Las farolas se vuelven amarillas
y pierden poco apoco las bombillas,
que les caen a las señoras en el moño.
¡Otoño!
Pedro Mañas.
Font: Ciudad laberinto. Il·lustració Silvinna Socdousky. Faktoria de libros. 2009
¡Que blanca la arena,
qué suave al pisar!
¡Que blanca,que suave,
la arena del mar!
Alma Flor
Font: Coral y espuma. Abecedario del mar. Il·lustració Vivi Escrivá. Editorial Espasa Calpe. 2003
Alma Flor Ada Camagüey, Cuba 1938. Docent i escriptora de llibres per a infants, novel·les i poemes.Va estudiar a Estats Units i més tard a Perú on va fer el doctorat en Literatura espanyola.
Es va donar a coneìxer quan va escriure un llibre per a la seva filla que ràpidament es va convertir en lectura per als alumnes de Perú. Des de que va marxar als Estats Units ha estat lligada al mon educatiu amb contes tradicionals i novel·les per a estudiants.
En agosto
mi ciudad es una uva
que madura
y se hace mosto.
Del asfalto sale humo
y la calles se hace zumo
de cemento
y hormigón.
La farolas se derriten
y no encuentran escondite
para escapar del calor.
Y en lo más alto del cielo,
el Sol es un caramelo
pegajoso
de limón.
El Sol es un caramelo….
¡Cómetelo,nubarrón!
Pedro Mañas
Il.lustració Mónica Carretero
Font:Ciudad laberinto.Faktoria de libros,2009