó
l’home surt com una bala,
la mirada a l’horitzó
i el vestit vermell de gala.
Com que està ben calculat,
l’home sempre fa diana
aterrant just al costat
de la seva caravana.
Al matí hi ha un full penjat
que convoca i anuncia:
“Home bala extraviat.
Reunió aquest migdia”.
I axí tot queda resolt
i s’oblida l’home bala,
que va fer el seu últim vol
tot directe,sense escala.
Salvador Comelles
Il.lustració Poleta art
Font: El circ.El vapor de vaixell
