Entre grans penyes,
un dinosaure
feia becaines
fa milions d‘anys,
i somniava
que anava a raure
sota el domini
d’éssers estranys.
No eren els homes?
La feble raça
que una bufada
pot destruir?
els que fugien
de la bocassa
i del temible
cos gegantí?
En despertar-se,
quin tip de riure!
-Sempre somnio
absurditats.
Ves, si m’haurien
de sobreviure
aquests inútils
micos pelats!

Ara, veuria
que la ciència
de les fondàries
uns ossos treu,
i els classifica
amb paciència
per exposar-los
en un museu.
Reconstruïda
la bestiassa,
entorn passegen
grans i petits.
Ja no els espanta
la gran carcassa
d’un dinosaure
d’ossos polits!

Joana Raspall

(Barcelona,1913-Sant Feliu,2013) autora dedicada a la poesia infantil i juvenil encara que també va conrear novel.la,el teatre i els estudis de lingüística.Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l’educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l’educació emocional.

Il.lustració Pin