Category Archives: webs

Pàgines webs relacionades amb els temes del bloc.

Espècie pre-humana

Seguim caminant per esdevenir humans.

Ja ho diu el meu admirat Eudald Carbonell, als seus llibres: Planeta humà (2000) Encara no som humans (2002) El naixement d’una nova consciència (2007) La consciència que crema (2008).

La llei del més fort encara preval: més fort físicament, més fort econòmicament, més poderós, més armat, amb més informació…

“La violència és l’últim recurs de l’incompetent” Issac Asimov (1920-1992) escriptor i bioquímic estatunidenc.

Encara som molt incompetents! Conèixer-nos millor i treballar per ser més capaços emocionalment i cognitivament, per ser més creatius, per aprendre a cooperar i compartir…

M’ha arribat informació d’aquest acte, si puc hi aniré:
Presentació de la FEM Fundació per a l’educació emocional,

Dia i hora: 4-12-2008, de 19h a 20,30h
Lloc: Garbí, escoles universitàries, c/ Francesc Macià, 65, Salt
19h presentació de l’acte
19,15 Reflexions al voltant de les emocions:
– Sr. Ferran Salmurri. Emoció i llibertat
– Sr. Ravid Goldschmidt. Emoció musical
– Sr. Antoni Bolinches. Felicitat i benestar personal
20h Actuació musical. Cor infantil Claudefaula
20,15 “la proposta FEM” Sr. Andrés Martín, President de FEM 

“Tot és u, la violència cap a qualsevol persona ens afecta a tots, fins i tot al que l’exerceix” filosofia africana

Lluna plena, completa

Dins la fosca tot d’una,

sobre el tronc d’ull vell pi,

s’enfilava la lluna,

com el punt d’una i.

O la ra, li ria,

o la ra, li ro,

o la ra, li ria,

o la ra, li ro.

Recordo que a la granja-escola Can Pau en van fer una versió adaptada al seu bosquet i la cantàvem algun vespre, amb el misteri que ens oferia la foscor, al costat de les runes de la petita ermita:

Dins el bosc de l’ermita,

sobre el troc d’un xiprer,

s’enfilava la lluna,

com el punt d’una i,

o la ra, li ria,

o la ra…

També em ve a la memòria el conte La sequera, el tinc per casa però ara no el trobo. La història passa a la sabana africana, en temps d’una gran sequera, al capvespre, els animals es troben en el que queda d’una bassa, al mig sembla que hi ha alguna cosa rodona i blanca bona per menjar, el lleó i el búfal, afamats, s’emboliquen tota la nit en una gran baralla per aconseguir-ho, amb les primeres clarors del dia aquella cosa rodona i blanca s’esvaeix. Se n’adonen que han estat barallant-se pel reflex de la lluna.

Encara amb les impressions de Suècia a flor de pell el dilluns encaro una setmana que ha estat farcida de treball, estímuls, suggeriments i afectes: dilluns matí amb el tècnic informàtic, migdia a Ullastret, dimarts assessorament a Flaçà i curs a Girona de Competència Social, dimecres trobada amb la meva substituta, comentant i compartint impressions i jo recordant la feina què no he de fer aquest any, dinar amb els pares i després per casa posant ordre al caos creatiu, dijous anglès, dinar amb l’Albert, sempre estimulant, i positiva trobada amb la Margarida Falgàs, tornant cap a Canapost una gran, plena i bella lluna que em parla de la gran, plena i bella sort que tinc.

Divendres a Bordils, retrobament amb amigues professionals, dissabte collim olives, dinem a fora amb el meu germà i la seva família, els pares, en Jaume i un sol calent i agradable que ens anima la conversa, tarda de compres amb els nois, diumenge comencem amb xocolata desfeta, amics i familiars collint olives i jo a la intendència: macarrons i amanida per la majoria i patates amb ceba, xampinons i formatge pel fill vegetarià, un dia lluminós i càlid ple d’afectes, un regal. Plenitud!

El dilluns al CEIP L’Estany d’Ullastret, mentre esperava la Isabel a l’entrada vaig sentir-li la veu i em vaig acostar a la classe, P5-1r i 2n, uns dibuixaven la bicicleta, altres acabaven una feina… ella, atenta a tot, suggeria i proposava. Després conversa amable, amb la Isabel i l’Eulàlia, també treballen per projectes “molta feina però ens ho passem molt bé a la classe” diu l’Eulàlia, “és una escola normal… una escola que viu, la vida passa davant de la programació” diu la Isabel, tota una declaració de principis. Em conviden a anar-hi quan vulgui, abans de marxar saludem a les mestres de parvulari “les més treballadores de l’escola” diu la Isabel. Es respira il·lusió i respecte, bons ingredients per educar!

Als cursos de dimarts els proposo l’entorn moodle (pots entrar-hi com a visitant) per compartir materials i comentaris, pot ser una bona eina per endreçar i compartir materials i idees sobre la formació de competències personals i convivència.

La trobada amb la Margarida em va aportar seguretat, vam ajustar el guió del meu treball i vam comentar possibles finalitats, per a la formació inicial del professorat, per a l’assessorament, per donar seguretat a les persones que ja treballen en la mateica línia… L’aprovació i l’encoratjament de les persones apreciades són un gran estímul per seguir endavant! Tornant cap a casa la visió d’una lluna plena immensa em va fer sentir plena a mi també, una plenitud senzilla i plàcida, sentir per un moment que tot és tal com ha de ser.

Divendres a Bordils, la Glòria, acollidora com sempre, m’obre la porta i anem a trobar a la Dolors, comento el que estic treballant, què voldria observar a l’escola… i a mesura que avança la conversa ens hi anem engrescant, repassem la renovació pedagògica dels anys 60-70, l’escola del Bosc, el treball per projectes, l’optimització dels recursos, el cinema, la coral… l’expressió plàstica amb l’Adrià Creus: dibuix per treballar la línia, pintura per treballar el color i fang per treballar el volum, afavorir primer el domini de la tècnica per fer possible la creativitat, totes dues havíem fet cursos a l’Escola d’Estiu amb la mare de l’Adrià.

Una setmana tan plena mereixia un cap de setmana de descans mental i així ha estat: preparar la “fonda”, collir olives, cuinar i  fer família, tot per completar un bocí de vida.

Tramuntana

Aniria bé que plogués però haurem d’esperar, de moment tenim la tramuntana que neteja i il·lumina de manera especial. Ahir vàrem anar a la Marxa de Palol de Revardit i vam gaudir d’un cel i un paissatge lluminós, la conversa generosa i atenta també va ser reconfortant, a la tarda el cansament físic ajudava a posar les coses al seu lloc.

Fer el curs de Bases metodològiques per a la recerca educativa, m’ha fet evident que no en sé massa res de recerca però també que el treball en equip, la reflexió sobre la pròpia pràctica, les ganes de millorar professionalment i personalment… són bones bases per a “la recerca-acció” Falta posar-hi mètode, sistematitzar, confiar en una mateixa, en el sentit comú i l’experiència, i estar disposada a aprendre. 

Dimecres tinc una entrevista amb un dels professors del curs, el senyor Antonio Latorre, autor del llibre: Investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Ed. Graó 

investigacion-accion.jpg 

El curs de formació per a formadors de l’ICE de l’UdG: “Formació per a Assessors des de la Metodologia de la Pràctica Reflexiva Col·lectiva” ha estat una altra font d’ajuda, amb molt punts de coincidència amb la filosofia de la Recerca-Acció: visió complexa de la realitat, mètodes holístics per analitzar-la, importància del debat reflexiu de la pròpia pràctica amb els docents, propostes per la millora, avaluació crítica dels resultats… 

 http://www.xtec.cat/formacio/practica_reflexiva/index.htm

El treball enfocat cap a les Competències Bàsiques i el curs de Competència Social que dono jo com a formadora, també van en la mateixa línia, semblen coses diferents però acaben confluint.

Tot es va aclarint!

La meva intenció és visitar els centres aviat, però amb les idees clares per atabalar el menys possible i aportar una miqueta d’il·lusió per la recerca.

webs dels centres objecte de l’estudi

Per l’estudi he seleccionat sis centres catalans i tres de Suècia, tots tenen projectes de centre potents i ben liderats i amb tots hi  tinc alguna conexió personal i professional:

— Vaig conèixer la directora quan va venir al Seminari Famíla-Escola a explicar-nos la participació de les famílies a l’escola, ella també havia estat en una escola del CEPEPC.

— La meva estimada amiga em va suggerir posar-me en contacte amb una escola que començava amb molta il·lusió un projecte interessant.

— Hi ha tres persones conegudes i apreciades personalment i professionalment en un centre de referència a la zona.

— Un seguit de pistes em porten a una altra escola, amb una de les mestres vam fer el Curs de formació del Programa Decideix i hem continuat en contacte, amb la directora ens vam conèixer a l’ICE de l’UdG quan s’intentava crear un grup de treball sobre valors, he fet formació sobre les Comunitats d’Aprenentatge i ells ho són des de fa tres anys.

— Amb la directora i la coordinadora LIC del centre vam ser companyes quan treballavem al Programa de Compensatòria. Aquests dos últims cursos he estat assessora LIC a l’escola i treballar-hi ha estat estimulant i gratificant.

— La directora la vaig conèixer acabada d’arribar a la Bisbal quan buscàvem casa, ella ens va ajudar. Després ens hem seguit la pista perquè entre nosaltres hi ha sintonia professional. L’escola que dirigeix deu, en gran part,  la seva existència a la seva perseverança.

— La meva estimadíssima filla, psicòloga, treballa en escoles bressol (0-6 anys) a la zona de Malmö (Suècia) i m’explica i comentem el model educatiu suec, “això s’ha de veure” em vaig dir.

http://www.malmo.se/stadsdelar/oxie/forskolaskola/forskoleverksamhet/diamantensforskola.4.33aee30d103b8f15916800045400.html

http://www.xtec.cat/ceipaldric/

http://www.xtec.es/ceipbordils/

http://www.xtec.es/ceipdrrobert/

http://www.xtec.es/ceipestanyullastret/

http://www.xtec.es/ceipcarrilet/