Com un gat amb una troca,
cada instant jugo amb el temps:
ara en sóc un tros enrere,
ara corro un tros davant.
Miquel Bauçà
l.lustració Pin
Arxiu per Autor: Maribel L
Campanita navideña
¡Din, don, dan!
repica la campana,
¡Din, don, dan!
repica sin cesar
su música divina
nos llama a festejar.
¡Din, don, dan!
¡Llegó la Navidad!
Fiesta de alegría
de amor y de paz,
¡Din, don, dan!
¡hay que celebrar!
la campana nos llama,
la fiesta va a empezar,
y al compás del din don dan
a todos les deseamos
¡Feliz Navidad!
¡Din, don, dan!
¡Feliz Navidad!
Marta Ghiglioni
Il.lustració via dudadaze3
Como se dibuja un señor
Se dibuja un redondel,
Y ya está la cabeza de Don Miguel.
Victória 4rt.
-¡Ya tenemos la cabeza!
Ahora las orejas,
Después las dos cejas,
Ojos redondones,
Boca, sonriente
(con un diente),
nariz prominente,
bigote imponente,
-mucho bigote-
y un lacito en el cogote.
Para el pelo, rayas tiesas…
-¡ya tenemos la cabeza!
Ahora el cuerpo,
La chaqueta,
Los botones,
La cadena,
La corbata,
Una manga,
Otra manga,
Una mano,
Otra mano.
Una pernera,
Otra pernera,
Una bota, otra bota,
Un pie, otro pie.
El juego del dibujo
¡atención niños, atención!
¡qué bonito es!
¡que le falta un detalle,
el corazón!
Gloria Fuertes
Font: Gloria Fuertes.Ilustraciones de Miguel Ángel Pacheco.Editorial Kalandraka, 2016
Madrid, (1917-1998) va ser una escriptora de família amb escassos recursos,va destacar sobretot en el camp de la poesia.Les seves aficions de ben petita eren els esports i la poesia.Des de sempre lligada al món infantil,des de 1939 fins 1953, va treballar com a redactora de la Revista Infantil Maravillas, on publicava setmanalment contes,historietes i poesia infantil.El 1949 publica el seu llibre Canciones para niños.El 1950 publica Pirulí,Versos para párvulos i organitza la primera Biblioteca Infantil ambulant per petits pobles on la pobresa i el analfabetisme era na realitat.Ha publicat moltíssim contes i llibres amb versos,com Versos fritos, Versos con moraleja,Versos ingeniosos y cuerdos,Versos para jugar….. Els seus poemes barregen un humor amb rimes senzilles que l’apropen al públic infantil.A part de la seva trajectòria amb el públic infantil ,ha escrit nombroses antologies i poemaris i ha rebut diferents premis.
Il.lustració de Victoria
Refredat
Lletres brillants
Llum blanquinosa al cel
i coloraines a l’escola,
lletres brillants entre estels,
cartolines, fang i cola.
Dies de cançons i nadales,
de guants, gorros i bufandes,
dies per acomiadar un any
i estrenar aviat vacances.
Isabel barriel
Barcelona,1953.Llicenciada en Filosofia i Lletres,és mestra i poeta. Ha escrit innumerables poemes pels infants, que comparteix en el seus blocs educatius ,poemes de les seves experiències i dels seus viatges.
Il.lustració Richard S.W.
Cançó de nadal
L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui un bon dia,
avui és Nadal!
No té una carteta,
no té una postal?”
Li dono una carta
del seu fill Pascual,
que des de Suïssa,
li diu Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut ;
Per dur-nos la joia
Al món ha vingut.
Bofill,Puig,Serrat
Il.lustració de Jim Field
Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel martí i pol
Il.lustració de Dilyara Nassyrova
Frío…..frío.Helada incógnita
Vemos llegar al invierno
por un camino de escarcha.
Lluvia, frío, viento y nieve
deja tras su lenta marcha.
¿Qué hará el invierno de noche
mientras yo estoy dormido?
¿Jugará con las estrellas
o suspirará aburrido?
Son tres meses de visita,
para estar bien abrigados.
No sé porque siempre vuelve,
Aquí, ¡nadie lo ha invitado!
Silvia Beatriz Zurdo
Silvia Beatriz Zurdo ,22 de març de 1965 Punta Alta, Buenos Aires, república Argentina.És Professora de Ensenyament a Primaria, Professora Especialitzada en Educació Preescolar, Mestra especialitzada en Educació d’adults,i Llicenciada en Creativitat Educativa.
Il.lustració de Sara Den
Hivern
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.
Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.
Maria Beneyto
Il.lustració desde sabine -cats
