Arxiu per Autor: Maribel L

¡Buen viaje! El barquito de papel

Con la mitad de un periódicobuen viaje
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
lo hice navegar muy bien.
Mi hermana, con su abanico,
sopla y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel!

                         Amado Nervo
Il.lustració Lyle Motley
Amado Nervo , 27 d’agost de 1890 Tepic,Jalisco avui Nayarit – 24 de maig de 1919 Montevideo,Uruguai. Fou un poeta, literat i prosista mexicà. Un dels poetes americans més notables entre els poetes espanyols com els d’Amèrica Llatina. També fou un notable prosista i va col·laborar en la major part dels diaris americans i d’Espanya.

Pompas de jabón

Las pompas de jabón que este niñopompas de jabón
se entretiene en tirar de una pajita
son limpiamente toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos y de las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni siquiera el niño que las hace,
pretende que sean más de lo que parece ser.
Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa que pasa y apenas toca a las flores
y sólo sabemos que pasa
porque alguna cosa se aligera en nosotros
y comprendemos todo con mayor claridad.

                                                    Fernando Pessoa
Il.lustració G.autor desconegut
Lisboa, 1888 — 1935, va ser un poeta i escriptor portuguès. És considerat un dels més grans poetes de la llengua portuguesa.Va tenir una personalitat enigmàtica i va portar una vida discreta,dedicada al periodisme i a la traducció però sobretot a la literatura. La seva principal obra va ser  Mensagem, una col·lecció de poemes sobre els  grans personatges històrics portuguesos.El llibre va ser l’únic  publicat en vida pel autor.

El abrazo del oso panda

Bastaría el abrazoel abrazo del oso panda ,b osés, Jane Davenport
del oso panda 
para que durmieras
tranquila,
sin miedos,
sin guerras,
sin armas.

             Beatríz Osés
Il.lustració Jane Davenport

Font:El secreto de oso hormigero.Faktoria de libros

Madrid,1972,escriptora i poeta de literatura infantil.És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Es dedica a la docència en Badajoz. Ha rebut diferents premis entre els que destaca el premi de poesia per a nens i nenes Ciudad de Orihuela 2008 amb el llibre de poemes El secreto del oso hormiguero. També ha obtingut el premi Lazarillo 2006 per Cuentos como pulgas.

 

Tragèdia d’una coma

Hi havia una vegadatragedia ,karin leanne
una pobra Coma
que per culpa d’un escolar
poc atent
va anar a parar al lloc d’un punt
després de l’última paraula
d’una redacció eloqüent.
La pobrissona, tota sola,
havia d’aguantar el pes
de cent paraulasses,
algunes inclús amb accent.
A l’últim, esclafada,
va morir allà mateix
de l’atroç cansament.
Va ser enterrada
sota una creu
pel llapis vermell
del mestre,
i enlloc de crisantems commemoratius
va tenir un ramellet
de signes admiratius.

           Gianni Rodari / Miquel Desclot
Il.lustració karin leanne

Una bruja de visita

Esta noche cuando tenganDavid Galchutt.
muchas ganas de dormir,
revisen en el ropero,
yo puedo andar por ahí.

Y cuando cierren los ojos,
tal vez los haga soñar
con espantos y fantasmas
y escobas para volar.

Verán mi nariz de bruja
y una lechuza pintada.
Si acaso quieren gritar,
¡sólo oirán mi carcajada!

También vendrá un gato negro
entre esqueletos deshechos.
Cuando estén muy asustados,
mi trabajo estará hecho.

                               María Alicia Esain
Il.lustració David Galchutt

La tieta dels confits

Vigileu amb les tietesLa tieta dels confits ,Núria Albertí,monica carretero
que us ofereixen confits.
No heu vist una rialleta
mentre us llepàveu els dits?

Jo dic que la meva és bruixa
i no es pas per la verruga.
Quan vinc sempre és a la cuina
d’allà ja no es belluga.

M’ofereix dolços,pastissos,
que en costa molt rebutjar.
Caramels,confits i anissos,
cada dia per berenar.

Però la bruixa no m’enganya,
quan fa un sonrís al seu gat…
Ja no té dents a la boca!
No acabaré desdentat.

Núria Albertí
Il.lustració Mónica Carretero

Save

El fantasma Pepillo

El fantasma pepillo,gloria fuertes , jon klassenEl fantasma Pepillo
(no tenía nombre de fantasma,
pero lo era).
El fantasma Pepillo,
no tenía sábana,
no tenía castillo.
Vivía en una casa vieja,
tan vieja,
que no tenía una teja.

Pepillo el fantasma,
no tenía sábana,
se embadurnaba de harina,
y dormía en la cocina.
Cuando llovía,
se mojaba,
cuando había tormenta,
se alegraba.
Como no tenía sábana,
cuando se iba a aparecer,
tocaba una campana.

Cansado de no asustar,
el fantasma Pepillo,
se compró un traje de pana,
se puso flequillo,
y se fue al parque,
a jugar con los chiquillos.
Gloria Fuertes
Il.lustració Jon klassen