Category Archives: llibres

alguns llibres que m’interessen

Crisis i oportunitats

Quan tot va bé, generalment, no ens plantegem fer canvis. És quan patim, o quan es desequilibra el nostre món, que ens plantegem què cal fer, què hem de canviar. En aquest sentit, les crisis són temps d’oportunitats.
La funció de l’escola, el rol docent, el paper de les famílies, els interessos i les actituds dels infants i joves han fet canvis enormes respecte fa vint anys i no acabem de trobar respostes ajustades a la nova realitat, hi ha resistències al canvi, busquem solucions no sempre encertades, hi ha patiment… Aquesta situació està aportant propostes interessants per a la reflexió, propostes que ens orienten a l’hora de marcar-nos els objectius, les accions a fer i els valors a treballar. Un exemple:
“Diez nuevas competencias para ensenyar” Philippe Perrenoud. Ed. GRAÓ

books1

Ens el va recomanar la Dolors Vilanova (Cap d’Estudis de l’ESC de Bordils) a la seva conferència sobre el treball cooperatiu-col·laboratiu a l’escola (quan pugui adjunto el resum, és una experiència de centre interessant, amb sentit comú)

Tornant al llibre, la competència professional per ensenyar número nou, diu: “Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión” després d’apuntar que vivim en un món molt imperfecte i que no es pot demanar a l’escola que ho solucioni tot, ens convida a afrontar la contradicció entre els valors que afirma l’escola i els costums existents a la societat. “En una sociedad en crisis y que se averguenza de sí misma, la educación es un ejercicio de funambulismo” Ens diu que no n’hi ha prou amb les bones intencions, cal crear situacions que afavoreixin veritables aprenentatges, la construcció de valors, d’una identitat moral i cívica. I fa algunes preguntes: com prevenir la violència a la societat si es tolera a l’escola? Com es valora la justíciaa si no es practica a classe?

El tema de la violència a l’escola, de la violència institucional… quan hi ha relació de força, quan no es reconeixen a totes les persones els mateixos drets… Es tracta de restablir la Llei amb majúscules, la prohibició de la violència, com a base de la civilització humana. No n’hi ha prou amb recordar la Llei, cal construir-la: parlar, reinventar regles i principis de civilització.

La violència no són només els cops, els robatoris… també ho és l’atac a la llibertat d’expressió, al moviment, a la dignitat… i la resistència és múltiple.

L’escola se sap condemnada a negociar, a no usar més la violència institucional sense preocupar-se de les reaccions.

Al mateix capítol, més endavant ens parla de la necessitat de: lluitar contra els prejudicis i les discriminacions; analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació a la classe; desenvolupar el sentit de rresponsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia…

LA REFLEXIÓ ES FA IMPRESCINDIBLE, LA LECTURA POT SER ÚTIL COM A PUNT DE PARTIDA.

L’elegància de l’eriçó

Estic acabant de llegir-lo, molt recomanable, fa pensar, fa somriure i emociona, què més es pot demanar?

“La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l’educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l’espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència.”
eleganciadel27eric3a7o

Dóna’m temps

Fa més de sis anys que al suro del lloc on treballo hi tinc una fotografia d’una nena estirada damunt una corda, la imatge transmet pau i felicitat, a sota hi ha el lema “dóna’m temps”. La fotografia la van fer a l’Eix, el Centre de Pedagogia Corporal de Palafrugell on tant vaig aprendre amb la Nuri Vives i les companyes.

 Ara aquest lema és una de les conclusions més destacades del meu treball de recerca, donar temps.

“…deixar temps perquè l’arbre doni fruit i perquè el fruit maduri. Sense apressar-los, cal deixar temps perquè l’àvia creui el carrer i perquè el nen es cordi les sabates” és un fragment del llibre: El respirar dels dies. Una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida. Josep Maria Esquirol. Més endavant escriu: “L’ètica d’una persona fa referència a la seva manera de ser, a la seva manera de viure, i això és quelcom que es va definint amb temps… No es tracta de guanys immediats, sinó de formes que tenen una gènesi sovint lenta…”

Molt recomanable la reflexió sobre el propi ritme, la consciència, l’atenció en el present, molt interessant portar-ho a l’escola on massa sovint apressem a les criatures amb el nostre propi neguit.

Donem-los temps! Aprendre és un procés natural si deixem espai i temps.

llibre

Les competències dels docents

Quines són les competències personals dels docents que permeten educar assertivament?

Les set competències bàsiques per educar en valors: (Xus Martín, Josep M. Puig, Ed. Graó 2007)

Aquest llibre ens presenta un conjunt de competències personals i professionals per educar en valors i, sobretot, ofereix un seguit d’exercicis per entrenar-les.

books1

Les set competències que ens proposa:

ser un mateix

reconèixer l’altre

facilitar el diàleg

regular la participació

treballar en equip

fer escola

treballar en xarxa

La bona notícia és que és posible millorar el domini de cada una d’aquestes competències amb una mica de dedicació.

Educant per a la pau

Dimecres vaig anar a un xerrada d’en Paco Cascón, autor, entre altres persones, dels dos volums del llibre:

“La alternativa del juego. Juegos y dinámicas de educación para la paz” Ed. Catarata

Per cert va dir que aquests llibres van sorgir de les propostes d’entrenament per a la lluita no violenta.

Donava una visió positiva del conflicte, un fet natural, una molt bona eina pedagògica. El plantejament d’anàlisi de conflictes que proposa, separa: persones, conflicte i procediments. Hem d’atacar el conflicte i no a les persones, sumar energies per resoldre el conflicte.  Per exemple: anar contra els valors militaristes, no contra els militars. Respectuosos amb les persones, ferms amb els problemes.

Pel que fa a les famílies parlava de la confusió d’alguns pares i mares que se senten amics dels fills i aleshores són suaus amb les persones i amb els problemes. Satisfan els capricis i no les necessitats. Hem de satisfer totes les necessitats i pocs o cap capricis. Si hi ha una necessitat no satisfeta, hi ha un conflicte. Els nens i nenes necessiten límits clars, els dóna seguretat. Un NO rotund a la impunitat, deia, és terrible.

Buscar alternatives al càstig, mesures educatives de reparació del dany. El què es fa ha de tenir conseqüències.

No a la venjança, no al sufriment. No cal crits, ni insults, cal suavitat amb les persones i fermesa amb les conseqüències del què s’ha fet.

Molt interessant la reflexió pel que fa al treball de dinàmica de grup a les escoles, deia, està molt bé treballar pel bon clima d’aula però no és suficient. Proposa, educar per a la pau conflictual, com a eina per actuar en la realitat, analitzant-la per canviar-la. S’ha d’educar per a la transformació, per un món més just. Què pots fer tu per canviar la realitat, compromís transformador.

Al final, ja amb les preguntes, va parlar del paper negatiu de la TV, dóna una imatge distorsionada de la realitat, mostra molta violència i en realitat hi ha poca gent violenta, hi ha més cooperació, solidaritat…  I va fer èmfasi en el fet que molta gent no fa res davant la violència i les injustícies. La complicitat de la violència és la passivitat.

Flors d’ombra

“Flors d’ombra” és el títol del llibre que m’he comprat aquest Sant Jordi.

Dies enrera, a la tele, vaig veure una entrevista a l’autor, Aharon Appelfeld. Em va captar l’atenció des del primer moment, amb una vida plena d’experiències duríssimes, transmetia una saviesa que aclaparava. Parlava d’una religió sense paraules, en silenci, de la conexió amb la natura, les persones, l’univers… tot és u, deia.

I continuava: Per ser artista, per fer literatura no n’hi ha prou amb la intel·ligència, cal la integritat. En la integritat hi ha la inocència.

La novel·la és la història d’una vida, inspirada en la de l’auror, el protagonista és un noi d’onze anys.

Ahir vaig començar la lectura i em va atrapar de seguida. Una gran descoberta.

flors-dombra-resolucion-de-escritorio.jpg

sol d’hivern

Un petit-gran plaer és sentir l’escalfor del sol d’hivern a la cara.

Reconfortant, energètic i acollidor m’ajuda a sentir-me en pau.

Una petita-gran satisfació és trobar llibres, autors, que expressen amb fonament el que penso. Està arribant el moment de començar a escriure amb veu pròpia la meva posició respeccte l’Educació Infantil:

— El joc com a eina fonamental d’aprenentatge

— L’expressió lliure i creativa

— El contacte amb la natura

— El respecte pel propi ritme…

Ahir vaig començar a llegir: “Bajo presión” Carl Honoré, és l’autor de “Elogio de la lentitud” Parla de redefinir la infància, que els nens d’avui (món ric) estan massa tutelats, massa organitzats, sobreocupats, que tenim una relació neuròtica amb el temps que no ens deixa gaudir del viatge, ens fixem massa en l’objectiu. Cal disciplina, dir no, estar-hi…

bajopresion1.jpg

Aquest matí passejant pel camí de ronda Calella-Llafranc-Calella comentava el llibre a la Marta i ella recordava a la nena i els nens als quals feia suport escolar, fa un parell d’anys a Barcelona, nens molt petits (4-5-6 anys) i molt normals amb una gran pressió per l’adquisició dels aprenentatges escolars (lectura-escruptura, matemàtiques…) per part de l’escola i dels pares, una societat neuròtica com a mínim.

Compartir amb els meus fills la passió per l’educació i la posició de màxim respecte envers els infants és una GRAN satisfacció, és un dia rera l’altre d’escalfor, de SOL D’HIVERN! 

foc a la llar

Amb les festes un parèntesi ple de família, compres, menjar, amics… i alguna estona preciosa i tanquil·la de lectura:

“L’últim patriarca” Najat El Hachmi

97884970818561.jpg

D’ella ja havia llegit “Jo també sóc catalana”

Té una prosa àgil, plena de vida i d’emocions. Els personatges com les situacions són complexos i ens acosten a mons llunyans i propers alhora. Molt recomanable!

Espècie pre-humana

Seguim caminant per esdevenir humans.

Ja ho diu el meu admirat Eudald Carbonell, als seus llibres: Planeta humà (2000) Encara no som humans (2002) El naixement d’una nova consciència (2007) La consciència que crema (2008).

La llei del més fort encara preval: més fort físicament, més fort econòmicament, més poderós, més armat, amb més informació…

“La violència és l’últim recurs de l’incompetent” Issac Asimov (1920-1992) escriptor i bioquímic estatunidenc.

Encara som molt incompetents! Conèixer-nos millor i treballar per ser més capaços emocionalment i cognitivament, per ser més creatius, per aprendre a cooperar i compartir…

M’ha arribat informació d’aquest acte, si puc hi aniré:
Presentació de la FEM Fundació per a l’educació emocional,

Dia i hora: 4-12-2008, de 19h a 20,30h
Lloc: Garbí, escoles universitàries, c/ Francesc Macià, 65, Salt
19h presentació de l’acte
19,15 Reflexions al voltant de les emocions:
– Sr. Ferran Salmurri. Emoció i llibertat
– Sr. Ravid Goldschmidt. Emoció musical
– Sr. Antoni Bolinches. Felicitat i benestar personal
20h Actuació musical. Cor infantil Claudefaula
20,15 “la proposta FEM” Sr. Andrés Martín, President de FEM 

“Tot és u, la violència cap a qualsevol persona ens afecta a tots, fins i tot al que l’exerceix” filosofia africana

Tramuntana

Aniria bé que plogués però haurem d’esperar, de moment tenim la tramuntana que neteja i il·lumina de manera especial. Ahir vàrem anar a la Marxa de Palol de Revardit i vam gaudir d’un cel i un paissatge lluminós, la conversa generosa i atenta també va ser reconfortant, a la tarda el cansament físic ajudava a posar les coses al seu lloc.

Fer el curs de Bases metodològiques per a la recerca educativa, m’ha fet evident que no en sé massa res de recerca però també que el treball en equip, la reflexió sobre la pròpia pràctica, les ganes de millorar professionalment i personalment… són bones bases per a “la recerca-acció” Falta posar-hi mètode, sistematitzar, confiar en una mateixa, en el sentit comú i l’experiència, i estar disposada a aprendre. 

Dimecres tinc una entrevista amb un dels professors del curs, el senyor Antonio Latorre, autor del llibre: Investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Ed. Graó 

investigacion-accion.jpg 

El curs de formació per a formadors de l’ICE de l’UdG: “Formació per a Assessors des de la Metodologia de la Pràctica Reflexiva Col·lectiva” ha estat una altra font d’ajuda, amb molt punts de coincidència amb la filosofia de la Recerca-Acció: visió complexa de la realitat, mètodes holístics per analitzar-la, importància del debat reflexiu de la pròpia pràctica amb els docents, propostes per la millora, avaluació crítica dels resultats… 

 http://www.xtec.cat/formacio/practica_reflexiva/index.htm

El treball enfocat cap a les Competències Bàsiques i el curs de Competència Social que dono jo com a formadora, també van en la mateixa línia, semblen coses diferents però acaben confluint.

Tot es va aclarint!

La meva intenció és visitar els centres aviat, però amb les idees clares per atabalar el menys possible i aportar una miqueta d’il·lusió per la recerca.