Era blanc i vaporós
el nuvolet que mirava;
voleiava
tot sol en el cel brillant
com un estel transparent
dut pel vent.
Ai!,de sobte es va desfer
com la bombolla irisada
exhalada
per un alè cel enllà….

No em queda rastre.Misteri
deu haver-hi!
On deuen anar a parar
les coses que al cel es fonen?
Quin sabi m’ho explicarà?

                       Joana Raspall
Il.lustració Nidhi Chanani