Dins de l’aigua de l’estany
un estel fa pampallugues
com si es volgués esborrar.
És que el vent hi pren un bany;
quan l’aigua no faci arrugues
el podrem veure clar.
Joana Raspall
Il.lustració Cyril Rolando
S’alimenta de iaies o de nenes 
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
-caçats de poc o freds….
I és que els autors de contes i rondalles
li fan passar més gana que a unes estovalles.
Però si li donessin pinso per dinar
el llop fóra més bo que el pa.
Miquel Desclot
Il.lustració Mónica Carretero
La vida és un viatge
una aventura
que acaba de començar
Mare,fes les maletes
ajuda’m, mare
que no voldria fer tard
Corre,no t’entretingues
afanya’t,pare
que el tren passa i se’n va
El trenet de la vida
no fa parada
Hauré d’agafar-lo al vol
Per al seu llarg viatge
a ningú espera
El trenet no té retorn
Mare,tinc molta pressa
No estigues trista
sempre seré el teu tresor
Eva Dénia
Il.lustració Jimmy Liao
Una niña llora y llora.
Un niña está llorando.
Desde muy alto una estrella
la acaricia con su mano.
Es una mano de seda.
Es una mano de plata.
Es un trocito de vida.
Es un trocito de calma.
Al sentir esa caricia,
la niña mira hacia el cielo .
cada lágrima caída
se ha convertido en sueño.
Sueños verdes,amarillos,
azules,rojos y blancos.
La niña no llora más.
La estrella llevó su llanto.
Antonio García Teijeiro
Il.lustració Cathy Delanssay
Font: volando con las palabras.Ala Delta.2003
Amb la cartera a l’esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena,
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou…
Només mira si és prou alta
i té l’aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se’n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l’amic no s’hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall
Il.lustració Pinup Arena
El dilluns,càpsules de llegums,
el dimarts,xarops de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres,polsim de nespres,
el dijous,somni de truita de dos ous,
el divendres,pastilles de mongetes tendres,
el dissabte,olor de coca e recapte,
i el diumenge….
és el dia que no es menja.
Miquel Desclot
Il.lustració MAH Luna 4rt.
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
lo hice navegar muy bien.
Mi hermana, con su abanico,
sopla y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel!
Amado Nervo
Il.lustració Lyle Motley
Amado Nervo , 27 d’agost de 1890 Tepic,Jalisco avui Nayarit – 24 de maig de 1919 Montevideo,Uruguai. Fou un poeta, literat i prosista mexicà. Un dels poetes americans més notables entre els poetes espanyols com els d’Amèrica Llatina. També fou un notable prosista i va col·laborar en la major part dels diaris americans i d’Espanya.